“Com més sostinguda és una mobilització més fruits dona”

Manel Àlamo
Àrea de Comunicació

Estava clar que utilitzarien els pitjors estratagemes per a allargar el conflicte. L’últim document ens l’haurien pogut presentar la primera setmana

Amb els tres hem analitzat la vaga indefinida, la proposta definitiva d’Educació i també avancem algunes de les claus que marcaran la mobilització a partir de setembre.

Quina valoració feu de la vaga indefinida?

Lluís Navarro: Pel que fa a la mobilització, ha sigut històrica, amb un gran ressò estatal i internacional. Hi ha hagut multitud d’accions a escala local, comarcal i de centre, i un seguiment molt gran de la vaga per part dels mitjans de comunicació. Per tant, ha sigut un èxit. Ara bé, quant als guanys, hem aconseguit algunes coses, però d’altres queden pendents. La mobilització haurà de seguir per a poder assolir-les; eixe és el camí que hem de recórrer ara.

Què podem destacar de la proposta definitiva que va oferir la Conselleria?

Marc Candela: De les propostes actuals, l’única avalada pel professorat és la de la burocràcia. Hem aconseguit avanços en ràtios. Si la comparem amb la proposta del Ministeri, millorem en Batxillerat (28 alumnes enfront dels 30 del Ministeri) i es manté igual en Primària i Secundària. Únicament en Infantil (0-3 anys) és millor la proposta del Ministeri. En la proposta de Conselleria també s’incorpora l’FP, però falten la resta d’ensenyaments. Només tenim el compromís de continuar negociant.

De la resta de temes, l’acord està lluny. En plantilles, només hem aconseguit recuperar les d’FP, però a quatre anys vista; tota la rapidesa que van tindre per a retallar no la mostren per a recuperar-les. En Inclusió també hi ha millores, però també a quatre anys vista. On clarament hem empitjorat és amb el valencià, ja que s’obri la porta que entitats col·laboradores puguen fer formació, cosa amb la qual no estem d’acord. I de derogar o esmenar la mal anomenada llei de llibertat educativa, res de res.

Fa la impressió que la Conselleria ha allargat les negociacions innecessàriament
Beatriu Cardona: La Conselleria ha jugat al desgast, fins i tot abans de la vaga indefinida. Al setembre ja els vam proposar abordar la plataforma reivindicativa i s’hi van negar. Quan se’n va anar Rovira i va entrar Ortí va passar el mateix. Vam haver de convocar la vaga indefinida perquè començara la negociació.

Com que governa el PP però mana Vox, estava clar que utilitzarien els pitjors estratagemes per a allargar el conflicte. L’últim document ens l’haurien pogut presentar la primera setmana. No ho van fer perquè el professorat ha demostrat un nivell de mobilització altíssim, que no s’esperaven, per una altra banda.

A més, va haver-hi un salt qualitatiu el diumenge en què el nostre equip negociador es va tancar a la conselleria i la consellera els va expulsar amb amenaces penals. Paral·lelament, al carrer, enmig de les mobilitzacions, hi va haver una agressió policial a una mestra. Això va escalar el conflicte, vam rebre una atenció mediàtica inèdita, que va augmentar les ganes del govern valencià d’intentar acabar amb el problema.

Com vau rebre l’amenaça de sancions la nit que vos vau tancar a la Conselleria?
L. N.: Amb sorpresa, perquè a penes vint minuts abans els funcionaris de la Conselleria
—com així va quedar recollit per la premsa present­— ens havien informat que teníem dret a quedar-nos allí. Nosaltres només intentàvem, des de la responsabilitat, negociar amb la Conselleria per a tancar acords, dins del context de la vaga indefinida. Però ells van intentar criminalitzar-nos en un claríssim atac a la llibertat sindical.

A partir d’eixe moment, l’estratègia comunicativa de la Conselleria va canviar. Un exemple en va ser la retransmissió de les meses per Internet.

M. C.: La seua estratègia comunicativa va ser un desastre. Van començar amb la famosa carta a les famílies per a enfrontar-les amb el professorat. També el PP va fer publicacions a les xarxes, que van haver de retirar, com aquella en què asseguraven que el professorat es posava malalt al gener i demanava l’alta a l’agost.

Per això, van fer les tres últimes meses per streaming. A porta tancada hi havia molta tensió, però en públic feien servir un to més amable i conciliador. Ens va sorprendre eixe to, semblava que acceptaven propostes, tot i que els assumptes més importants van quedar en no res. En resum, eixa política comunicativa l’únic que va aconseguir és sumar més professorat a la mobilització.

El fet que CSIF i ANPE signaren tan prompte l’acord retributiu va ser negatiu per a les negociacions globals?
B. C.: Ha perjudicat perquè la Conselleria va interpretar que el tema retributiu estava tancat. Nosaltres hem insistit en el contrari: dos sindicats que representen només un 33% de la mesa no legitimen un acord que afecta tot el professorat. Jo pense que, a més, la signatura ha perjudicat molt aquests dos sindicats, ja que han perdut la confiança d’una part important de la seua afiliació. Hem de continuar treballant durant tot el pròxim curs perquè aquest acord quede en paper banyat i puguem reobrir la negociació retributiva amb el govern que isca de les eleccions de maig.

L’acord retributiu que es va signar va estar envoltat de polèmica. No estava clar quina part estaria subjecta a l’increment de l’IPC. Va haver-hi mala fe?
L. N.: Van canviar la redacció de l’acord en el moment en què van convidar la resta de sindicats a abandonar la sala perquè se signara. Això és mala fe negociadora i és intolerable. Després, l’Administració va arribar a donar fins a cinc interpretacions distintes sobre el mateix apartat. El canvi és substancial perquè, depenent d’on s’aplique el percentatge de l’IPC, l’increment salarial seria un o un altre. En qualsevol cas, és insuficient perquè està condicionat per la disponibilitat pressupostària i solament seria aplicable per a un sol curs.

Beatriu, vas entrar a l’equip negociador substituint Marc un dia que estava malalt, però després t’hi vas quedar. L’Administració no ho volia acceptar.
B. C.: La Conselleria va voler limitar la representació a dues persones per sindicat, independentment de la seua representativitat. Això és menystindre el professorat que ha votat l’STEPV, que representa el 53% del total. Teníem dret a dur-hi tres persones, i fins i tot sis, perquè més de la meitat dels representants sindicals de la mesa són nostres. No ho vam fer, però va ser molt fort que ens posaren pegues per a ser-ne tres. Des d’STEPV teníem clar que n’entraríem tres; intentar el contrari hauria sigut posar-se el professorat encara més en contra.

En aquestes mobilitzacions s’ha vist la implicació d’assemblees de professorat, que els han donat més força.
M. C.: Les assemblees de centres són clau per a sumar gent. Això ha passat històricament: el 2012 ja vam viure una situació pareguda amb les retallades del decret Vela. L’espai natural de l’STEPV és l’assemblea, treballar colze a colze amb el professorat, rebre propostes i aportar la nostra estructura i experiència. Enguany s’han multiplicat les assemblees als centres i esperem que continue.

Per això, el nostre lema d’aquest curs ha sigut «Mobilitza’t». Des de l’1 de setembre vam començar a parlar amb la resta de sindicats de la Mesa Sectorial per a construir la plataforma reivindicativa i el moviment, impulsant també una campanya perquè els centres es constituïren en assemblees.

La consellera va deixar caure que aquesta vaga ha sigut política, textualment, va dir que durant el Botànic havíem estat «a sopetes i al sol».

L. N.: La Conselleria havia de construir un relat per a deslegitimar la mobilització. Però si recorrem a l’hemeroteca, veiem que no va ser així. Hi va haver mobilitzacions i vagues per l’eliminació dels SPES, per l’abús de temporalitat del professorat interí, per a demanar augments de plantilla en les direccions territorials, per les EOI o perquè no hi haguera oposicions en l’any de pandèmia, entre altres qüestions. STEPV sempre ha estat en el carrer i mobilitzant el professorat si ha calgut, independentment de qui governe.

L’Administració hauria d’analitzar per què ha esclatat la mobilització aquest curs i quina ha sigut la seua política des de juliol de 2023. Han dedicat els seus esforços a desmantellar el sistema educatiu públic valencià, fet que ha provocat una resposta clara per part del professorat.

El curs que ve la lluita continuarà...
B. C.: Volem impulsar una mobilització intensa el curs que ve. Com més sostinguda és una mobilització, més fruits dona. Això implica reforçar les assemblees de centre i el debat intern per a determinar què volem i què estem disposades a fer. La Conselleria està molt preocupada perquè la vaga indefinida està suspesa, no desconvocada. Estan més preocupats per la seua imatge que pel sistema educatiu públic.

---