El compromís amb l’escola pública

Escola pública i valenciana

Al País Valencià es va dipositar en l’escola pública, quasi en exclusiva, la tasca de normalitzar l’ús social de la nostra llengua. L’empresa que s’ha dut a terme ha sigut, de nou, hercúlea i tot el que s’ha avançat en la direcció de dignificar i normalitzar el valencià està en l’haver del professorat, de la comunitat educativa i de les seues organitzacions sindicals i socials, que han rebut poca o cap ajuda de governs, empreses i institucions.
El govern valencià del Partit Popular es proposa ara acabar, en nom d’un plurilingüisme falaç, amb un model que, a pesar de les seues grans deficiències, garantia que tota la població que entrava en contacte amb el sistema educatiu entrara també en contacte amb la principal senya d’identitat dels i les valencianes: la seua llengua, el valencià, la nostra manera de comunicar-nos i expressar-nos en la llengua comuna catalana. De nou, des de l’escola pública, tenim la responsabilitat i el goig de mantindre vives les expectatives de supervivència i les aspiracions de normalitat de la nostra llengua. Llevat d’alguna excepció  honrosíssima, el govern, l’empresa i l’escola privada se’n desentén d’aquest manament, i l’escola pública continuarà sent l’última frontera. Per això, el valencià és també una de les senyes d’identitat de la nostra escola pública i no podem consentir que la situació d’emergència social arrase la feina de trenta anys.