Des d’STEPV venim denunciant, des de fa anys, que darrere de cada intent de reforma educativa i darrere de cada retallada hi ha amagada una intenció privatitzadora. Podeu consultar els Allioli. Després de les grans privatitzacions dels sectors de l’energia i les comunicacions, els serveis públics són l’última gran reserva índia que ha escapat a la voracitat depredadora de la gran empresa. Com que no és fàcil argumentar la bondat de la gestió privada dels serveis públics, es tira ara mà d’una estratègia perversa que sol funcionar en el mercat immobiliari: degradar primer allò que després es vol vendre.
Aquesta estratègia es coneix en el món anglosaxó com a gentrification i s’aplica en aquelles zones de les ciutats que poden tindre un alt valor especulatiu si abans un aconsegueix desfer-se’n de qui hi viu, normalment persones treballadadores i d’extracció social humil. Primer, cal degradar els barris amb els quals es vol especular, per a desesperar als seus habitants i a la població i fer-los que l’abandonen. Després, una vegada t’hauries apropiat d’aquest sòl barat i degradat, pots planificar inversions, dotacions i construccions per atraure a població amb un alt poder adquisitiu, disposat a pagar una bona plusvàlua per tindre una propietat. Això ha funcionat en tot el món en ciutats com Nova York, Londres, i és el que s’intenta fer en alguns dels barris de les nostres ciutats, com El Cabanyal, a la ciutat de València.
Aplicada a l’ensenyament, aquesta estratègia passa per la degradació del servei públic i de les condicions de treball dels treballadors i treballadores: un col·lectiu cremat perquè està mal pagat, no té cap consideració social, carregat de tasques burocràtiques sense sentit i que no pot acudir a tota la feina que se li encomana perquè no té els mitjans ni les instal·lacions per a fer-ho. Al remat, les escoles són abandonades pel personal que hi treballa, per la comunitat que l’usa i pel govern que té l’obligació de fer-la viable i digna. Ho hem vist als EUA, com les escoles públiques dels barris més desafavorits són substituïdes per escoles concertades finançades amb diners públics.
És per això que hem de fer-nos forts al voltant de la idea d’escola pública com a projecte transformador de la societat a través de la transformació de les persones que compartim aquest espai d’investigació i de coneixement. I hem de començar a exigir als partits polítics que governen o que aspiren a governar el compromís a revertir, sense compensacions, tot procés de privatització que s’haja encetat: concerts, centres d’iniciativa social, o universitats privades construïdes en sòl públic i finançades amb diners públics.
STEPV
Espai