Després d’un curs 2011/12 convuls per l’allau de retallades que precaritzaven les nostres condicions i llocs de treball i el nostre salari, aquest curs s’obri amb un escenari d’agressions generalitzades a l’estat del benestar que afecta tots els sectors de la societat valenciana i espanyola.
Des d’STEPV volem, tanmateix, fer una reflexió prèvia que acote el sentit de les nostres lluites i el nostre compromís. En aquests moments en què les actuacions dels governs qüestionen la legitimitat de la nostra funció com a professorat valencià de l’escola pública, cal que recordem, de nou, quin és el sentit de l’escola pública i reivindiquem el nostre paper transcendental en la seua realització. Són arguments dits una i mil vegades abans, però entenem que ara, de nou, toca repetir-los perquè tinguem ben present per què som l’STEPV.
L’escola pública té el sentit de contribuir a l’emancipació dels pobles sotmesos històricament a un règim de misèria econòmica, d’ignorància dels mecanismes polítics de l’opressió, i de superstició sota el discurs alienant de la religió institucional.
L’escola pública és una de les conquestes que el poble s’ha donat a ell mateix, a través de les revolucions democràtiques, per a col·lectivitzar i redistribuir el cabdal acumulat del saber humà.
El poble va elegir que el seu model havia de ser l’escola pública perquè el és model de totes i de tots:
L’escola pública és la de tots i totes i, per tant, ha de ser totalment gratuïta. Pot assistir a ella qualsevol persona, independentment de la classe social a la que pertany. L’escola gratuïta garanteix una escolarització total i de qualitat per a tots i totes.
L’escola pública és democràtica. Per això, la titularitat, la gestió, tots els criteris que n’organitzen les activitats i els objectius seran públics. La seua organització democràtica es basa en l’autonomia pedagògica i de gestió. A més, l’escola pública té la voluntat decidida d’incidir en la vertebració democràtica de la societat i treballa per impulsar una cultura de la participació i és la dinamitzadora de l’entorn.
L’escola pública és plural ideològicament i culturalment. Hi estan presents les diferents cultures que conviuen a la societat. Per tant es laïca, com correspon a un estat aconfesional, no practica l’adoctrinament i garanteix la llibertat d’expressió. El seu projecte educatiu propugna valors universals com la justícia social, la solidaritat, la tolerància, el respecte a la diversitat ideològica, cultural i lingüística; és pacificista i ecologista; s’alimenta de coeducació i de racionalitat en oposició a idearis sectaris que contribueixen a aprofundir les diferències ideològiques, culturals i socials, i impulsar els fanatismes.
L’escola pública s’implica activament en la conquesta d’una societat més igualitària i justa. Pert tant no discrimina, no segrega, integra la diversitat i busca constantment instruments i estratègies per a compensar i superar les desigualtats socials, econòmiques i culturals. D’aquesta manera, manté una actitud de rebel·lia front a les injustícies i de reivindicació front a l’administració pública, que és l’encarregada de garantir una educació de qualitat a l’escola pública.
L’escola pública és investigadora i crítica. Promou que l’alumnat i el professorat siguen els i les constructores del coneixement i la cultura. Fomenta l’esperit crític i el pensament divergent. Practica la formació permanent i la renovació pedagògica. Utilitza l’autoevaluació interna i accepta l’externa com un procés de comunicació pel canvi i la millora educativa, establint sempre mesures compensadores i no sancionadores.
L’escola pública ha de ser una baula d’un sistema educatiu de tronc únic, amb un cos únic d’ensenyants que afavorisca la seua coherència pedagògica.
En l’estat espanyol i al País Valencià, especialment des dels anys 80, el poble valencià, a través dels successius governs, el seu professorat i la participació de tota la comunitat educativa, ha fet un gran esforç per dotar-se d’una escola pública que permetera, a aquelles i aquells que no tenien altra oportunitat, accedir al patrimoni comú del coneixement. El resultat d’aquesta tasca encara està incomplet, però està a la vista que avui comptem amb unes generacions de persones joves que són les més formades, les més civilitzades i amb més criteri de la història del nostre país. Ara ens neguen el reconeixement d’aquest fet per la via de la interpretació d’estadístiques interessades en la mercantilització de l’educació, amb la campanya permanent de descrèdit del nostre paper de funcionaris i funcionàries docents i amb la precarització brutal de les nostres condicions de treball i de les nostres retribucions. Així mateix, amb el descrèdit de l’escola pública es crea el clima social propici a la seua privatització i es pretén difondre en l’imaginari social, sense explicitar-ho, la percepció falsa que un model d’escola privada classista, ideològicament esbiaixat i que té com a fi últim el benefici econòmic propi i l’adoctrinament ideològic és la via correcta per al desclassament, l’oportunitat de fugir del suposat naufragi de les polítiques públiques d’igualtat social.
A pesar de tot això, en l’STEPV pensem que estem molt lluny de naufragar i ens queda encara un gran poder per a fer possible la continuïtat i el triomf del nostre model d’escola.
STEPV
Espai