Vaga massiva

Stepv
Àrea de Publicacions i Comunicació

La resposta als atacs al valencià, a la igualtat, a les condicions laborals i a les retallades va ser contundent. La comunitat educativa va secundar la vaga del 23 de maig massivament i va eixir al carrer per plantar-li cara al govern de PP i Vox, que en només un any està fent tots els possibles per a fer malbé l’ensenyament públic. El professorat, l’alumnat, les mares i els pares van respondre a la crida de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, de la qual en forma part STEPV.

El múscul de les mobilitzacions ja es va deixar veure al matí. Les concentracions en les principals ciutats del País Valencià deixaven estampes de places plenes, a rebentar, a Gandia, Alcoi, Dénia, Ontinyent, Alacant, Castelló de la Plana, Elx, Torrevella, Petrer i Sagunt. A la ciutat de València la primera de les manifestacions, a les 11 del matí, ja reflectia l’èxit de la convocatòria de vaga. Un riu de gent va recórrer els carrers i les avingudes del Cap i Casal. En arribar a les Corts Valencianes, es van multiplicar els crits i les consignes contra el govern de dreta extrema i extrema dreta. Diputats del PSPV i Compromís van baixar al carrer per donar suport a la Plataforma. El recorregut es va realitzar sense incidents i finalitzà a les portes del Palau de la Generalitat.

Mentrestant, seguien arribant dades de seguiment de la vaga que al remat se situaren en un 68%, segons la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic. El professorat havia deixat clar a la Conselleria que havia agafat un mal camí, atacant els pilars bàsics de l’ensenyament públic valencià. Ni les instruccions dictades a les direccions dels centres, ni els abusius serveis mínims per a la vaga ―ordenats per la conselleria― van impedir que les protestes foren multitudinàries.

Com era possible que la comunitat educativa fera palés el rebuig a les polítiques de PP i Vox, només un any després del canvi de govern? La resposta era clara. En poc de temps han instaurat el districte únic segregador per a l’admissió de l’alumnat, una mesura que generarà desigualtats socials i afavorirà l’escola privada-concertada. També han decidit paralitzar les reformes i construccions de nous centres educatius, amb la tisorada al pla Edificant. Les retallades en el professorat han començat per les escoles oficials d’idiomes, que estan en peu de guerra, i en les plantilles d’infantil i primària. Finalment, el valencià torna a estar en el punt de mira del Consell amb la llei d’arraconament de la llengua, que redueix l’ús del valencià fins a límits que ens retornen als anys anteriors a la Llei d’ús i ensenyament del valencià de 1983.

Rovira dimissió! Mazón go home!

Les tres grans manifestacions, a Alacant, Castelló de la Plana i València, es van obrir amb pancartes de la Plataforma per l’Ensenyament Públic i amb un mateix lema: «Per l’escola pública. Més inversió, més qualitat, més valencià i més dignitat». A València es va registrar la manifestació més nombrosa. Darrere de la Plataforma i de representants de la comunitat educativa, STEPV encapçalava el pas de les forces sindicals. Darrere caminaven els partits polítics i el públic en general.

Les proclames dels manifestants van animar la jornada de vaga. A Castelló es van sentir crits com ara «Cap idioma sobra, sobra el conseller», «Educació pública i en valencià» «Volem estudiar, no volem torejar» i «Les mestres lluitant també estan ensenyant». A València, també es van entonar frases reivindicatives: «Volem escola pública, en valencià i de qualitat», «Rovira dimissió! Mazón go home!», «Si això no s’apanya, canya, canya, canya!» i «Amb Rovira anem de cul». A Alacant els lemes igualment es van fer sentir: «Més classes i menys classisme», «La llengua no es retalla», o «Mira Rovira, vaga educativa».

A València, l’acte es va tancar amb diferents parlaments i l’actuació del raper Arjé (que també es professor de secundària) amb tot un seguit de «barres» (frases) escrites per a l’ocasió: «Tiren la poma de la discòrdia, en forma de llei antidemocràtica i es que fa falta incendiar la ciutat com ells ja feren amb Xàtiva» (...) «Temen la força, perquè poble és hora que la temen. Quan ells no tenen principis, només operen les peles».