Una vida fidel al poble

Joan Blanco
Secretariat Nacional STEPV

Honorat va ser el representant “provincial” triat per negociar amb el Ministeri d’Educació en 1976. Era una època de forta centralització administrativa en què calia una representació alternativa estatal: la Unió Confederal de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament (UCSTE). Així, com a membre de la Coordinadora estatal que va posar en marxa el moviment unitari de Mestres, es va convertir en un dels principals impulsors de l’STEPV.

Honorat va ser membre dels primers secretariats de la UCSTE i de l’STEPV fins que es va dedicar de manera preferent a la promoció del valencià. Des de l’escola va participar en l’edició de llibres per a l’aprenentatge de la nostra llengua i va treballar en la formació lingüística de moltes generacions de mestres des dels cursos de valencià de l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació). Més tard va ocupar diverses responsabilitats en la Conselleria d’Educació, en el Gabinet d’Ús del valencià i en l’elaboració de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià (1982). De 2001 a 2021 va ser membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En l’acte -conduït per Joan Blanco, Imma Coret i Súsica Cardona- van participar diferents persones relacionades amb la trajectòria vital i professional d’Honorat. Vicent Sellés, que en 1976 representava Alacant en la coordinadora estatal. Carlos Sanz, director de la revista La Tiza, impulsada per la UCSTE, i Joan Lluís Tous i Miguel Angel Mingote, del grup conegut com “els quaranta d’UCSTE”.

Jaume Muñoz, primer director de l’Allioli i veí d’Honorat durant molts anys, i Rosa Graells, membres dels primers secretariats del sindicat, van destacar el paper d’Honorat en la configuració del sindicalisme valencia a l’ensenyament i en la creació de l’STEPV.

El nostre sindicat es va constituir com una organització desitjada, treballada i amb voluntat de persistència. La seua fortalesa es va forjar amb una aliança de lluites i d’aspiracions on cada peça va encaixar formant un puzle sòlid que, contra el pronòstic de molta gent, dura ja quasi cinquanta anys. Moltes d’aquelles propostes s’hi incorporaren des del sud, i de manera destacada des del Baix Segura, comarca ben representada en l’acte per Pepe González Box i José Manuel López Grima. I de l’ensenyament a la Intersindical Valenciana, que Honorat va seguir sempre amb interés, com ens va recordar Vicent Maurí, portaveu durant molts anys de la Intersindical.

Del compromís amb el valencià i la seua terra va parlar Baltasar Vives, que va compartir amb Honorat militància en el sindicat i, posteriorment, en la Conselleria d’Educació i en el treball social i polític.

Honorat va ser membre de l’Acadèmia Valenciana de la llengua. Durant 20 anys va aportar el seu coneixement i eixa capacitat d’integració que tant el van caracteritzar, com va destacar la seua presidenta, Verònica Cantó.

Per a finalitzar, en representació de la família, va intervindre el seu fill Fran. El grup “Arrop i tallaetes” va posar la part musical de l’homenatge.

L’acte va servir per a reconéixer la figura d’Honorat, però també d’aquella generació que explica el que ha estat i serà l’STEPV. Com va escriure en el llibre commemoratiu de 35 anys d’STEPV (2009):

“Estic ple de records de companys i companyes que en la dècada 76-86 compartírem la preocupació per una escola arrelada al medi, el compromís amb el nostre País Valencià i la fidelitat a la nostra llengua… Fórem protagonistes d’un procés apassionant. En homenatge a tots ells, faig memòria d’aquells anys.”

Hui, som nosaltres qui recordem la gran tasca que va fer Honorat a qui guardarem per a sempre en el cor.