Una història educativa i innovadora. Els inicis del moviment Freinet al País Valencià (1962-1977)

He compartit apassionat l’ofici de mestre amb els amics i amigues del Moviment Freinet Valencià (MFV), en una llarga singladura de més de cinquanta anys de renovació pedagògica i de lluita cultural i lingüística per la construcció del País Valencià, a través de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat (1964-1969), el Grup Freinet (1970-73), l’Associació per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES, 1974-1977) i el Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià (MCEPPV, 1977-fins ara). Etapes on les tècniques Freinet van desenvolupar una forta innovació en les escoles valencianes mitjançant el text lliure, la correspondència escolar, la impremta, l’edició de periòdics escolars, l’estudi del medi, l’assemblea o el càlcul viu, entre d’altres.
 
Durant els anys de la Dictadura s’imposà obligatòriament l’escola del nacionalcatolicisme, segregada per sexes, autoritària, farcida d’ideologia falangista i d’una visió conservadora de la religió. L’Església beneïda pel Règim passà a controlar l’ensenyament. Les llengües pròpies van ser prohibides en l’escola. Malgrat tot, la recuperació de l’MFV al País Valencià renaix i es desenvolupa de nou després dels intensos i brillants anys de la República. Moment que cal situar en 1962, quan un jove mestre, Ferran Zurriaga, viatjà a Arieja (França) per participar en un camp de treball. Allà conegué la mestra Christiane Jagueneau, que li parlà de Freinet i de l’ICEM (Institut Cooperatiu de l’Escola Moderna). Durant un parell d’anys s’establí entre tots dos correspondència i intercanvi de materials. Ferran, dotat d’un admirable entusiasme, consciencià altres mestres de Lo Rat Penat (LRP), impregnant-los dels valors d’aquesta pedagogia i del paper decisiu del valencià en la necessària transformació de l’escola. I, naturalment!, de la necessitat del treball cooperatiu. És pot anomenar aquest humil, però eficaç procés (1962-1964), com el Bing Bang de la segona època de l’MFV. Amb entusiasme anà formant-se en LRP un grup de mestres que en juny de 1964 creà la Secció de Pedagogia, el primer Moviment de Renovació Pedagògica de la història contemporània del País Valencià. Una perspectiva coherent en l’ús i avanç social de la llengua, en definitiva, en el camí d’educar i viure en valencià.

Els i les mestres agosarats de la Secció de Pedagogia, al llarg d’aquesta lluminosa etapa de set anys, impulsaren amb energia, des de la seua concepció cooperativa, la revista Escola (1965-1969), veritable òrgan reflexiu i comunicatiu de la Secció. Una passió que abastà diversos camps, com ara l’organització de reunions de treballs, la reflexió en comú, la realització d’estatges, la gestació de les rutes de mestres, la publicació d’articles educatius, l’edició de les primeres revistes escolars en 1966 (El Carro i Digna Vall) i de les col·lectives Collites o Gerbes Ibèriques, formades per textos lliures de diverses escoles.

Dos fets definiren el tarannà educatiu del col·lectiu: la descoberta de l’escola republicana i la decantació cap a la pedagogia Freinet, a través de la participació en el Congrés de l’ICEM, celebrat a Perpinyà en 1966. Fita històrica amb el relleu de la representació en els congressos, substituint els educadors exiliats de l’antiga CETF per mestres vinguts de l’interior. La Secció esdevindrà una potent escola de formació en aquesta pedagogia activa organitzant estatges, impartint cursos en les primeres escoles d’estiu de Barcelona (1967-1969) i, sobretot, amb el naixement, en 1968, de l’escola Tramuntana al Vedat de Torrent, primer centre educatiu en valencià de la nostra història. Aquesta fructífera etapa clourà al final de 1969 amb l’abandonament de la seu d’LRP per la seua deriva anticatalanista i per la celebració del I Congrés Peninsular de les Tècniques Freinet a Santander, en 1969, inici de la coordinació dels diferents grups territorials.

El Grup Freinet Valencià, de 1970 a 1973, és la continuació de la Secció de Pedagogia. Una època sense seu ni denominació definida. Però, no per això el col·lectiu aturà la prodigiosa singladura. El nombre d’educadors i educadores de l’Estat espanyol anà creixent i es formaren els grups territorials amb l’edició de fulls informatius, l’augment de correspondència escolar, l’organització d’estatges de coordinació i d’encontres peninsulars. Sense deixar de costat la creació de grups de treball que intensificaren la posada en comú, la reflexió, l’intercanvi d’experiències, la difusió de materials, etc. L’assistència a congressos i estatges internacionals anirà eixamplant les relacions i comunicacions amb altres col·lectius de l’estranger. Succés molt celebrat, en 1970, va ser la visita al grup valencià d’Herminio Almendros, pioner de la introducció de la impremta a l’escola a l’Estat espanyol en els temps de la República.

A la pionera Tramuntana seguiren noves cooperatives com l’escola Freinet de Benetússer, Les Carolines i La Nostra Escola Comarcal. Un aspecte notable fou la creació de nombrosos periòdics escolars amb textos lliures. No sols Célestin i Élise Freinet nodriren l’esperit pedagògic del grup, autors com Vigotsky, Neill, Piaget, Makarenko o Alfieri, foren discutits amb passió pels joves mestres. La creació de l’escola en valencià esdevingué una altra columna vertebradora amb iniciatives, com ara El Concurs Literari Infantil Joanot Martorell, El Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma, el I Estatge sobre Problemes de l’Ensenyament de l’Idioma a Castelló en 1971, o la primera publicació d’un llibre del grup Un estiu a la Marina Alta de Carme Miquel, en 1970.

La necessitat de protegir-se de la repressió del règim, ja que molts mestres militaven en partits polítics i sindicats d’oposició a la dictadura, portà l’MFV a legalitzar-se mitjançant el naixement, en 1974, d’una nova plataforma: l’Associació Espanyola per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES), legalitzada en 1974. Assistim a un esclat sense precedents d’organització i celebracions de congressos, assemblees i encontres dels practicants i interessats en les tècniques, seguit d’un allau d’editorials, llibres i quaderns de divulgació, tot completat per centenars de coques de gelatina, limògraf i impremtes amb milers de xiquets i xiquetes que es belluguen mitjançant un treball cooperatiu en una escola d’expressió lliure. Els grups de treball i els col·lectius territorials foren la clau de volta que marcaren un camí i un procediment basat en la investigació permanent i el treball cooperatiu. La necessitat que sentien els mestres d’una major formació pedagògica i d’una millor comprensió de la realitat concreta portà ACIES a organitzar la I Escola d’Estiu del País Valencià, en 1976, i a promoure la creació del sindicat STEPV.

ACIES serà el motor d’una tasca essencial i superba en la construcció d’una escola en valencià. Són anys de profunda alfabetització, Els seus membres a més de la reivindicació d’una escola en valencià, s’implicaren en la necessitat de la formació dels mestres, mitjançant l’Assessoria Didàctica Valenciana, els Cursos de Filologia Valenciana i la seua Didàctica (1974) dins del programa de formació de l’ICE de la Universitat de València. La didàctica de la llengua seria impartida per membres d’ACIES, que també se significaren en l’edició de llibres com ara Veles i Vents (1974) de Ferran Zurriaga, Escola i Llengua al PV (1976) de M. Conca, M. Lacuesta, C. Miquel, V. Moliner, i T. Pitxer i El llibre de Pau (1976) de Mª Victòria Navarro, Teresa Pitxer i Alfred Ramos. També van sorgir noves escoles cooperatives en valencià, amb forta influència freinetista: La Gavina (1975) a Picanya, El Rotgle (1976) a Castelló de la Plana o L’Aire Lliure (1976) a Alacant.

L’etapa ACIES (1974-1977) assoliria la trajectòria més esplendorosa i prodigiosa, fins aquell moment, de l’organització i funcionament de la pedagogia Freinet al País valencià i l’Estat espanyol. L’inici de l’Edat d’Or de l’escola moderna. 

Punxa ací per accedir a la versió PDF de l’Allioli.