Una caminada per a reivindicar la llengua i el territori

Paco Galiano
Membre del Consell Escolar Valencià

STEPV-Intersindical Valenciana forma part de la confluència -NOS que, entre altres activitats de caràcter cívic i cultural, impulsa “Travesses per la llengua”, una proposta de quatre caminades, una per cada estació de l’any, que simbolitzen les nostres quatre barres i que s’inicià amb la travessa entre Fanzara i Argeleta a l’Alt Millars, el 5 de maig.

-NOS està composta per 26 entitats cíviques del món de l’acció social, cultural, educativa i de l’àmbit del treball i naix per la necessitat de respondre al retrocés en l’ús social del valencià i a les accions del govern PP-VOX per afeblir-lo i convertir-lo en un element d’enfrontament i divisió: decret d’educació que redueix el valencià, casos de discriminació de l’ús del valencià en centres públics, retirada de revistes, model de fragmentació dialectal contra l’estàndard oficial…

Associar la defensa de la llengua amb caminades pel territori valencià ha estat un encert, com mostra l’alta participació en la travessa Fanzara-Argeleta, on van aplegar-se unes 150 persones d’arreu del domini lingüístic del «nostre valencià, el català de tots», des del Barcelonés i el Montsià fins al Baix Vinalopó o el Comtat, i també de comarques castellanoparlants. La primera marxa es fa pels bells camins de les terres de l’Alt Millars amb la intenció de mostrar que la cohesió social i la vertebració territorial és inclusiva i que el valencià és patrimoni de tot el País Valencià, perquè, com és ben sabut, adquirir una llengua no implica renunciar a cap altra. El valencià és patrimoni de totes les valencianes i els valencians.

En el moment actual d’emergència lingüística i també d’emergència climàtica trobem que aquesta proposta de -Nos és pertinent. En la lògica dominant de jerarquització de llengües en un món globalitzat, les llengües amb gran nombre de parlants estan desplaçant les llengües minoritzades, és un procés de substitució que s’està accelerant darrerament: «En el transcurs del segle XXI poden desaparèixer del 50 al 95 % de les llengües del món, i la pandèmia ha accelerat en vint anys aquest procés» (Carme Junyent). Aquesta pèrdua de diversitat lingüística és correlativa a la pèrdua de capacitat de decisió de les comunitats de parlants de llengües minoritzades en totes les esferes, i el medi ambient n’és una. Dit d’una altra manera, si els parlants d’una llengua en procés de substitució no poden decidir plenament el seu ús en tot els àmbits és indicador que algú està decidint per ells en aquests àmbits, siga educatiu, econòmic, laboral, polític o social. El Programa Ambiental de les Nacions Unides assenyala: «La Biodiversitat també inclou la diversitat cultural humana. De fet, la cultura pot ser alterada pels mateixos vectors que la biodiversitat».

La llengua és l’element més cohesionador d’una societat, i no ens referim al concepte llengua en abstracte sinó de cada societat, de la riquesa de les diverses llengües que es parlen al món, més de cinc mil, i això és un patrimoni de tota la humanitat. I la millor manera de contribuir a la cohesió dins de la diversitat mundial en aquest trosset del món on «viu» el valencià-català és en la nostra llengua: amb el seu ús, conreu, difusió i respecte. Per tant, les mobilitzacions de -NOS volen sensibilitzar envers actituds lingüístiques proactives i fer causa comuna de totes les valencianes i valencians als pobles i ciutats d’arreu de la nostra estimada geografia. A les llengües en recessió només les salven els parlants, amb una mentalitat i actituds que superen la lògica jeràrquica empobridora de què parlàvem adés. I les llengües, afortunadament, depenen de la voluntat dels seus parlants i aquestes sempre n’acullen de nous.

STEPV-Iv comparteix amb -NOS que cal posar-nos en marxa arreu del País Valencià per reivindicar el dret individual i col·lectiu a la igualtat lingüística: dret a un entorn segur per a utilitzar la llengua pròpia en totes les ocasions i funcions com una part del benestar col·lectiu. El Sindicat participa des del primer moment d’aquesta confluència d’associacions amb la voluntat de convidar tothom a sumar-se a les diferents travesses de nord a sud del País Valencià, com a itinerari físic en què pensem el país des del gaudi del nostre patrimoni natural i cultural alhora. Però també instem a denunciar públicament les amenaces i a reivindicar els reptes i les propostes que configuren una política lingüística que garantisca l’ús de la nostra llengua.

Apel·lem a la saviesa que destil·la la passejada, de Robert Walser, quan diu que «sense passejar i sense la contemplació de la natura que hi va aparellada, sense aquesta cerca tan deliciosa com instructiva, em sent perdut». I encara una altra referència. Diu Henry David Thoreau, precursor de la desobediència civil, que caminar és usar les cames i reflexionar. Caminar és una activitat harmoniosa però també aporta un coneixement radical i directe de l’entorn. Si aquest entorn és el País Valencià, cal que siguem els valencians i valencianes qui ens posem en marxa.
Ens trobem en la pròxima caminada!