Un país sense didàctica? (XVI)

Ferran Pastor i Belda

El passat mes d’abril, durant la reunió de preparació de la Trobada de l’Horta Sud, vaig assistir a la inauguració de l’exposició sobre la història de l’ensenyament del valencià que es va fer a Picanya. Una excel·lent exposició complementada amb les paraules de Cebrià Ciscar. Mentre la gaudia,  evocava els viatges que compartíem des de València per a assistir a aquestes reunions el company Francesc Aledón, que en glòria estiga, i jo. Va ser en algun d’aquests trajectes quan Francesc em va parlar d’una experiència pionera d’ensenyament del valencià. Em va explicar que a mitjan anys setanta l’ajuntament franquista de València va promoure l’ensenyament de la llengua en les escoles d’EGB de la ciutat. Em va dir que ell va col·laborar en aquesta experiència quan treballava en l’escola del Saler. Les classes de valencià, voluntàries i gratuïtes, destinades als alumnes d’EGB, es feien de 12 a 13 h en la mateixa escola.

Aquesta informació la tenia mig oblidada fins que vaig descobrir el llibre anomenat Fulles de Treball per a l’ensenyament de la Llengua Valenciana, publicat l’abril de 1975 per la Delegació d’Educació de l’Excel·lentíssim Ajuntament de València.  Es tracta d’una col·lecció enquadernada de 16 fitxes amb un suplement de models de conjugacions verbals. Les fitxes, molt bàsiques, estan estructurades en lectures didàctiques de geografia i història valencianes. Hi ha també una part d’ortografia i exercicis que es completen amb una antologia on estan representats escriptors i escriptores coneguts. Hi apareixen Vicent Andrés Estellés, Maria Ibars, Santiago Bru i Vidal, Enric Navarro Borràs, Teodor Llorente, Almela i Vives, Eduard López Chavarri, etc. Sí, l’ajuntament franquista de València incloïa la poesia d’Estellés en les seues publicacions. L’ortografia segueix la gramàtica de Carles Salvador i el model de llengua té un bon nivell dins d’un criteri pedagògic. Les Fulles eren el material didàctic oficial destinat al programa municipal d’ensenyament de la llengua que em va rescatar Francesc.

El cas és que en les històries oficials de l’ensenyament de la llengua catalana al País Valencià no es conta aquest episodi. No l’he trobat, per exemple, en la recopilació Valencià a l’escola. Memòria i testimoni. III Jornades d’Història de l’Educació Valenciana (2007). I convindria que algú l’investigara en les hemeroteques i en la burocràcia municipal per a saber-ne més detalls: quantes escoles hi van participar, quins mestres… Un primer interrogant sobre el tema: el franquisme municipal constatava una recuperació nacional valenciana de la qual no li convenia allunyar-se?

Acabaré amb una observació de bibliòfil. Si ens atenem a la cronologia, no conec cap manual d’ensenyament del català destinat a escolars abans que les Fulles editat per una administració pública dels Països Catalans durant el franquisme.