Núm. 289
Un dia a l’escola de Benimarfull
Experiència Freinet. Article de Rafa Simó Garzó - CRA l’Encantada de Benimarfull (El Comtat)
Són les nou del matí i l’alumnat de 1r, 2n i 3r de l’aulari l’Albacar del CRA l’Encantada a Benimarfull arriba a l’escola. Només entrar a l’aula, cadascú s’ocupa de la seua tasca: registre de l’oratge i temperatura, data, llistat d’assistència, recompte de material, biblioteca i revisió del reciclatge. En l’assemblea es distribueixen aquestes tasques que a més d’una responsabilitat col·lectiva també ens ajuden a aprendre a realitzar gràfiques i numerar, llegir o escriure.
Seguidament, elaborem el pla de treball entre tot el grup. La secretària anota en la pissarra les tasques que ens comprometem a dur a terme al llarg del dia, triant aquelles que són necessàries i aquelles que podem elegir. Aquest càrrec, com la corresponsal, la coordinadora, la cooperativa i la tipògrafa, són les responsabilitats col·lectives que, els més grans, assumeixen setmanalment de forma rotatòria perquè les propostes de treball tiren avant.
Hui ens ha arribat correspondència d’Alcàntera del Xúquer. Estem molt emocionades. La corresponsal llig la carta i mostra les revistes que ens han enviat. Reparteix les cartes personals i fem una lectura en silenci, els més grans ajuden els xicotets. Es mostren els dibuixos i fan comentaris sobre la bona lletra que tenen. Ràpidament decidim respondre’ls. Entre tot el grup redactem la carta en la pissarra i la corresponsal s’encarrega d’escriure-la. Tot seguit, cadascú escriu el seu propi text lliure amb dibuix per arreplegar-lo en format de llibret que enviarem també als nostres corresponsals. Fa dies vam escriure relats a partir de les propostes que apareixen al llibre de Rodari Gramàtica de la fantasia. Hui triem el que més ens agrada, el copiem en la pissarra i el millorem. La tipògrafa el compon en la impremta i cadascú fa la seua còpia il·lustrada.
Seguim amb el nostre pla de treball i realitzem una proposta de càlcul viu per treballar la longitud: la creació d’un sistema propi de mesura amb la unitat i els seus múltiples. Repartim llistons de diferents longituds i per parelles els han de classificar d’acord amb un criteri. Algunes els classifiquen en relació amb la llargària, altres segons el color. Després d’una reflexió conjunta ordenem els subconjunts de menor a major llargària i reflexionem sobre les equivalències entre elles. Per acabar designant els subconjunts amb noms originals: la Zebra és la més llarga, la Cucafera són dues zebres, el Dimoni xicotet són dos Pablos, el llistó més menut. Les pròximes sessions mesurarem objectes de l’entorn amb el nostre sistema (unitat i submúltiples) i escriurem la resposta de diferents maneres. Aquest treball ens obri la porta a la comprensió de les expressions simples i complexes del sistema de mesura universal i dels nombres decimals.
Després del pati tornem per reprendre el treball individual. Un parell de xiquetes avancen el seu diploma de geologia i botànica, investigacions escolars que cadascú escull i que després exposaran davant de la resta en forma de conferència. Una altra xiqueta fa les fitxes setmanals del quadern de càlcul per practicar la suma portant-ne. Altres dos avancen els murals del teatre que farem per a fi de curs, i que forma part del projecte col·lectiu de grup. Finalment, l’encarregada de cooperativa amb la meua ajuda realitza un problema de càlcul real: la compra de segells per a la correspondència.
Com que és divendres, acabem el matí amb l’assemblea. La secretària llig l’acta anterior i entre totes decidim els punts a parlar. La coordinadora dinamitza els torns de paraula i la secretària n’escriu l’acta. Primer canviem les responsabilitats diàries i de treball, després llegim els «propose, critique i felicite» i finalment parlem les propostes i arribem a l’acord de convidar un apicultor per explicar-nos com es fa la mel i d’entregar a l’ajuntament la carta escrita per a sol·licitar el canvi de carrer d’un home pel d’una dona important, acompanyat del nostre estudi del medi dels carrers de Benimarfull.
Punxa ací per accedir a la versió PDF de l’Allioli.