Tot conduïa cap a la vaga

STEPV

El govern valencià ha aplicat mesures que atempten contra els interessos de la pública, reforcen la concertada i arraconen el valencià

Si haguérem d’avaluar la gestió educativa del primer any de govern PP-VOX, la nota seria pèssima. A la mala gestió, cal afegir mesures com ara la llei d’arraconament del valencià, retallades brutals en l’escola pública, l’aplicació del segregador districte únic o la paralització del pla Edificant. Calia una reposta contudent per part de la comunitat educativa. Aquest ha sigut el camí que ha cristal·litzat en la vaga del 23 de maig.

Acaba un curs polèmic. L’equip del conseller José Antonio Rovira, a banda d’una gestió caòtica (adjudicacions d’inici de curs, mal funcionament del transport escolar o l’anul·lació del concurs de trasllats 23/24, per posar-ne alguns exemples), ha seguit un full de ruta destinat a deteriorar la xarxa pública i arraconar el valencià del sistema educatiu. Des del principi, l’STEPV ha estat enfront i ha denunciat aquestes polítiques.

Amb el nou any, la situació es va fer insostenible. En març, les Corts van rebutjar la baixada de ràtios que va proposar el Sindicat amb una arreplega de més de 20.000 signatures i, a més, el govern PP-VOX va presentar l’anomenada llei de “llibertat educativa” que, en realitat, únicament pretén marginar el valencià de l’escola.

Per tots aquests motius, el Consell Nacional de l’STEPV celebrat a l’Alcúdia el 23 de març va rebutjar les polítiques educatives del Consell i va parlar obertament de convocar una vaga.

La vaga es va gestar en les setmanes següents. Entre el 16 i el 18 d’abril el Sindicat va convocar diverses assemblees comarcals per avaluar si el professorat estava obert a secundar-la. Paral·lelament, la Plataforma per l’Ensenyament Públic, integrada per les organitzacions majoritàries de la comunitat educativa ―entre elles l’STEPV― va començar a organitzar-se.

Finalment, el 24 d’abril, la Plataforma va convocar la vaga per al 23 de maig. Els motius, els següents:

1. Contra les polítiques de foment de la privatització i desmantellament de la xarxa pública
Des de l’inici de la legislatura s’havia evidenciat que l’objectiu del govern de PP i VOX era potenciar la concertada en detriment de la pública. En els pressupostos de 2024 s’han retallat més de 121 milions d’euros per al pla Edificant de construcció i rehabilitació de centres públics (un 40% respecte 2023), i el govern ha anunciat una inversió de 126 milions d’euros en la gratuïtat de 0-3 anys. Curiosament, la inversió es produirà on més presència privada hi ha (només hi ha 52 escoletes en la xarxa de la Generalitat, 245 escoletes municipals enfront de les 545 escoletes privades).

S’ha retallat de forma brutal l’oferta d’idiomes en les EOI per al curs que ve, que estan en peu de guerra i que cal revertir immediatament. La Conselleria també ha anunciat que enguany no es convocaran les estades a l’estranger per a professorat. En FP, depén de com es gestione la nova llei, també pot comportar retallades, com hem observat en altres territoris.

D’altra banda, el nou decret d’admissió recupera el segregador districte únic. Aquest model afavoreix clarament la concertada. El punt que poden posar els centres és un mecanisme perquè siguen aquests qui trien l’alumnat i no les famílies, com pretén vendre la Conselleria. Per tant, es fomenten centres elitistes concertats i centres gueto públics. Normalment aquesta mesura va acompanyada de retallades d’unitats en la pública, com així ha sigut.

2. Per la negociació de la millora de les condicions laborals del professorat
Fa temps que els sindicats reclamem millores retributives, reducció de les ràtios (recordem que PP i VOX ens van tombar la ILP presentada en les Corts Valencianes), eliminació de la burocràcia o reduccions de jornada a majors de 55 anys. Aquestes propostes, i moltes altres, es van traslladar a la Conselleria en les dues juntes de portaveus (en novembre i febrer) i el silenci ha sigut la resposta.

Són reivindicacions que el govern del Botànic tampoc no va atendre (tot i que sí que va rebaixar la ràtio en algunes localitats), a pesar dels compromisos per a abordar-les.

3.  Contra la llei d’arraconament del valencià o “de llibertat educativa”
Aquesta normativa substituirà l’actual llei de plurilingüisme. El que pretenen PP i VOX és arraconar al màxim l’ús del valencià com a llengua vehicular en el sistema educatiu. A les comarques castellanoparlants, per exemple, no es podran cursar assignatures no lingüístiques en valencià. Tampoc no hi ha cap mesura que fomente l’ús del valencià en l’ensenyament, fet que col·lideix amb l’Estatut d’Autonomia i la llei d’ús i ensenyament del valencià.

Es preveu que la llei s’aprove en el mes de juliol, per això és important mobilitzar-nos per a intentar que es retire o, com a mínim, minimitzar l’impacte negatiu que, sens dubte, tindrà en el valencià.

En resum, el govern valencià ha aplicat mesures que atempten contra els interessos de la pública, reforcen la concertada i arraconen el valencià. A més, no ha atés les peticions sindicals per a millorar les condicions laborals del professorat, atendre millor el nostre alumnat i, per tant, millorar la qualitat de l’ensenyament.

L’arranjament escolar per al curs que ve, nou colp a la pública
Per si aquestes raons no foren suficients, el dimecres 8 de maig la Conselleria va anunciar l’arranjament escolar per al pròxim curs. Una proposta en què, d’entrada, es retallava 206 aules d’infantil i primària del sistema públic. Una retallada brutal que no s’havia produït ni en els moments més durs de la consellera Català.

En els cursos anteriors és cert que s’havien reduït unitats en primària. Ara bé, es compensava amb l’increment d’unitats en infantil, especialment des de la incorporació de les aules de 2 anys als centres públics. El curs que ve, en canvi, aquestes places es perdran i es confirma que el pla de 0-3 anys anunciat per la Conselleria d’Educació no està pensat per als centres públics sinó per a fomentar l’escolarització en la privada i confirma la política global de la Conselleria de desmantellar la pública en benefici de la privada.

---