STEPV exigeix una atenció efectiva als riscos psicosocials del professorat

Després de la pandèmia, el clima psicosocial en el sector educatiu, ha experimentat un empitjorament i continuen sense resoldre determinades casuístiques recurrents de conflictes psicosocials greus als centres educatius. És clar que la clau està en la prevenció i en la detecció primerenca dels riscos psicosocials, amb una millor formació de professorat, equips directius i inspecció educativa, la implantació de bones pràctiques psicosocials als centres educatius, i el desenvolupament de dinàmiques mediadores dins dels propis centres i des de la inspecció educativa, entre altres. Resulta important entendre que els casos lleus de riscos psicosocials que no s’atenen s’agranden i cronifiquen convertint-se en casos greus de difícil, costosa o impossible solució perquè deriva en patologies de salut de les persones o les organitzacions.

Les avaluacions de riscos psicosocials dels centres educatius que realitza el servei de prevenció de riscos laborals, ara INVASSAT, no es poden convertir en un tràmit simplement. Tal i com STEPV ha transmés en resolució del Comitè de Seguretat i Salut Laboral el marge de millora en el seu procediment és molt gran i les mesures preventives que es deriven no es desenvolupen. L’informe de les avaluacions de riscos psicosocials és una peça clau per la prevenció dels riscos psicosocials en els centres, no per detectar assetjaments laborals, per tant, si no es fan eixes avaluacions amb el rigor que requereixen perden fiabilitat, i si no arriben a les persones que han de prendre mesures i es desconeix com desenvolupar-les resulta una tasca estèril.

STEPV està exigint la modificació del protocol d’assetjament laboral aprovat en la COSESESA en 2017 des de la seua publicació. L’habilitació d’unitats de resolució de conflictes (URC) per atendre els casos de possibles assetjaments psicosocials no està sent efectiva per diversos motius. En primer lloc perquè tant les persones representants de l’administració com les les organitzacions sindicals no disposen d’un temps de treball reconegut per desenvolupar eixa complicada tasca, pel que és una sobrecàrrega de treball. Naturalment el perfil dels components de la URC ha de tenir una formació sòlida en mediació de conflictes i riscos psicosocials, aspecte que no es garanteix ni facilita de forma adient. Altre aspecte millorar és que la restringida composició de les URC determina que siga molt complicada la seua operativitat amb criteris de paritat i representativitat sindical.

Tot i que s’ha publicat un reglament de funcionament de les URC no s’ha pogut evitar que la situació crítica actual de les URC per saturació de casos en quantitat o complexitat, inoperativitat per manca de membres amb els requisits exigits, o limitacions en el desenvolupament de les mesures que es poden derivar.

Per exemple, en el reglament de les URC s’exigeix que tant la part que es sent assetjada com les altres parts implicades expressen la seua afiliació sindical, que si coincideix amb la dels representants sindicals de la URC, força a la seua recusació. Això genera la desatenció de casos i també la vulneració de drets de llibertat sindical. En concret, en l’URC de València, actualment només hi ha un representat de les organitzacions sindicals per STEPV, atès que ANPE, CSIF, CCOO i UGT han declinat participar-hi, fet que origina que les persones afiliades al sindicat majoritari en Educació no universitària que necessiten ajuda per eixir d’un assetjament laboral no poden rebre-la per l’URC.

STEPV està estudiant un recurs legal al reglament de les URCs, així com l’exigència de la negociació de la modificació del protocol d’assetjament laboral.  Altre model d’URC és possible amb la intervenció d’experts independents en resolució de conflictes i mediació i amb la participació dels representants de l’administració docent i les organitzacions sindicals com assessors o observadors.