No hi haurà un camí de roses

Fa un any, després de les eleccions a la Generalitat, ens preguntàvem en aquesta secció quin seria el PP que governaria en la Conselleria d’Educació: el PP de la primera època (1995 i anys posteriors) o el PP de les ocurrències, de la confrontació i de burla a la negociació, amb l’afegit, ara, de les ocurrències en competició amb Vox.

Ara anem esbrinant la resposta. Algunes de les seues intervencions han tingut un efecte directe i visible de què vindrà: retallades en les EOI o un arranjament escolar inèdit en els darrers anys. Altres mesures tindran un efecte retardat que no es veu de manera immediata, com la repercussió de la política de districte únic o la incerta aplicació de la mal anomenada “llibertat educativa”. Però el canvi no és només de fons, buscant objectius privatitzadors. També és de forma. Que només vint-i-quatre hores després de la vaga del 23 de maig es publique la denúncia dels acords de plantilles, renunciant a millorar les condicions de l’educació valenciana, anuncia una involució del paper de la negociació col·lectiva. O l’anunci de perseguir que el castellà s’impartisca amb un mínim del 25% quan es renuncia a fer el mateix amb el valencià. Sens dubte, unes males notícies.

La bona notícia, però, és la resposta de la comunitat educativa, la de les seues organitzacions, amb una renovada capacitat per a arribar a acords, però també de la de la major part del professorat i pares i mares amb una participació en la vaga més que notable. En un context en què les qüestions immediates generen la majoria de les respostes, no era fàcil explicar per què calia respondre ara a unes mesures que, en una part important, tindran els efectes més tard. I s’ha aconseguit.

La participació en la mobilització no ha consistit només a fer un seguiment passiu de la vaga. Setmanes abans, les concentracions a les portes dels centres, l’extraordinària mobilització de les escoles d’idiomes, les concentracions comarcals massives al llarg del país, i, especialment la participació activa del sector més jove del professorat, han posat de manifest que la Conselleria, si continua així, no transitarà per un camí de roses.