Menys burocràcia

Quan dic que estic com a director a Quesa solc tindre com a resposta: “Xe que bé, estaràs molt tranquil·let”, ja que en general es té una visió idíl·lica del que és una escola rural, xicoteta, rodejada de natura i amb gent plana i amable.

En general era així, però des de la pandèmia aquests pobles s’han anat repoblant i ara som un microcosmos en el qual apareixen tots els elements de la societat en la seua proporció.

Als centres incomplets sols els mestres tutors són definitius. Els especialistes (Música, EF, PT, AL, Religió) són itinerants amb altres centres, però encara que molts volen repetir al següent curs, com que no s’estabilitzen les places, cada curs tenim un percentatge altíssim de professorat nou, per la qual cosa cada inici de curs hem de construir un equip quasi des de zero. Les aules multinivell són un espai d’aprenentatge molt enriquidor per als alumnes però suposen un repte per al professorat, especialment quan un mestre s’enfronta per primera vegada a la programació i organització d’aquestes aules.

Que l’equip directiu estiga compost d’una sola persona (el director) suposa que tots el processos que en altres centres estan repartits entre tres persones (cap d’estudis, secretari i director) han de ser assumits pel director. La confecció dels horaris, la comptabilitat del centre, l’adscripció i admissió de l’alumnat, la sol·licitud de beques, la gestió del menjador, la redacció de la PGA, el PAM, etc., a banda d’assumir la responsabilitat de les decisions que es prenen, això genera un gran sentiment de soledat, encara que l’equip de mestres és meravellós cada any.

No tenim a qui queixar-nos i, a més, ni tan sols podem fer vaga, ja que sempre hi ha d’haver un membre de l’equip directiu en serveis mínims.