La Xarxa Educació i Memòria (XEIM) llança un manifest en defensa del tractament de la memòria democràtica a les aules

El 27 de setembre de 2022, coincidint amb el record dels darrers afusellaments del franquisme, en les tres capitals valencianes es va presentar simultàniament XEIM, la Xarxa d’Educació i Memòria del País Valencià, integrada per centres educatius, especialment, instituts d’educació secundària, i que compta amb el suport de la Coordinadora d’Entitats Memorialistes del País Valencià (CAMDE-PV). A l’acte, hi va acudir el vicepresident d’aquesta darrera organització, Luis Botello Álvarez, la consellera de Transparència, Rosa Pérez Garijo, a banda dels sindicats i d’altres entitats.

Es tracta d’una iniciativa que tracta de coordinar tots aquells centres educatius que treballen o pretenen treballar la memòria democràtica. En el rerefons, hi batega una mateixa preocupació per part d’una part del professorat: com treballar en l’aula la memòria democràtica i com ha de respondre l’educació, sobretot la pública, a l’espenta dels moviments ultres i reaccionaris.

  Segons Fernando Hernández Sánchez, reconegut historiador, existeix un dèficit democràtic preocupant que parteix de la quantitat d’estudiants que abandonen els estudis obligatoris cada any sense arribar a 4rt d’ESO, que és el curs en què s’estudia el període 1931-1982 de la història d’Espanya. Aquests alumnes, dos anys després, començaran a exercir els seus drets cívics i, en primer lloc, podran votar i ho faran, doncs, des d’una desinformació que és encara més greu si recordem que en la Formació Professional no s’imparteixen aquests continguts.  Llavors, si fem balanç, quants dels nostres estudiants hauran tractat en classe aquest període fonamental de la nostra història?

En 2022, un estudi dut a terme per a l’Asociación de Descendientes del Exilio Español, revelava el desconeixement de les persones joves de 16 a 30 anys sobre la Guerra Civil i el franquisme.  Segons aquest treball, la República s’associava a la inestabilitat i el radicalisme (esquerrà), la Guerra Civil es va produir per l’oposició de la població a la dictadura de Franco, o es qualificava el colp d’estat de 1936 com a alzamiento.  Tot i això, la majoria dels entrevistats es mostraven partidaris d’obrir les fosses.

Per tant, què necessitem? La realitat és que a l’Estat espanyol conviuen el negacionisme i l’apologia del franquisme amb la indefinició institucional i el silenci imposat durant anys, juntament amb l’eclosió de les lluites socials per la memòria democràtica que arrancà a principis d’aquest segle. Segons Julián Casanova, catedràtic d’Història Contemporània en la Universitat de Saragossa, es tracta d’explicar la història, no d’enfrontar la memòria dels uns contra la dels altres, i que la propaganda, les falsificacions i les declaracions polítiques no substituïsquen el coneixement raonat i l’anàlisi històrica. La polarització actual entre els revisionistes, comentaristes i les entitats memorialistes demostra que malgrat els avanços historiogràfics, hi ha carències a l’hora de treballar aquesta qüestió a l’aula.

Mancances pedagògiques, canvis educatius constants, herències sociològiques procedents del trauma que representà la guerra o el pes de la propaganda franquista, llocs comuns com ara la “guerra entre germans”,  expliquen, en part, aquesta situació. Mentrestant, en els manuals escolars, amb diferències segons editorials, es detecten llacunes importants, com la inclusió de símbols franquistes, però no sempre de republicans, un tractament irregular del paper de la dona durant la II República, un notori protagonisme de les operacions bèl·liques de la Guerra Civil, etc.  Pel que fa al franquisme, en l’estudi de la repressió que va comportar és habitual l’absència de documents sobre juís i fosses comunes o mencions a la guerrilla antifranquista.  Resulta inacceptable, doncs, que, amb aquests “buits”, estiguem contribuint a oblidar la nostra pròpia història. Com diu Enrique Javier Díez Gutiérrez, professor de Facultat de l’Educació de la Universitat de Lleó, no es pot construir un futur amb un passat basat en la impunitat. Les víctimes de la dictadura pateixen així una doble violència: la dels seus botxins i la d’aquells que volen esborrar-los de la memòria col·lectiva.  Les noves generacions necessiten comprendre el seu passat perquè tenen dret a la veritat.

Fet i fet, XEIM pretén establir línies de col·laboració entre les administracions publiques, els centres educatius, les organitzacions memorialistes i els sindicats, per tal d’arribar així al màxim de gent possible amb els següents objectius: El desenvolupament de la memòria democràtica en tots els projectes educatius de centre; l’impuls de trobades entre centres educatius i entitats memorialistes de manera anual,  tant a escala comarcal com a escala de País Valencià i l’actualització de materials curriculars a través de l’edició de materials propis —en aquest sentit, la Xarxa Educació i Memòria ha publicat una guia per a poder redactar projectes o programacions que treballen la memòria democràtica a nivell de centre—. Finalment, XEIM pretén també donar impuls a les Missions de la Memòria, que anualment porta a cap la CAMDE-PV.
Per a vincular-se a XEIM, com a centre educatiu, només cal una proposta d’adhesió votada per part del claustre, però també poden adherir-se a la xarxa els departament didàctics o els professors i professores. Cal enviar un correu electrònic a xarxaeducacióimemoria@gmail.com amb la sol·licitud que es troba en el blog https://xarxa-eim.blogspot.com/

Fins ara, comptem amb l’adhesió de 51 centres en tot el País Valencià, 10 departaments didàctics, 22 docents i també grups memorialistes i entitats diverses com ara l’Institut Obrer, el Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida, els sindicats CNT, CGT, CCOO, UGT i STEPV, l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, Art al Quadrat, el grup Gea-Clío, el Memorial del Camp d’Argelers Sur-Mer, l’Associació de Bebés Robats d’Alacant, l’Espai Memorialista del Fondó de Monòver o el Departament de Memòria Democràtica de Llíria.

A més, XEIM ha creat un canal de Telegram, que recull totes les novetats sobre memòria democràtica; un blog i un perfil de Twitter https://twitter.com/XEiM_PV. 
Tot i això, cal destacar que després dels resultats electorals del 28 de maig, la XEIM es troba en una situació difícil. La Conselleria de Transparència ha desaparegut i preocupa i molt que sectors del nou govern de la Generalitat identifiquen el treball per la memòria democràtica amb la ideologia en les aules. Hi ha la possibilitat que, durant aquest curs, el professorat reba pressions externes per part de sectors socials i polítics per a no realitzar determinades activitats en els centres o per visitar, per exemple, el cementeri de Paterna o altres espais de la memòria.

Davant d’açò, amb el suport dels sindicats progressistes, hem preparat un manifest per a reivindicar la importància i la legalitat de les activitats sobre la memòria històrica en els centres, enfront de les més que possibles resistències i fins i tot censures i autocensures que es poden produir. Així mateix, s’exhorta el professorat a demanar suport als sindicats davant de qualsevol pressió i intimidació.

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.