La tempesta perfecta i l’elefant en una botiga d’atifells

El diumenge 28 de maig de 1995, el PSPV de Joan Lerma va perdre les eleccions a la Generalitat Valenciana. Com a conseqüència, Eduardo Zaplana, del PP, amb la col·laboració dels representants d’Unió Valenciana, el va substituir. En Educació, Fernando Villalonga va substituir Joan Romero.

El diumenge 28 de maig de 2023, el govern del Botànic perdia les eleccions. Carlos Mazón entrava en la Generalitat, ara amb l’ajuda de VOX. Jose Antonio Rovira, una persona coneixedora de la casa perquè va ser director general de Personal durant sis anys i director territorial d’Educació d’Alacant dos anys més, entrava en Educació. Es tracta de situacions ben semblants, de dia i mes, però també de substitució de governants en un moment delicat perquè acaba un curs i en comença un altre. Han passat 28 anys en una situació més complicada pel creixement de les plantilles i de centres i l’alta taxa de mobilitat del professorat.

En 1995, els canvis es van allargar en el temps. Va acabar el curs i en va començar un altre i els responsables de personal nomenats pel PSOE romangueren en el seu lloc fins que el 25 d’octubre el DOGV va publicar-ne el cessament. Recorde haver preguntat a Luis Felipe Martínez, llavors director general de Personal, la raó per la qual passava el temps i continuava amb el PP. Em va contestar que així s’havia acordat per a garantir una transició sense problemes.

Enguany, no ha passat això. O, almenys, en Educació perquè en altres departaments, com emergències, no s’han produït els canvis perquè, en paraules de la consellera, «para este Consell, lo más importante es priorizar el interés general, la seguridad de los ciudadanos, por encima de cualquier divergencia política».

La tempesta porta setmanes alterant la vida de l’ensenyament. Primer amb les adjudicacions d’inici de curs, ara amb les contínues i, potser, seguisca amb les nòmines. Un curs difícil, amb milers de persones a adjudicar, amb un sistema informàtic obsolet, amb canvis en l’estructura funcionarial de persones de la Formació Professional o pel concurs de mèrits, amb oposicions… Tot açò ja anunciava un futur complicat. Les presses per a substituir l’equip anterior d’Educació, juntament amb la falta de comunicació i de continuïtat, l’eterna i persistent falta de personal administratiu, les direccions territorials sobredimensionades, els anuncis cridaners i la competència amb VOX han gestat la tempesta perfecta. A diferència de 1995, l’inici d’aquest curs, entre les acusacions d’antics i nous responsables de la Conselleria, ha sigut com si un elefant entrara en una botiga d’atifells. Les conseqüències s’han fet notar amb gran soroll.

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.