La perpetuació dels rols de gènere en la mercantilització de l’educació

Les polítiques neoliberals i populistes estan frenant l’avanç del feminisme i canviant els processos de transformació de l’educació per una cultura eficient, mesurable i rendible, el principi de la qual és la llibertat d’elecció del centre escolar, sense reconéixer les diferències de classe social, ètnia o gènere.

Quan la defensa de les llibertats individuals s’uneix a la defensa d’un capitalisme financer, ocorren dues situacions: es perden els drets socials pels quals s’ha lluitat durant molt de temps i hi ha una desnaturalització de la vida humana que converteix les persones més vulnerables i, sobretot les dones, en mercaderia amb finalitats de lucre, com està ocorrent, per exemple, amb la defensa de la prostitució ―segon negoci a escala mundial després de la droga―, que es justifica com una elecció laboral.

La nova cultura del capitalisme converteix l’educació en un motor de riquesa dirigit al món laboral, amb una falsa igualtat d’oportunitats i una formació caracteritzada pel curterminisme, la ruptura amb el passat i l’absència de sentit en les institucions escolars. Això es tradueix en sistemes educatius estandarditzats, estereotipats i competitius que no creen marcs de referència perquè els i les alumnes pensen per si mateixos, fet que contribueix a la desafecció per l’escola, sobretot per part dels nivells socials i econòmics més baixos, i al manteniment del sexisme.

Actualment, el naturalisme com a teoria de fons de les diferències entre sexes reforça la perpetuació dels rols de gènere. D’una banda, la lluita contra la “ideologia de gènere” a l’escola, com l’anomena la nova dreta cristiana, promou campanyes, com el “Pin parental”, en contra de l’avortament, de la protecció de la violència sexual i del matrimoni homosexual, en les quals participa el papa, suposadament progressista, Bergoglio, el partit ultradretà de Vox i l’associació Hazte Oir a Espanya, i en  molts països les campanyes de les esglésies cristianes, catòliques i pentecostals, a més de sectors conservadors.
De l’altra, els estereotips sexuals actuen hui de forma més potent que mai, perquè es promociona el determinisme biològic com la línia de pensament més moderna i trencadora, sense tindre en compte la seua llarga història anterior, desmentida en nombroses ocasions. Per això, quan es tracta d’explicar les diferències entre els sexes recorrent a la biologia, la divulgació científica col·labora, a voltes, sense cap qüestionament.

Per exemple, hi ha diferències morfològiques entre el cervell masculí i el cervell femení; el cervell masculí és més gran i el cervell femení mostra una major activitat en les àrees relacionades amb el llenguatge. Però cap estudi fins hui ha pogut mostrar que els processos específics de gènere intervinguen en la construcció de xarxes en el cervell durant l’aprenentatge (OECD, 2009). No han considerat que és l’experiència la que crea l’activitat neuronal que altera el cervell o, en altres paraules, el cervell no està determinat. No hem d’oblidar que darrere de tota la defensa del determinisme, a què s’adscriuen sovint els centres escolars més conservadors, hi ha plantejaments ideològics i un sexisme disfressat de ciència.

Juntament amb aquests plantejaments, en educació està adquirint pes una escola mercantilista que només busca l’èxit professional i enforteix la competitivitat, amb l’augment del control extern ―burocratització i avaluacions―, mentre ens allunyem d’un model educatiu personal que considere les necessitats de l’alumnat, i desenvolupe les emocions, el pensament, la creativitat i l’educació de gènere i drets sexuals reproductius. La forta especialització, els aprenentatges “neutrals” i els exàmens externs ens converteixen en una professió, fonamentalment femenina, al servei del capital i de la demanda dels mercats laborals.

Punxa ací per accedir a la versió PDF de l’Allioli.