La nova FP Dual, a punt d’aterrar a les aules amb punts foscos i molta dispersió normativa

Gemma Martín
Coordinadora d’FP d’STEPV

El plantejament d’incloure-hi nous mòduls a costa de reduir la càrrega horària dels existents és un error

Els nous reials decrets aprovats per a l’FP, malgrat el seu inflat volum, no són sinó una adaptació de denominacions i concreció del RD 659/2023 als 89 reials decrets dels títols de grau superior, els 60 de grau mitjà i els 4 que arrepleguen un total de 28 títols de grau bàsic. De novetats, poques o cap, excepte, això sí, que a hores d’ara la dispersió normativa és de tal magnitud, que el professorat requerix un GPS normatiu per a no perdre’s entre decrets, reials decrets, lleis orgàniques i altres normes de rang inferior de cada comunitat autònoma.

Oportunament, ja avisàrem que el procés d’integració del PTFP al cos de secundària era positiu respecte a la idea de reconéixer el treball igual dels dos grups docents, però també era erroni en la seua execució, ja que deixa part del professorat en el cos a extingir i crea un grup nou. Ara també advertim que el plantejament d’incloure-hi nous mòduls a costa de reduir la càrrega horària dels existents és un altre error.

El Ministeri té per costum no escoltar el professorat que està en primera línia, en contacte amb empreses, alumnat i famílies, i les conseqüències són sempre negatives. Per moments, pareix fins i tot que els qui realitzen aquesta labor no són experts en l’FP i són de rang universitari, com quan es parla de la possibilitat d’introduir mòduls optatius quadrimestrals, sent eixa temporalització més pròpia de l’àmbit universitari que de l’FP. El professorat està en contra de la inclusió dels nous mòduls perquè des de la nostra experiència docent, advertim que:

• En FP funciona bé l’existència de pocs mòduls. S’augmentaran considerablement, i l’alumnat es perdrà.
• Els nous mòduls no són professionals, són més acadèmics i poc pràctics. A més, aquesta peculiaritat va en contra del model de certificació a través de l’experiència.
• Els mòduls xicotets (<3 hores) no funcionen en FP i en educació en general. Aquesta atomització de la formació és contrària a la formació holística en una professió que pretenen els cicles formatius, i dificulta el treball al professorat ―tindrà els mòduls d’ara amb els mateixos continguts, resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació i, a més, nous mòduls, ja que els d’ara perdran hores lectives―, així com també el procés d’aprenentatge de l’alumnat, ja que l’experiència ens diu que als mòduls “menuts” no se’ls dedica l’esforç que curricularment s’exigix ―5 resultats d’aprenentatge i més de 30 criteris d’avaluació per al projector intermodular amb 1 hora a la setmana és impossible.

A més, aquesta nova llei ha causat que la Conselleria reduïsca les hores d’anglés en detriment de les dels nous mòduls, cosa que ha provocat un retrocés en les mesures de política i immersió lingüística en aquesta llengua per a poder desenvolupar-se en països europeus ―ja siga laboralment com amb els projectes Erasmus― i condemnant l’alumnat a preparar-se aquesta llengua mitjançant empreses privades. El greu més greu és que en aquest afany s’haja donat una destralada al que estava funcionant, es canvie l’estabilitat que caracteritza els cicles formatius des de fa més de trenta anys, i se’n modifique l’estructura de manera radical amb la inclusió d’uns mòduls gens professionals i la supressió de l’FCT per una “dualitat” impossible d’executar en el nostre sistema empresarial. El sector educatiu està al que dispose el Ministeri i les comunitats autònomes, faran el mateix les empreses? Formaran dedicant temps i recursos humans i econòmics? Faran una labor social que correspon a les administracions públiques? Ho dubtem. Finalment, no podem deixar de denunciar la diferent exigència per a impartir docència en el sector públic i en el privat arreplegades en l’article 4. En el segon cas, hi ha una flexibilitat total, reconeixent el dret als titulats de grau superior amb experiència laboral. Per contra, en el sector públic s’ha despatxat professorat interí d’unes certes especialitats i en unes determinades comunitats per no tindre la nova titulació exigida, encara que fera més de trenta anys que estava exercint la docència. En aquest sentit, el Ministeri ha mirat cap a un altre costat sense assumir un lideratge en benefici d’aquest professorat, de la qualitat educativa de l’FP i de l’alumnat, que ha perdut docents amb altíssima experiència en el sistema educatiu. El fet lamentable és que els dos sistemes, públic i privat, generen el mateix títol, i l’exigència a l’un i a l’altre no siga la mateixa.

---