La mirada de l’altre

Director: Víctor Erice
Guió: Michel Gaztambide i Víctor Erice
Fotografia: Valentín Álvarez
Repartiment: Manolo Soto, José Coronado, Josep María Pou, Ana Torrent, María León, Petra Martínez, Mario Pardo
País: Espanya, 2023


Cerrar los ojos, l’última pel·lícula de l’excepcional director Víctor Erice, és un elogi al cinema. A eixa essència de tot art d’intentar donar sentit a l’angoixa vital de l’existència humana. De compensar les ferides de l’ànima –o, si es prefereix, de la psique.

D’aquesta manera, tant la cadència narrativa com la bellesa estètica de la posada en escena s’alien per a transmetre una intensa i profunda veritat. Una veritat que cala en l’epidermis de l’espectador. Una veritat en sintonia amb el pensament del filòsof Emmanuel Lévinas, “de ser l’un per a l’altre”. De transcendir a la condició inevitable de ser subjectes “per a la mort”, segons l’expressió de Martin Heidegger, per a adquirir una responsabilitat i un compromís amb el rostre; la mirada de l’altre que ens interpel·la, que ens crida des del seu dolor.


I això és el que fa el personatge Miguel Garay, director de La mirada del adiós, ficció dins de la pel·lícula de Víctor Erice: eixir del seu metafòric asil melancòlic, on s’ha refugiat després de la mort del seu fill i els fracassos professionals, per a intentar ajudar el seu amic, l’actor Julio Arenas, a superar la profunda amnèsia que ha esborrat tant els seus records com la seua identitat. Uns personatges, per cert, interpretats de manera sublim per Manolo Soto i José Coronado, respectivament.


La tasca que decideix escometre Miguel Garay és difícil, ja que només la pot afrontar amb la fe d’un practicant, i no únicament amb la d’un creient, com li diu el seu col·lega Max (Mario Pardo).


Cerrar los ojos és una súplica a la força transcendent de la mirada, tant la mirada cinematogràfica, com la mirada de l’altre. No qualsevol mirada, sinó aquella, com s’entén des de la psicoanàlisi, que des del seu desig ens humanitza per a enfrontar-nos a l’incognoscible de l’existència.
D’ací ve que Víctor Erice comence i acabe amb la projecció de la primera i última seqüència de la inacabada pel·lícula de Miguel Garay, la ja esmentada La mirada del adiós. En la primera seqüència es mostra al personatge Ferran Soler (encarnat per Josep Maria Pou) confessant la dramàtica necessitat que té de ser mirat per la seua filla abans de morir.


I en l’última seqüència de Cerrar los ojos veurem els primers plans dels rostres dels personatges, especialment el del personatge Julio Arenas, mirant a la pantalla on es projecta l’última seqüència rodada de Miguel Garay, en què es veu a ell mateix al costat de la filla de Soler mirant desesperadament el rostre agònic de son pare.


En resum, el cinema de Víctor Erice transmet, a través de tan singular mirada cinematogràfica, la veritat dolorosa de l’existència que només pot canalitzar-se a través del desig de la mirada de l’altre.

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.