La coeducació és el camí

STEPV Dones

Conscients de la manca de referents en els currículums i de les desigualtats socials, un grup de dones de l’STEPV, que ens reunim sovint per parlar-ne, vam pensar que conjugar l’art amb la coeducació era (i és) un mitjà d’expressió que havia d’impregnar tota la comunitat educativa. El nostre propòsit és visibilitzar el que el pensament patriarcal amaga i, sobretot,  projectar en els centres la necessitat d’un món igualitari, on les desigualtats a favor del sistema patriarcal encara es respiren, malgrat l’aclaparadora presència de les dones en infantil i primària (82%)  i en secundària (62%).

Com a docents, tenim la responsabilitat d’arraconar les desigualtats de gènere i de dotar l’alumnat de les ferramentes necessàries per a bastir una igualtat real. Amb aquest propòsit hem impulsat CoeducArt. Ha sigut un treball de col·laboració amb els centres educatius que ha donat els seus fruits amb un reconeixement per part de la Universitat d’Alacant amb el guardó concedit a l’STEPV Premi per la Igualtat 2024. La participació en la VIII Mostra d’Activitats Coeducatives creix. Enguany, al País Valencià, hi han col·laborat al voltant d’un centenar de centres educatius de tots els nivells educatius, des d’infantil i primària fins a secundària, EOI, EASD, FPA i cinc grups de la Universitat d’Alacant. Aquests han incorporat en els seus plans d’estudis el projecte CoEducArt, que vincula l’art amb la difusió de la igualtat entre homes i dones i el rebuig a la violència contra les dones. En la presentació del projecte cal destacar la presència de la vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Responsabilitat Social de la UA, Eva Espinar, i per l’UJI, la vicerectora Elsa González Esteban.

El tarannà, però, del nou govern és totalment oposat al nostre propòsit i per això caldrà treballar amb més força encara la coeducació. El govern tracta de convéncer-nos amb grolleres estratègies que els plans d’igualtat en els centres educatius poden esperar. Amb l’altivesa que els caracteritza, diuen d’ajornar-los per evitar més burocràcia. L’objectiu: que oblidem que existeixen fins que arriben a eliminar-los. I amb l’efecte dòmino, faran fora les coordinacions d’igualtat, mal anomenades «de igualdad y convivencia» per dissimular el terme igualtat. Per a què? Per a invisibilitzar les dones que representen el 72% en l’ensenyament i la meitat de la població, per contribuir a amagar més encara les dones i la nostra valuosa aportació en tots els camps del saber. Un govern de patriarcat ranci i que repudia el feminisme és capaç de moltes censures, com ara ometre les nostres propostes en la Comissió de Coeducació en el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana (CECV) del qual formàvem part des de feia més de nou anys, de manera que hi estarem amb veu però sense vot. Tampoc no els ha tremolat la veu a l’hora de cancel·lar el projecte Women’s Legaci; ans al contrari: inscriuen en el Registre de Fundacions una entitat anomenada Fundación de la Comunidad Valenciana per defensar els homes maltractats i, a més, la declaren de caràcter assistencial.

Davant d’aquestes evidències sobre el patriarcat com a punt estratègic per al govern, cal continuar amb més força. La coeducació ha de ser una qüestió d’estat i hem de ser representades en tots els òrgans de decisió i plantar cara a les injustícies que recauen sobre la nostra esquena. La societat no pot buidar-se dels continguts que aportem les dones. Com afirma Ana López Navajas en el seu llibre Aprender con referentes femeninos, l’esborrament de les dones ens deixa sense l’aportació científica que han realitzat les dones al llarg de la història. I anima a tots els centres a continuar treballant la coeducació, primer motor de formació en igualtat, base per erradicar la desigualtat, motor de la violència sobre les dones. El camí és llarg i tortuós, però la voluntat de continuar treballant la coeducació creixerà perquè és necessari que les noves generacions troben una societat més justa, més igualitària, on la igualtat ja no siga una proposta sinó un fet. Perquè és de justícia que les dones estiguem en el lloc que ens correspon.