Herba

Autora: Keum Suk Gendry-Kim
Editorial: Reservoir Books, 2024 (cat)
Temàtica: històrica, amb perspectiva feminista
Adreçat a lectors i lectores de totes les edats

Novel·la gràfica de no ficció que ens conta la història real de supervivència de la coreana Lee Ok-Sun després d’exercir de «dona de conhort» (obligada pels japonesos) durant la guerra sinojaponesa des de 1937 a 1945. Després de 55 anys aconsegueix tornar a la seua terra, Corea del Sud.

Al mateix temps, observem la història de la mateixa autora sobre com va poder realitzar-se aquest projecte de llibre, tant pel que fa a la protagonista com quant a ella mateixa.

Es tracta d’un llibre dur, en què la violència, encara que no explícita visualment, està present en tot moment. Conta la història d’una dona marcada des de molt joveneta per les seues ànsies d’anar a escola i aprendre, juntament amb les falses promeses, vendes i segrestos als quals és sotmesa per la seua pròpia família.

Hi destaca l’ús simbòlic del títol: Herba, que ens recorda la naturalesa, allò que l’ésser humà no va poder doblegar i que, en el cas de la protagonista, ens porta als seus records, sense recórrer a imatges realistes i explícites de la violència rebuda, substituïdes per eixes imatges agradables.

Resulta interessant la part gràfica, només en blanc i negre que, juntament a la relació entre l’el·lipsi i el grafisme, ens conta i dona a conéixer la situació tan dura viscuda per la protagonista d’una manera més suportable. A açò s’afigen altres recursos artístics com la imatge en doble pàgina, la desaparició de les representacions figuratives per taques negres, el contrast del blanc i el negre amb la llibertat i la violència, la superposició de diverses imatges en una, les seqüències cinematogràfiques, etc.  Són tan sols exemples de la versatilitat gràfica de l’obra.

Una obra que denuncia la violència exercida, sobretot, a les dones, i més si són pobres (per la seua condició de gènere i de classe).  I que ens conta que l’única cosa que els queda és la solidaritat entre elles. El capital i el poder no tenen compassió dels desafavorits. En aquest context, destaca la resiliència de la dona que, malgrat totes les contrarietats de la seua vida, continua mantenint la il·lusió per aprendre i anar a escola. Llibre de denúncia i alhora d’esperança.