Fibonacci i la geometria sagrada a l’Educació Primària

Fernando Pérez García
Mestre de primària en el CEIP ATTILIO BRUSCHETTI (Xàtiva)

Les eines didàctiques i metodològiques en l’àmbit matemàtic en el CEIP Attilio Bruschetti estan centrades en la manipulació, en el diàleg i en el debat

El CEIP Attilio Bruschetti és un centre públic de línia en valencià de la localitat de Xàtiva on hem implementat una metodologia basada en els Ambients d’Aprenentatge. Un dels canvis més destacats, a banda de dissenyar espais d’aprenentatge respectuosos i inclusius basats en el disseny universal de l’aprenentatge i sota l’assessorament de la Càtedra de Neurociència de la Universitat de Barcelona, ha estat la creació de 3 ambients científics: Cosmos I, II i III (un per cada cicle de primària).

Les eines didàctiques i metodològiques en l’àmbit matemàtic en el CEIP Attilio Bruschetti estan centrades en la sensorialitat i en la manipulació, en el diàleg i en el debat, en la participació de tots i totes i en els aprenentatges compartits tractant de desenvolupar un pensament matemàtic crític.

En aquest sentit, i seguint el Decret 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa d’educació primària, “les Matemàtiques són el llenguatge de la ciència, que aspira a quantificar o, almenys, a descriure amb precisió els fenòmens físics i naturals. És natural, per tant, que les connexions més directes i nombroses de les competències específiques de l’àrea de matemàtiques es donen amb les ciències i amb la tecnologia. [...] A més d’aquestes relacions estretes dins de l’àmbit STEM, les matemàtiques estan presents en totes les àrees de l’activitat humana, en la mesura que necessiten una descripció precisa ―de tipus numèric, geomètrica o estadística― del fenomen o aspecte de la realitat abordats. En particular, la utilització de la geometria és essencial per a desenvolupar el llenguatge de l’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.”

Aquesta experiència globalitzada i desenvolupada en l’ambient de Cosmos II del CEIP Attilio Bruschetti sota el títol Fibonacci i la geometria sagrada en l’educació primària, que va rebre el Premi M. Antònia Canals en l’edició 2023, estigué motivada per una activitat inicial basada en el llibre Fibonacci, el somiador de nombres. Va tindre una durada aproximada de dos mesos. L’objectiu principal d’aquesta experiència ha sigut generar interés per les matemàtiques en general i per la geometria en particular i demostrar que es pot aprendre de manera divertida. Es va desplegar amb un total de 9 sessions de 50 minuts, que detallem a continuació:

ACTIVITAT INICIAL MOTIVACIONAL (SESSIÓ I) – ANIMACIÓ LECTORA
L’activitat inicial ha sigut una animació lectora en què hem presentat el llibre Fibonacci, el somiador de nombres de Joseph D’Agnese. Va generar molta sorpresa el fet de la relació i presència dels nombres de la sèrie de Fibonacci, en el creixement i pètals de moltes flors, en les llavors dels gira-sols o en les escates de les pinyes, entre altres, igual que l’espiral que es forma amb la representació gràfica de la sèrie numèrica.

SESSIÓ II - SÈRIE FIBONACCI

La 2a sessió es presenta com una oportunitat d’utilitzar la calculadora. La proposta, grupal, consistia a veure quin grup era capaç d’obtindre el nombre més gran de la sèrie de Fibonacci.

SESSIÓ III – GEOMETRIA PROJECTIVA

La sessió que va continuar va estar centrada en la geometria projectiva i va estar inspirada en la pedagogia de la llum de Reggio Emilia situant diferents recursos de llum (llanternes, retroprojector, taula de llum, etc.) per a experimentar amb diversos elements geomètrics en girar-los, moure’ls, superposar-los, etc. i/o canviant el punt de llum.

SESSIÓ IV – EXPERIMENTACIÓ AMB PALLETES

Aquesta sessió d’experimentació lliure amb palletes de diferents mesures i materials suposava deixar volar la imaginació dels xiquets i xiquetes i, de manera lúdica, oferir-los un material molt versàtil i creatiu que utilitzarem en una sessió posterior.

SESSIÓ V – PROPOSTES PROPORCIÓ ÀURIA

En aquesta sessió vaig presentar diferents propostes on continuàvem investigant amb relació a la sèrie de Fibonacci i la proporció àuria amb diferents materials manipulables i tauletes digitals.

SESSIÓ VI – GEOMETRIA PROJECTIVA AMB LLUM NEGRA

Els xiquets i xiquetes pogueren experimentar una sessió amb clar contingut artístic. Llum negra, pintures fluorescents i luminescents, cintes, etc. foren usats de manera lliure per representar i acolorir diferents elements i figures geomètriques bidimensionals que al contacte amb la llum negra pareixien eixir del paper i transformar-se en figures tridimensionals.

SESSIÓ VII – ELS SÒLIDS PLATÒNICS

La sessió VII va estar dissenyada per conéixer millor els 5 sòlids platònics desenvolupant la geometria dinàmica mitjançant diferents materials que permeteren als infants entendre millor la geometria que ens envolta. Fins i tot, comprovàrem el teorema d’Euler.

SESSIÓ VIII – CONSTRUÏM CÚPULES GEODÈSIQUES

Aquesta sessió va donar continuïtat a la sessió IV i a la sessió anterior, ja que hem pogut muntar cúpules geodèsiques de diferents grandàries amb palletes de manera col·laborativa.

SESSIÓ IX – ESPIRALS ARTÍSTIQUES

Per a finalitzar aquesta situació d’aprenentatge, vaig voler tancar el cercle i tornar al tema inicial que ens va motivar per al seu desenvolupament: l’espiral de Fibonacci. En aquest cas, plasmant de manera lliure l’espiral treballada en sessions anteriors utilitzant diferents tècniques plàstiques.

Per acabar, i com deia M. Antònia Canals, (2009)  “sens dubte, la pintura i el dibuix estan molt relacionats amb el coneixement geomètric, però sobretot amb la seua darrera fase, és a dir, amb l´expressió del que ja s’ha intuït i elaborat mentalment. Per això, primer hem de fomentar que els xiquets i xiquetes expressen verbalment el que han descobert, i després, fer possible que ho expressen, sovint de manera plàstica. L’expressió plàstica podem considerar-la el llenguatge de la geometria.”

Més informació a: https://vimeo.com/831688883?share=copy

---