Allioli 293 - Clam per l’escola pública

“El PP deia que ampliaria l’ensenyament de llengües en les zones rurals i està fent tot el contrari”

El seu activisme contra les retallades en l’Escola Oficial d’Idiomes d’Utiel s’ha fet viral. Anna Oliver és la cap del Departament de Valencià d’aquest centre, que compta amb extensions a Requena, Bunyol i Xiva, i que es reivindica per no desaparéixer.

Anna Oliver

dimecres 05 juny 2024 10:43 h

Vicent Xavier Contrí
Àrea de Publicacions i Comunicació

Hauríem de valorar allò que tenim i no reduir la despesa pública per a oferir un pitjor servei o més limitat

Al País Valencià, la supressió de 273 grups afecta un total de 21 EOI i llengües com ara el valencià, l’anglés, el castellà per a estrangers, l’alemany, l’italià, el francés, el portugués, el romanés o l’èuscar. A més a més, la Conselleria ha eliminat també l’EOI en línia, que funcionava amb 142 grups. Raonem amb Anna Oliver de tot plegat.

Què representa per a vosté ser docent d’EOI?

Crec que dona l’oportunitat de formar les persones adultes. Les professores reforcem la part de l’autoestima, de mostrar les seues capacitats. És la meua passió, des del principi volia ser professora d’EOI.

Quin és el perfil de l’alumnat d’Utiel?

És molt divers, però si hi ha una cosa en comú és que tots i totes necessiten la certificació de coneixements de valencià o la volen per a accedir a la Funció Pública o per a millorar puntuació en les borses de treball. En els nivells més baixos hi ha persones que no van poder estudiar en el seu moment o van demanar l’exempció del valencià. Estem en una zona castellanoparlant i el seu coneixement de la llengua és mínim; a través de la televisió i poc. En els nivells alts, la majoria tenen estudis superiors i més formació que potser han realitzat a València. Volen ser professors o millorar en les borses de Sanitat.

Per què creu que Educació ha passat la tisora per l’EOI d’Utiel i la resta de centres?

A Utiel em sorprén. El programa del PP deia que s’ampliaria l’oferta d’idiomes i de nivells en les zones rurals, però casualment ―o no tan casualment― han fet aquesta retallada, tot i que ells li diuen reagrupació. Estan fent tot el contrari del que deien. Des del meu punt de vista no tinc clar fins a quin punt estan fent això per a llevar, al final, el requisit lingüístic. Perquè si tu li lleves les oportunitats a la gent d’ací de poder aprendre valencià i tenen totes les facilitats per a no fer-ho (encara hi ha l’exempció del valencià), com els demanes un requisit si ni tan sols els estàs oferint una via pública i de qualitat per a formar-se en aquest idioma? M’agradaria pensar que no és això, però crec que sí.
Per altra banda, crec que l’Administració no acaba d’entendre quines són les necessitats de les zones rurals. En el cas d’Utiel, i en les comarques amb risc de despoblament, ja tenen moltes retallades de serveis bàsics. Són variables que no ajuden i que si li sumem les retallades en educació, els pobles rurals es queden molt aïllats. La intenció que hi ha darrere del govern no la sé, però és veritat que pareix que vulguen llevar-li prestigi al fet d’aprendre idiomes, quan en aquesta comarca és fonamental saber llengües en el món de l’empresa, perquè es dedica a l’exportació del vi.

I pel que fa al conjunt del País Valencià?

En general pense que els governants no són conscients de la necessitat que hi ha de tindre una xarxa pública d’EOI. Potser ells poden portar els fills i filles a una escola bilingüe en anglès i castellà o en altres idiomes. O potser tenen diners per dur-los a un mestre particular o a una acadèmia per pagar els 150 euros i escaig que val examinar-se per Cambridge. Però hi ha moltes persones que no tenen poder adquisitiu i no s’ho poden permetre, per tant, cal una xarxa pública d’EOI, potent, viva i amb molta oferta per satisfer les demandes de la societat. És una mica irònic; d’una banda no dones l’oportunitat de fer-ho de manera pública, assequible i amb uns estàndards de qualitat que passem totes les EOI i, de l’altra, demanes un títol per a tindre el grau universitari o per a accedir a certs màsters. Llavors amb les retallades al remat estàs limitant la capacitat de millora de les persones i de la seua classe social.

A Xiva, Bunyol, Utiel i Requena governa el PP. Tots ells municipis que pateixen retallades en l’EOI. Heu parlat amb els consistoris?

Sí. I he de dir que en la majoria dels casos tenim un suport latent. Ara estan intentant veure com promouen l’Escola, potser s’han adonat que pot arribar el tancament de l’EOI. Però clar, la política és la política i és complicat situar-se en contra d’organismes superiors.

Quina valoració fa de les declaracions del conseller d’Educació quan va afirmar que el País Valencià tenia més EOI que Catalunya, com si això fora roín.

Segons tinc entés les dades del conseller no són ni certes. Compta les seccions com si foren escoles, per tant això seria com un error de base. Però encara que fora cert el que ell comenta a mi em pareix atrevit i ridícul per la seua part, perquè, al final, quin sentit té? Si tens una cosa bona has de potenciar-la i cuidar-la. És curiós que ho diga en el cas contrari en el sentit de “com podem tindre una xarxa millor que Catalunya!”. Hauríem de valorar allò que tenim i no reduir la despesa pública per a oferir un pitjor servei o més limitat.

Has fet vaga i les teues accions de protesta han sigut molt virals. Per què és important mobilitzar-se?

He fet vaga perquè crec en l’escola pública. És important defensar-la perquè tot el que es perda ara serà difícil de recuperar. Retallar és molt més fàcil que obrir. És cert que estem treballant per a la Conselleria i, per tant, és com rebel·lar-nos contra els nostres caps, però pense que una visió crítica aporta aspectes positius perquè en els despatxos potser no veuen la realitat o les conseqüències de la seua actuació. En el cas d’Utiel, limitar l’aprenentatge del valencià és molt perjudicial. Els responsables de la retallada no hauran d’agafar el cotxe per a fer 50 quilòmetres per a anar a Xiva o més lluny. Llavors, alerta, no poden exigir les mateixes ràtios en una zona en despoblament que en una ciutat molt poblada. Els ciutadans i ciutadanes d’ací no són de segona, mereixen els mateixos serveis.