El menjador escolar que somiem: nutritiu, just i arrelat al territori

El menjador escolar és un servei fonamental que garanteix la conciliació de les famílies i que pot ser una peça clau en la lluita contra les desigualtats. És un servei que hauria de servir per a garantir l’accés a una alimentació de qualitat per a totes les persones, especialment les famílies més vulnerables. Però, més enllà de ser un camí que afavoreix la democratització de la bona alimentació i el fet d’assegurar el dret a una alimentació adequada, també podria ser una gran palanca per a dinamitzar les nostres comunitats rurals i productores d’aliments, si en els menjades col·lectives s’utilitzaren aliments locals i ecològics.

Tenim al voltant de 1.500 centres educatius, on se serveixen aproximadament 180.000 menjars diaris. D’aquests, aproximadament el 74% tenen cuina pròpia, situació de base molt adequada per a promoure un canvi de model més arrelat al territori. Vos podeu imaginar quin impuls suposaria per al sector primari local si en aquests menjadors escolars s’apostara per una alimentació de proximitat i agroecològica? Probablement els problemes de milers de llauradors i llauradores se solucionarien perquè tindrien un lloc perfecte per a introduir les seues collites a preus més justos. Aquesta mesura, a més, els ajudaria a treballar fora de la lògica capitalista que tant els ofega.

Estem en un moment greu de crisi ecosocial i canvi climàtic, cada vegada patim i som més conscients del seu impacte. I és per això que no ens podem quedar sumides en la inacció. Les possibilitats del menjador escolar per fer front a aquestes problemàtiques són immenses, ja que des de la restauració col·lectiva es poden fer canvis cap a un model alimentari més compatible amb la vida en el planeta. Mesures com introduir aliments locals, fugir dels aliments ultraprocessats, apostar per una cuina casolana i basada en producte fresc i de temporada o reduir el consum de carn, són algunes propostes que ajudaran a avançar en aquest camí des dels menjadors escolars.

Tampoc podem oblidar el component educatiu que ha de tindre aquest espai. Durant el migdia, la xicalla passa moltes hores que podrien aprofitar-se per a introduir conceptes com la sobirania alimentària, la ecodependència, els efectes per a la salut de la nostra alimentació, així com donar a conéixer els impactes socials i ambientals del nostre model de consum.

Amb tot, la realitat que ens trobem en els menjadors actuals és molt diferent. La immensa majoria d’aliments que s’hi serveixen no són frescos ni de temporada. Són aliments quilomètrics que provenen de llocs allunyats. Per això, és habitual trobar en els menús amanides amb tomaca i cogombre en els mesos de fred, salses típiques d’estiu en el mes de novembre, fruites que no s’adapten a l’època adequada o llegums que provenen dels Estats Units o de l’Argentina. I passa el mateix amb els peixos –la major part congelats en alta mar–, la carn o els productes làctics que conformen el menú escolar.
A banda d’això, en els menjadors escolars s’acostuma a abusar del consum de carn, està present quasi tots els dies. Moltes vegades, a més, se serveix en forma de derivats carnis, com hamburgueses, llonganisses o embotits, que no són precisament carn de la millor qualitat. Hem de pensar que, quan en un menú hi ha excés d’un aliment, és perquè en falta d’un altre, i aquesta carència sol estar en les verdures fresques, els llegums o la fruita, que són els aliments que podrien reduir moltíssim la petjada ecològica d’aquests menús escolars.

Enfront d’aquesta realitat, hem de posar en valor que al País Valencià tenim un marc regulatori dels menjadors escolars que pot contribuir a avançar en termes de sostenibilitat. Per una banda, tenim la Guia de Menús Escolars, elaborada en 2018 per la Conselleria de Sanitat, on s’especifica la composició idònia dels menús, les racions mensuals per grups d’aliments, els gramatges dels plats i una sèrie de recomanacions per configurar els menús escolars que inclouen criteris de sostenibilitat i de salut. Per altra banda, tenim el Decret 84/2018, que obliga que almenys un 3% dels aliments destinats a la restauració col·lectiva han de ser productes ecològics i que un 40% de les fruites i hortalisses han de ser fresques, de temporada i de proximitat.
També, el nostre model d’elecció del menjador és favorable perquè ens permet decidir l’empresa de restauració col·lectiva que es farà càrrec del servei, any rere any, a través d’una decisió que es pren en el consell escolar, on està representada tota la comunitat educativa. Però generalment, trobem que l’alimentació escolar no és una prioritat a les escoles i els criteris de selecció d’empreses es fan de manera arbitrària i no s’acostuma a tindre molta capacitat per discernir entre empreses. Normalment, el criteri que més pesa, és encara l’oferta econòmica, una mesura que acostuma a estar en contra d’una alimentació de qualitat.

Per això, ha nascut la Plataforma Escoles que Alimenten, una plataforma formada per col·lectius, centres educatius, AFES i organitzacions que volen transitar cap a un menjador escolar més participatiu, sostenible, educatiu i just. Des de la Plataforma, volem fer incidència per reclamar que l’alimentació escolar sostenible ha de ser una prioritat, tant per a les administracions públiques, com per a les comunitats educatives.

En aquest període de l’any en què s’acosta l’últim consell escolar, on s’ha de decidir l’empresa de menjador, vos encoratgem a tindre en compte tots aquests criteris a l’hora de decidir entre una empresa o una altra. És important demanar el llistat de proveïdors, és important exigir presència de verdura local i de temporada en els menús, és important impulsar que cada vegada hi haja més aliments frescos i agroecològics. Perquè no hem d’oblidar que l’alimentació ha de ser bona per a la salut, bona per al territori i bona per al planeta i que les escoles han de promoure la sostenibilitat, no sols des de les aules, si no també des del seu menjador escolar.

Punxa ací per accedir a la versió PDF Allioli.