Anàlisi crítica de la LOMQE

Estem davant de la nova versió de l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa que el ministre Wert ha manat redactar als seus assessors, perquè quede palés que ell també vol fer la seua aportació a la dinàmica de mentides i fal·làcies que últimament es difonen pertot arreu. Ma. Ángeles Llorente ens una anàlisi en profunditat.

STEPV | 14 / 09 / 2013

5. PRIVATITZACIÓ I NEGOCI EDUCATIU

Des de la certesa que l’educació pública ha de vertebrar el sistema educatiu per a garantir la cohesió i la convivència, són inacceptables les diferents formes de privatització que s’apunten en l’avantprojecte. No és just, ni recomanable, ni bo per a augmentar la qualitat del sistema que es promoga una “nova gestió” empresarial de centres. És un atac innecessari als docents i a la seua professionalitat que es puga desplaçar forçosament al professorat d’un centre a un altre, d’una etapa a una altra o d’una assignatura a una altra. És pervers que es fomente la competitivitat entre els centres i la seua especialització (inclús per “tipologia d’alumnat”), establint classificacions segons resultats en rànquings, com si d’una lliga de futbol es tractara, més i tot quan l’Administració educativa hauria de garantir la màxima qualitat en tots els centres, no en uns quants. Tots els centres han de tindre tots els recursos necessaris per a atendre l’alumnat adequadament, en funció de les seues necessitats i no basant-se en una competició, fonamentada en criteris que sempre són arbitraris. El més important no és que algunes famílies puguen triar els millors centres, sinó que tots els centres oferisquen a totes les famílies la màxima qualitat. L’educació és un dret, no una mercaderia.
Incloure-hi com a part del sistema educatiu els “agents privats” que desenvolupen funcions de regulació, finançament o prestació del servei educatiu, no és més que una manera d’establir vies de finançament públic per a empreses privades i afavorir el negoci educatiu, sense tindre en compte que l’educació és un bé social i que la seua rendibilitat no es pot mesurar en termes merament econòmics. Els diners públics han d’anar prioritàriament a l’educació pública, la gestió, la titularitat i el funcionament de la qual han de ser també públics. Continuar augmentant concerts a centres que segreguen per nivell socioeconòmic, procedència, cultura o ideologia o sexe, perjudica no sols l’educació, sinó tota la societat, que necessita un sistema educatiu integrador al servei de tot l’alumnat.
Aquest avantprojecte àmplia més la possibilitat de concertar, de privatitzar més, en suma, el sistema educatiu; es concertarà la nova formació professional bàsica, ja que queda inclosa en l’ensenyament obligatori i es donarà cobertura legal als centres concertats que discriminen l’alumnat quant al sexe, incomplint la recent sentència del Tribunal Suprem.

Aquest avantprojecte suposa un retrocés de més de 30 anys en el sistema educatiu espanyol. Com afirmen els degans i les deganes d’educació de les facultats públiques d’Andalusia, Ceuta i Melilla: “Aquesta conferència considera un atemptat contra els principis fonamentals de l’educació un avantprojecte de llei que es justifica en el preàmbul atenent exclusivament a criteris economicistes, eficientistes i mercantilistes, i oblida que l’educació ha de respondre per damunt de tot en un estat de dret, al més ampli desenvolupament personal de tots els ciutadans i ciutadanes, a l’enfortiment de la seua autonomia i llibertat, i a l’increment de la cohesió social.”
Tot aquest avantprojecte està farcit de receptes caduques que no han donat els resultats esperats en aquells països on s’han aplicat i que la comunitat científica internacional rebutja de ple.
Davant de la magnitud de l’atac a l’educació que suposa aquest avantprojecte tan sols és possible la crítica continuada i raonada, la protesta i la mobilització. Sumar forces i pactar aliances estratègiques és una tasca necessària. Si amb açò no n’hi haguera prou, hauríem de buscar la manera de resistir-nos a la seua aplicació, de rebel·lar-nos, de no deixar que els centres escolars es convertisquen en fàbriques amb major o menor producció d’unitats destinades al món laboral, en què qualsevol indici d’humanitat desaparega, inserits en una mecànica perversa de competitivitat i superació d’exàmens, per satisfer les necessitats d’un mercat que no ofereix les mínimes garanties d’un treball digne que contribuïsca a la realització dels éssers humans en el context que els ha tocat viure.



Deixa un comentari





Normes d'us:

Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.

entrades més recents