PROFESSIONALITZACIÓ DE LES TASQUES DIRECTIVES
Aquest avantprojecte suposa un atac brutal a la participació i l’organització democràtica dels centres escolars. Disminueix encara més les competències dels consells escolars de centre, que passen a ser òrgans merament consultius sense a penes capacitat decisòria. Els consells escolars ja no aproven els projectes del centre sinó que els avaluen. Totes les competències que perd el consell escolar passen al director/a, que aprova els projectes i les normes, decideix sobre l’admissió d’alumnat, fixa les directrius per a col·laborar amb altres administracions, etc.
Definitivament, el director/a passa de ser el representant de la comunitat educativa a ser el representant de l’Administració, que és la que el tria, el professionalitza, el premia en funció del seu servilisme a les consignes establides. La direcció es converteix en una tasca unipersonal i no col·lectiva, amb un caire de patronal, ja que podrà seleccionar el professorat de la seua plantilla. Una vegada més es trasllada el model de l’empresa a l’educació.
No es pot obviar que les successives lleis educatives han sigut determinants per a destruir un procés democratitzador que mai no va arribar a implantar-se. Si durant algun temps i en alguns centres es va intentar posar en marxa una organització verdaderament democràtica, basada en el compromís del professorat, la participació de les famílies, el protagonisme de l’alumnat i la reivindicació com a constants, al llarg d’aquests últims anys s’han anat posant traves que cada vegada dificulten més les pràctiques democràtiques en l’organització escolar. Queden molt pocs centres en què les tasques directives siguen assumides per persones del claustre de manera col·legiada i rotativa, queden pocs centres en què les cambres de delegades de pares i mares, d’alumnat tinguen una influència real en el funcionament dels centres, queden poques comunitats educatives que, de forma planificada i eficient, plantegen les seues demandes a l’Administració i aconseguisquen respostes positives, mitjançant la reivindicació i la lluita.
Aquesta absència de democràcia en els centres escolars és especialment greu si tenim en compte que la democràcia s’aprén en contextos en què es viu la participació. Difícilment podrem educar en democràcia en contextos jeràrquics i autoritaris, en què no es dóna la participació democràtica. La ciutadania té a veure amb la disposició de les persones a participar de manera individual i col·lectiva en l’administració de les institucions bàsiques que conformen les seues vides i a posar en pràctica el control en l’exercici del poder sobre organitzacions tan diverses com el govern, el lloc de treball, la casa i l’escola.
Professionalitzant les tasques directives, es desvincula la comunitat educativa de l’organització i la gestió del centre, la qual cosa comporta una pèrdua de potencialitats immensa en la planificació educativa i en la resolució de conflictes, alhora que minva la consciència de pertinença a la comunitat educativa, fet que potencia l’individualisme i el repartiment de responsabilitats de manera excloent i exclusiva.
STEPV
Espai