“Objectiu: espanyolitzar”
El Sr. Wert vol espanyolitzar-nos a tots i totes. Nacionalisme espanyol a la vella usança. Una vegada més mentint –recordem allò dels 19 sistemes educatius–, creant conflictes lingüístics inexistents –tots els xiquets i xiquetes catalans, gallecs i bascos són bilingües i el/la que no ho és, només parla castellà–, creant opinió pública amb falsedats, es pretén reduir l’autonomia de les comunitats autònomes, apostant per la uniformitat i pel dirigisme ideològic. L’Estat central decideix sobre el 75% dels continguts curriculars, abans ja ho feia sobre el 65%.
Centrar-se en les instrumentals, reduir matèries, marcar mínims, etc., tot són estratègies que condueixen a tancar més el currículum entorn de les demandes dels mercats, orientats a la selecció dels millors i a l’obtenció de mà d’obra flexible, barata i fàcilment manipulable, sense formació, ni criteri. La formació de quadres intermedis i directius queda per al que puga pagar-la (universitats i màsters). El problema d’adquirir sabers rellevants no tenen relació directa només amb el temps usat sinó, sobretot, amb la forma en què els coneixements es presenten i s’estudien, amb la metodologia de treball, tema que ni es menciona tan sols en tot l’avantprojecte. Considerar els ensenyaments artístics, musicals, plàstics i visuals de segona categoria és una aberració de primer ordre, més i tot si tenim en compte que la creativitat és bàsica per a formar “emprenedors”, paraula totèmica en tot l’avantprojecte.
Tindre una llengua pròpia és considerat en aquest avantprojecte com un castic. La llengua pròpia queda considerada com a especialitat. Pareix que es vulga fer arribar a les famílies el missatge que aprendre en català, gallec o basc anirà en detriment de les troncals que al final són les matèries de què els avaluaran els agents externs. En l’avantprojecte no deixa clara si la llengua de la Comunitat entra o no en les revàlides. No apostar decididament per la consolidació i l’expansió de totes les llengües de l’Estat indica la curtedat de mires i la concepció tan lesiva que de la cultura i l’educació té aquest govern.
Tornar a considerar la religió catòlica com a assignatura avaluable i cedir al xantatge de la jerarquia eclesiàstica perquè hi haja una alternativa avaluable, ens retrotrau a temps que tots volem oblidar. La religió, totes les religions, han d’estar fora de l’escola. L’educació ha de ser laica. Aspirar a una educació emancipadora en què cada persona puga triar i exercir amb llibertat entre totes les ideologies i creences és una de les aspiracions més nobles que es pot plantejar una societat. L’adoctrinament ha de rebutjar-se de tota llei i pràctica educativa. Situar la religió com a assignatura específica, en batxillerat, per damunt de la llengua cooficial i literatura, que queda com a assignatura “d’especialitat”, és inacceptable. Com ho és també l’eliminació d’Educació per a la ciutadania en primària, l’assignatura d’Ètica cívica en 4t de l’ESO i Ciències per al món contemporani de les modalitats de batxillerat. Darrere de tot això perviu l’intent adoctrinador catòlic enfront de la pluralitat ideològica i les aportacions de les ciències.
En primària s’elimina l’estructura de cicles i s’organitza l’etapa en cursos. Això suposarà que s’impose una major rigidesa en l’èxit dels objectius, fet que perjudicarà l’alumnat amb més necessitats.
No resulta comprensible que en el món actual l’assignatura de Tecnologia desaparega del currículum comú de 3r d’ESO, i passe a formar part de les matèries de modalitat (optativa). Igualment ocorre en 4t d’ESO; no s’ofereix en ensenyaments acadèmics, ni en ensenyaments aplicats. En aquestes últimes ix “tecnologies de la informació i la comunicació” sense que se sàpia de ciència certa què s’amaga darrere d’aquest enunciat. La situació continua en batxillerat, on tampoc no hi ha cap referència a l’assignatura de Tecnologia. Aquesta menysvaloració de l’assignatura de tecnologia, que deixa de formar part de la formació bàsica, a més de completament injustificada, és irracional i va en contra del progrés cientificotècnic.
Un despropòsit encara major suposa eliminar l’Economia com a matèria de modalitat en primer de batxillerat. En ple segle XXI ningú no dubta que l’economia és imprescindible per a entendre el món en què vivim i ha de formar part dels ensenyaments bàsics i comuns. Resulta paradoxal que un govern que pretén dinamitzar el teixit productiu i afavorir els emprenedors, degrade d’aquesta manera la matèria i l’especialitat d’economia.
Amb la mateixa arbitrarietat es tracta la cultura clàssica, que pateix, des de fa anys, importants retallades d’horaris i de professorat. Una societat que no coneix les arrels difícilment pot progressar en saviesa i formació. Per això la supressió de l’assignatura Cultura clàssica i del Grec com a matèria de modalitat en 1r i 2n de batxillerat, lluny d’augmentar la qualitat del sistema, la redueix considerablement.
I per si amb tot açò no n’hi haguera prou, hi haurà avaluacions estatals, que són les que realment marcaran el contingut dels llibres de text i el currículum que caldrà ensenyar, de tal manera que eliminaran l’autonomia dels centres, la llibertat de càtedra i nombroses experiències de renovació i innovació pedagògiques vinculades amb les diferents realitats socials i personals.
Totalment en oblit queda la utopia pedagògica d’avançar cap a una selecció de continguts centrada en les necessitats de l’alumnat, que atenga a la seua diversitat real i que es referisca als diferents àmbits de la realitat que ens afecten: l’àmbit personal, l’àmbit físic, natural i tecnològic, l’àmbit social i l’àmbit lingüístic simbòlic que permet reconstruir els altres, amb l’objectiu de potenciar la formació integral de la persona, desenvolupant les capacitats que li permetran intervindre en el món per a transformar-lo.
STEPV
Espai