Documents sobre jornada continuada (2008)
La jornada continuada és una aspiració legítima d'una gran part del professorat d'Ensenyament Primari que ha xocat tradicionalment amb el mur de les autoritats administratives i amb l'oposició de les associacions de mares i pares, de manera que ha estat impossible realitzar una anàlisi assossegada de la qüestió. Aquests obstacles han provocat que el debat sobre la jornada anara ajornant-se de manera indefinida.
Si en 1992, en el marc del V Congrés, STEPV ja defensava una jornada continuada, inserida dins d’un model nou d’organització escolar, el X Congrés (Castelló, 2007) va manifestar que la generalització de propostes sobre jornada i calendari escolar corrien el risc de simplificar-se, i per tant no podien quedar-se al marge d’un debat previ i necessari sobre el temps i l’organització escolar.
Preguntes freqüents sobre la regulació de la Jornada continuada.
La jornada de treball ha sofrit al llarg del temps una gran transformació. Dels ritmes i l’organització del temps marcats pels treballs agrícoles ha passat a tindre una gran diversitat. És l’hora de plantejar-se que als nous temps corresponen altres maneres d’organitzar la jornada escolar, per donar respostes a les noves situacions. Una variable que intervé en la determinació dels temps és la derivada de la conciliació, la cura i l’educació dels membres d’una família. La conciliació dels horaris escolars, laborals i familiars sobrepassa les competències de l’escola i, per tant, afecta les administracions, les famílies i la comunitat educativa, a més dels àmbits laborals.
Si fem un repàs al conjunt dels horaris escolars vigents a Europa, la primera qüestió que cal considerar és que l’Estat espanyol se situa dins la mitjana d’hores lectives anuals, la qual cosa evidencia que en comparació d’altres països del nostre entorn existeix bastant uniformitat pel que fa a aquest aspecte. Tanmateix, la manera d’organitzar els temps escolars varia significativament segons els països. Hi ha tres o quatre fórmules:
La Llei Orgànica d’Educació (LOE), actualment en procés de desenvolupament per les comunitats autònomes, ofereix un marc legislatiu suficient per a plantejar la regulació de la jornada contínua, atés que aborda l'autonomia organitzativa dels centres i aporta indicacions per al consens i la participació.
La situació de les comunitats autònomes que, com el País Valencià, no disposen d’una regulació que permeta a les comunitats educatives acollir-se a les distintes possibilitats de jornada, les obliga a recórrer a estructures organitzatives rígides i uniformitzadores més pròpies del passat.
Alguns dels arguments utilitzats per oposar-se a la regulació de la jornada han perdut vigència.