La vaga general és l’instrument més potent de la classe treballadora per aconseguir canvis en les polítiques socials i econòmiques, i el moment social i polític justifica la convocatòria. Ara, totes i tots, afiliades i afiliats als diferents sindicats de la Intersindical Valenciana, treballadores i treballadors, pensionistes, persones aturades i el conjunt de la ciutadania hem de treballar per organitzar-la en tots els àmbits de la societat i aconseguir que aquesta siga un èxit que obligue el govern a rectificar i a canviar la seua política per una altra que servisca els interessos del conjunt de la classe treballadora i la ciutadania.

La convocatòria de la vaga general laboral i social ha partit de la Cimera Social estatal i ha sigut ratificada per les cimeres socials territorials; entre les quals hi ha la del País Valencià. La Cimera Social està formada per entitats de molt diversa naturalesa, on s’integra la Confederació Intersindical en l’àmbit estatal i la Intersindical Valenciana al valencià, que naix per organitzar i coordinar el moviment d’oposició social a les mesures dels governs central i autonòmics, adoptades per superar la crisi.
Des que va esclatar la crisi, un crisi que començà i continua sent financera, totes les mesures per corregir-la han esdevingut un autèntic desastre social, perquè totes i cadascuna de les decisions que s’han pres han estat orientades a fer repercutir la crisi sobre la classe treballadora. S’han aprovat reformes laborals, la pròrroga de l’edat de jubilació, els increments de l’IRPF i l’IVA o les retallades en serveis públics com sanitat, educació o protecció social; unes retallades que han afectat a totes les treballadores i treballadors. En el sector privat s’ha tancat nombroses empreses, sovint amb ERO injustificats, deslocalitzant-les o aprofitant la crisi per suprimir llocs de treball o substituir treballadores i treballadors. Els empleats i empleades públics també n’han resultat altament afectats, perquè a més de les mesures globals, se’ls ha volgut responsabilitzar socialment de la crisi i se’ls ha aplicat mesures complementàries com la pèrdua de llocs de treball públics, la flexibilització de les condicions laborals i una disminució significativa de les retribucions amb el 5%, la reducció dels complements de carrera i desenvolupament professional del govern autonòmic, i la supressió de la paga de Nadal.
Aquestes polítiques han portat a una degradació important de l’estat del benestar i a un retrocés dels estàndards del nivell de vida de la classe treballadora. Un atur que afecta el 25% de la població activa, uns 5 milions de persones sense treball que malviuen amb el subsidi per desocupació o de l’almoina dels 450 €, al País Valencià més de 600.000 persones desocupades, milers de famílies que diàriament perden la llar, col·lectius en situació de dependència o en risc d’exclusió social que han perdut, directament o indirectament, el suport dels poders públics són, entre altres casos, exemples del panorama social que ens queda desprès de l’aplicació de les polítiques de retallades. Unes polítiques que no han anat acompanyades, sinó més prompte al contrari, de mesures que impliquen les grans fortunes, les empreses i els bancs a contribuir solidàriament per eixir de la crisi (amnistia fiscal, rescat de la banca, banc “roín”, fiscalitat no progressiva, etc).
Una realitat que inexorablement requereix una resposta social d’aquells i aquelles que n’estem patint les conseqüències i que ha conduït la Cimera Social a exigir la convocatòria d’un referèndum perquè puguem opinar sobre les polítiques i, davant la falta de resposta per part del govern i la previsió de noves retallades en 2013, a convocar una nova vaga general per al 14 de novembre. Estem davant d’un frau democràtic, un frau a la ciutadania, ja que el govern està aplicant tota una sèries de mesures que no portava en el seu programa electoral.
Intersindical Valenciana, en el darrer consell confederal del 8 de setembre, va definir una línia sindical que apostava per treballar cap a una convocatòria de vaga general, però amb certes garanties d’èxit i, en aquest context, era fonamental la mobilització social al voltant del referèndum i de la mobilització general. És a dir, que calia utilitzar el referèndum com a instrument per a crear una xarxa social i sensibilitzar la població de cara a una futura convocatòria de vaga general. Les darreres actuacions del govern espanyol, com ara la presentació dels Pressuposts Generals de l’Estat per 2013 i, el més que previsible rescat, han accelerat la iniciativa de la Cimera Social de convocar la vaga general.