Seguint el nostre model sindical, hem decidit convocar-la després d’un procés de consulta entre les persones afiliades als diferents sindicats que en formen part. En aquest procés la majoria de les assembles i dels òrgans sindicals s’han pronunciat a favor de la vaga. Per aquest motiu, el Secretariat, per unanimitat, ha decidit convocar-la.
Per Intersindical Valenciana i pel conjunt del moviment obrer, la vaga general és l’instrument més potent de la classe treballadora per aconseguir canvis en les polítiques socials i econòmiques.
La decisió de convocar-la i organitzar-la ha estat força meditada per totes i tots. Ara, cal treballar per aconseguir que aquesta siga un èxit i es paralitze el conjunt de l’activitat laboral.
Es pretén que el govern espanyol rectifique la seua política per una altra que servesca els interessos de la majoria de la població. I en el supòsit que no rectifique obligar-lo a convocar noves eleccions.
En una aturada de 24 hores de l’activitat laboral en tots els sectors laborals públics i privats. A més, d’una vaga ciutadana, social i de consum. Per tant, eixe dia, no treballem, no anem a classe, no consumim ni agafem transports públics.
En l’àmbit valencià els sindicats: Intersindical Valenciana, CGT, USO, CCOO i UGT.
A més, també la convoca la Cimera Social del País Valencià. Aquesta està formada per desenes d’organitzacions de tot tipus que s’han unit per donar una resposta contundent als governs espanyol i valencià. Entre aquestes organitzacions podem destacar, al marge dels sindicats: el conjunt del moviment estudiantil, juvenil, veïnal, de pares i mares de l’alumnat; entitats com ATTAC, PAH, Ca Revolta; plataformes o xarxes socials: ensenyament públic, dependència, sanitat pública, salut mental, serveis socials…
Els dies previs a la vaga general cal informar i donar publicitat a la convocatòria. El dia de la vaga cal participar en els piquets informatius del centre de treball, barri o poble, així com acudir a les manifestacions que es convoquen en les diferents poblacions.
També la convoquen els mateixos cinc sindicats. A més, el conjunt del sindicalisme alternatiu que va decidir, el passat 20 d’octubre, a Sevilla, convocar-la. Entre aquests sindicats es troben: Intersindical Alternativa de Catalunya, Corriente Sindical de Izquierda, Sindicato Andaluz de Trabajadores, Intersindical de Aragón….
També la convoca la Cimera Social Estatal formada per 150 organitzacions socials i sindicals.
El govern espanyol està imposant tota una sèrie de mesures laborals, socials i econòmiques contràries als interessos de les treballadores i treballadors i de la ciutadania. Aquestes mesures suposen l’aplicació d’un programa d’ajust per pagar el deute de la banca i de les empreses, els causants de la crisi, a costa dels diners del conjunt de la població. És a dir, el 99% anem a pagar el deute de l%.
A més, el govern espanyol, també el valencià, estan aprofitant aquesta situació per aplicar les seues polítiques neoliberals. Una polítiques antisocials que pretenen la destrucció de l’incipient estat del benestar i empobrir la població per tindre una mà d’obra servil i barata. Per això estan aprovant mesures per: abaratir els costos laborals, acabar amb els drets laborals i les prestacions socials, privatitzar els serveis públics –sanitat, educació, dependència, serveis socials, cultura…–, retallar els drets de les dones, pensionistes, joves, LGTB, migants… o recentralitzar l’estat.
El Partit Popular ha aprovat, des del primer dia del seu mandat i sense tindre en compte l’opinió de la ciutadania, diversos paquets legislatius. Les seues reformes estan afectant a tots els sectors socials i a tota la població. Les mesures més rellevants són: l’aprovació de la reforma laboral; la retallada de les prestacions per desocupació; l’augment dels impostos indirectes – IVA,...- o de la pressió fiscal – IRPF - afectant els sectors socials que menys recursos tenen; la pròrroga de l’edat de jubilació, la congelació de les pensions i l’anunci d’una reforma imminent de les mateixes per disminuir-les i dificultar l’accés a una pensió justa i digna o uns pressupostos de l’estat per 2012 i 2013 força restrictius en els capítols socials.
El conjunt de totes aquestes mesures ens han portat a una situació de degradació molt important de les condicions de vida de la població: sis milions de persones aturades, una taxa del 25,8%; tancament d’empreses; reduccions salarials; augments dels Expedients de Regulació d’Ocupació; més de 5 milions de persones que malviuen amb el subsidi de desocupació o amb els 450 euros; milers de persones que perden el seu habitatge; persones sense dret a la sanitat o l’educació; emigració de la gent jove…
Al País Valencià, la situació no és millor, tot el contrari, com exemple estan les més de 700.000 persones desocupades, una taxa del 27% o el fet de liderar els desnonaments al conjunt de l’estat.
Tot açò, és una mostra de les conseqüències sobre la població de les polítiques del PP. Unes polítiques que estan empobrint les persones i arruïnant el país.
El govern ha injectat quantitats molt importants de recursos públics a la banca sense depurar les responsabilitats dels seus gestors, molts d’ells vinculants al mateix partit o facilitadors de crèdits i negocis a empreses que l’han finançat. No només això, ha promulgat una amnistia als defraudadors fiscals i continua mantenint una pressió fiscal injusta que no grava a les grans fortunes i permet situacions com la tributació del 1% de les SICAV.
En l’àmbit de la Sanitat també s’han vingut adoptant una sèrie de mesures que situen en greu risc el sistema sanitari universal i gratuït que tants anys va constar construir, reduint els nivells de prestació i deteriorant les condicions laborals i salarials de persones que hi treballen: eliminant la universalitat, obrint la porta a l’exclusió en l’atenció sanitària a les persones més desfavorides, deixant de ser la salut un dret per a convertir-se en un privilegi; establint el re-pagament sanitari en medicaments, pròtesis i transport sanitari no urgent, aprofundint en la mercantilització de la salut i introduint un plus de sofriment a qui ha de fer ús d’aquestes prestacions; modificant els criteris de gestió dels diferents departaments sanitaris, introduint la iniciativa privada en la gestió i aplanant el camí a la privatització de la sanitat; retallant les plantilles en totes les àrees hospitalàries, de vigilància de la salut, administratives, auxiliars, etc; retallant les condicions salarials, laborals i socials dels professionals de la sanitat.
Si, les reformes en l’àmbit de l’Educació estan suposant un greu deteriorament de la qualitat educativa i una agressió sense precedents cap als drets de les treballadores i els treballadors de l’educació: massificació en les aules; retallades de plantilles; precarietat laboral; reducció de salaris; augment de les taxes universitàries; disminució de beques; empitjorament de les condicions laborals; desmantellament dels serveis educatius públics o reducció a la seua mínima expressió de les ofertes d’ocupació pública.
El govern està atacant el sistema educatiu públic per convertir-lo en subsidiari del privat. Pretén una escola pública assistencial, barrar el pas de les persones treballadores a l’educació i perpetuar les desigualtats socials.
En l’àmbit de les Administracions Públiques s’han adoptat mesures, com el Reial Decret 20/2012 i l’aprovació de diversos plans d’ajustament, que suposen un greu deteriorament en els serveis públics que es presten i en les condicions laborals, salarials i socials de les funcionàries i els funcionaris i el personal laboral.
Les mesures aprovades pel govern es concreten en: vulneració de la llei, és a dir, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públics, aprovat per ampli consens de tot l’arc parlamentari el 2007; substitució del dret a la negociació col·lectiva per la imposició autoritària; supressió de la paga extraordinària de Nadal del personal empleat públic; destrucció d’un important nombre de llocs de treball públics; augment de la jornada de treball; deteriorament de les condicions de treball quant a permisos i vacances; acomiadament massiu del personal laboral, fix i temporal (completat pel Reial Decret 1483/2012, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada) i acomiadament del personal funcionari interí.
El govern espanyol va aprovar la reforma laboral i de negociació col·lectiva, sota el nom de “Reial decret Llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral”. Aquesta reforma ha suposat una agressió sense precedents als drets laborals de les treballadores i treballadores que s’ha concretat en aspectes com: facilitar i abaratir els acomiadaments; afeblir la negociació col·lectiva possibilitant que les empreses es desvinculen dels convenis col·lectius; modificar la contractació per a afavorir els interessos de la patronal; augmentat la flexibilitat laboral o potenciar les ETTs com a agències de col·locació. A més, aquesta reforma ve acompanyada de la revisió del sistema de pensions amb un augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys i del còmput d’anys treballats per a calcular la seua quantia que suposarà la seua reducció. I com sempre tots els passos sobre congelació salarial, augment de jornada, reducció de salaris, eliminació de pagues, etc… en el sector públic,sempre acaba reproduint-se en l’àmbit privat, i quasi sempre amb més incidència.
Les polítiques dels dos governs afecten a tots els sectors socials, sense exclusió. Les retallades, quan no la supressió de les partides destinades a persones depenents, polítiques d’igualtat, cooperació internacional, la introducció de les taxes judicials, la reforma de la llei de l’avortament, la privatització del transport públic, l’expulsió de les persones migrants…. són alguns dels exemples sobre com el PP està acabant amb els nostres drets individuals o col·lectius.
I tant!. És cert que el PP va guanyar les eleccions generals i les valencianes. Ara bé, si llegim el seu programa electoral no trobarem les mesures que està aplicant des del dos governs. Va anar a les eleccions amagant les seues veritables propostes. A més, en molts casos, està fent tot el contrari del que va escriure o dir. Podem posar com exemples tot el referit al dret a l’educació, sanitat o pensions.
Ens trobem davant d’un frau democràtic. Una frau a la ciutadania. Per això demanem al President del govern espanyol la convocatòria d’un referèndum sobre la seua política. Les ciutadanes i ciutadans tenim dret a decidir sobre el nostre futur i sobre les polítiques que s’apliquen.
El govern valencià és submís amb les directrius marcades per Madrid. El President Fabra ha estat des del primer dia aplicant les mateixes polítiques que Rajoy. Tots dos comparteixen els mateixos interessos, els dels poderosos.
El 5 de gener es va aprovar el Decret-Llei 1/2012 que suposava un greu ajust i atac a les persones que treballen al sector públic valencià: reducció jornada laboral del personal interí i laboral temporal a 25 hores i reducció de retribucions proporcionalment; nomenaments del professorat interí, especialista i de religió, fins al 30 juny; no pagament del 25% del salari a les incapacitats temporals; suspensió del pla de pensions (0,3% de la massa salarial); paralització i reducció del 50% dels sexennis del personal docent; restricció en la concessió de la reducció de jornada del personal docent; reducció de la carrera i desenvolupament professional del personal sanitari: 50% de reducció dels complements; eliminació de les ajudes socials; reducció dies moscosos i dels dies addicionals de vacances per antiguitat i eliminació dels dies compensatoris i no pròrroga de les jubilacions.
A aquestes mesures cal afegir altres que afecten al conjunt de la població valenciana: privatització de part de la gestió de la Sanitat; augment de les ràtios en les unitats docents en primària i secundària; augment de les hores lectives en secundària; eliminació o reducció de programes educatius; reducció de les beques de menjador; reducció del transport escolar o restricció en la concessió de la declaració de dependència, enduriment de les condicions i retards injustificats.
Si, el Sindicat ha proposat, des de fa anys, tota un sèrie de mesures concretes que formen part d’un programa alternatiu enfront de la crisi. Unes mesures que ja han estat enunciades de moltes maneres i defensades i difoses pels moviments i veus alternatives. Les nostres propostes són radicalment diferents a les que s’estan aplicant. Per exemple, en matèria laboral i de negociació col·lectiva, en lloc de retallar els drets laborals i augmentar el poder de decisió de l’empresa, cal anar en la direcció contrària: més garantia, més ocupació i més qualitat en l’ocupació. Les propostes que proposem són, entre altres, les següents:
A més, considerem que calen altres mesures complementàries a les anteriors que servesquen per regenerar la política i per millorar les condicions de vida de la ciutadania. Entre aquestes es troben:
La Vaga General ha de servir per obligar el govern a rectificar la seua política. Aquest ho ha de fer o convocar noves eleccions. No té cap legitimitat democràtica per continuar aplicant les polítiques d’ajust i austeritat. En tot cas, des del nostre punt de vista, la vaga general del 14N no és el final de la lluita, caldrà continuar convocant noves mobilitzacions fins aconseguir els nostres objectius.
Hi ha qui considera que el cost en diners de participar en una vaga no paga la pena. O bé diuen que van molt mal de diners i que no els va gens bé fer-ne una.
Amb tots els respectes per eixes opinions i cada situació personal, que no anem a jutjar, no podem estar d’acord. Particularment, amb totes aquelles persones que diuen estar cabrejades amb els governs per les retallades en Sanitat, Ensenyament, atenció a la Dependència, etc. Governs que, a més, ens han rebaixat els drets aconseguits en les condicions de treball i el sou (un 5% de mitjana en 2010 i la paga extra de Nadal d’enguany, més 1/3 del sou tots els mesos el personal interí)... però que no faran vaga.
No cobrar la paga extra de Nadal equival a 20 dies de vaga. Abans era més, uns 25, però amb la paga extra rebaixada, són només 20.
El personal interí de la Generalitat porta mesos pagant 10 dies de vaga ¡al mes! Si et lleven 1/3 del sou mensual, i el mes té 30 dies…
Des de juny de 2010, amb la retallada del 5% (de mitjana), la retallada en els sous equival a que TOT EL PERSONAL PÚBLIC esta fent un dia i mig de vaga ¡cada mes!
Almenys, participant en la Vaga general #14nov2012, podem quedar com uns senyors i unes senyores. I aquesta vaga, com diuen en Alcoi: “Això, ho pague jo!”
STEPV
Espai