Una anàlisi crítica de la LOMQE

El Ministeri d’Educació de José Ignacio Wert es proposa dur a terme una reforma educativa que, d’una banda, suposarà la legitimació d’una política de retallades d’inspiració neoliberal i, de l’altra, la reinstauració d’un model ideològic d’escola esbiaixat, classista i segregador. I tot això sense el necessari debat democràtic i la cerca del consens amb la comunitat educativa. La vuitena reforma de la democràcia espanyola pretén un retorn al passat catoliconacional de l’escola.
La reforma es proposa retallar les competències de les comunitats autònomes en matèria educativa augmentant el percentatge dels continguts mínims que fixa l’Estat en tots els trams educatius. Aquest redisseny centralitzador va en la línia recentralitzadora de l’Estat que promouen certs grups, prenent com a excusa la crisi econòmica.
El sistema educatiu es posa al servei de les necessitats de l’empresa en promoure la segregació primerenca de l’alumnat amb la introducció d’itineraris en funció del seu rendiment acadèmic, i no de les necessitats de l’alumnat com a persones i ciutadans. El sindicat ha defensat sempre un model d’escola que prioritze la realització del projecte vital de les persones i de la comunitat en què viuen, i no de les urgències canviants i capricioses d’un mercat de treball condicionat per la necessitat d’un benefici ràpid de la classe empresarial. La reintroducció de la revàlida i d’altres sistemes de selecció i classificació de l’alumnat i els centres sense tindre en compte les condicions socioeconòmiques del seu entorn ni la singularitat individual ni les aspiracions de les persones convertirien l’ensenyament en una pràctica de selecció de personal controlada per les empreses.
La creació de l’assignatura d’Educació cívica i constitucional, que trau de l’EpC els continguts més tolerants i progressius, i el manteniment de l’assignatura de Religió, suposa una aposta pel control ideològic del sistema sota els postulats més conservadors i confessionals. Per a STEPV, l’escola ha de contribuir a la visualització i l’acceptació de les diferents maneres de viure i de cercar la felicitat pròpia dels i les ciutadanes, i no a instruir en les pautes de conducta inspirades en els estrets punts de vista d’una determinada classe social o confessió religiosa. En aquest sentit, el Sindicat s’oposa a la intenció de la reforma de legitimar les subvencions públiques a escoles privades que segreguen en funció del sexe, o que realitzen qualsevol tipus de selecció de l’alumnat, de sexe, de raça, de renda, o de rendiment escolar. Siga com vullga, en aquesta època de retallades, el primer que cal reduir són les subvencions a aquelles empreses que supediten el benefici comú al benefici propi.
La reforma serà lesiva també per a les condicions de treball dels i les professores ja que transvasa el concepte de mobilitat forçosa de la reforma laboral a l’ensenyament. El professorat, segons les intencions de Wert, perdria el dret a la seua plaça i se’l podria obligar a impartir ensenyaments diferents en el propi centre, en diferents etapes o en un centre diferent “por necesidades de servicio o funcionales”. Això, sumat a la minva en les retribucions, l’augment de les ràtios i l’acomiadament massiu de personal interí, incideix en la precarització de la tasca docent, especialment en l’escola pública. Pot suposar, a més, una reducció de plantilla que afectaria 5.000 professors i professores.
El ministre Wert pretén tot això, sense el necessari debat democràtic i la cerca del consens amb la comunitat educativa i la representació legítima dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, els partits polítics i les comunitats autònomes. STEPV s’oposarà a aquest projecte i en promourà la discussió en les assemblees de treballadores i treballadors. Així mateix, animarà la comunitat educativa a mobilitzar-se per impedir que s’aprove i s’implante en els centres educatius valencians, i a proposar una reforma educativa que tinga com a objectiu un sistema educatiu emancipador, igualitari, respectuós amb les diferències individuals, socials i de sexe, gratuït i valencià.