Declaració març 2014
(DESPRÉS DE L’APROVACIÓ DE LA LOMQE)
Tot i l’enorme rebuig social i professional que ha concitat la reforma Wert, s’ha aprovat la LOMQE amb la “majoria parlamentària” exclusiva del partit del govern. No obstant aquesta mostra d’obstinació política, les grans i contínues mobilitzacions que s’han desenvolupat al llarg de l’any passat no han sigut debades. Han estés la consciència ciutadana sobre el fet que ens juguem tots molt amb el model d’educació que, complint aspiracions democràtiques i emancipadores justes, es posa al servei del conjunt de la ciutadania i en condicions d’igualtat, o, per contra, se supedita a l’interés i el privilegi d’uns pocs, amb el consegüent augment de les desigualtats socials.
La lluita contra la política de destrucció i privatització dels serveis públics continua des de diversos sectors directament afectats per mesures cada vegada més agressives que posen en qüestió drets fonamentals. L’ensenyament no és un camp aïllat ni una batalla tancada. La resistència social sorgida a tot arreu contra les polítiques de destrucció econòmica i regressió democràtica, ens anima a donar continuïtat a la lluita mampresa. No és hora d’abaixar els braços, sinó de veure les formes de prosseguir, en les noves condicions, la lluita per una escola pública, gratuïta, democràtica i laica, buscant la unitat i confluència amb altres sectors en defensa del que és públic i dels drets democràtics, adequant els objectius de mobilització als reptes més urgents.
Una vegada aprovada la LOMQE, i a banda dels ritmes d’aplicació prevists per a l’actual legislatura, cal fer front als efectes més nocius i immediats: acceleració dels processos de privatització, d’una banda, i, alhora, una ofensiva ideològica per a imposar en el terreny educatiu els valors i continguts de caràcter neoliberal en la versió més reaccionària.
1) La LOMQE busca servir de marc polític i legal per avançar a marxes forçades en els processos de privatització de l’ensenyament mitjançant una doble via:
a) precaritzar al màxim l’ensenyament públic (i encarir-lo en els trams no obligatoris, com succeeix amb l’educació infantil i la universitat); b) impulsar els diversos models privatitzadors (xecs escolars en infantil i formació professional, sòl públic per a construir-hi centres privats, prioritat d’aquests en els plans d’escolarització, creixement de les partides pressupostàries desviades al sector privat a costa del públic…).
2) Ofensiva ideològica en els desenvolupaments curriculars i pes lectiu de les diverses matèries. De manera descarada, junt amb la promoció de les concepcions neoliberals de l’economia i de la societat, es reprenen els elements més reaccionaris i de control centralista heretats del nacionalcatolicisme. Davant la creixent desafecció en matèria religiosa, tant en la societat com en els centres escolars, la Conferència Episcopal redobla la pressió per recuperar terreny tractant de portar fins al límit l’aplicació dels Acords de 1979 amb la Santa Seu. Aquesta pressió es tradueix en:
a) Atorgar un pes i un reconeixement curricular majors a l’assignatura de Religió amb caràcter general, en detriment de matèries formatives de caràcter racional i universal (filosofia, ciències, valors cívics comuns…), tal com avala la LOMQE i confirmen els seus primers desenvolupaments.
b) Avançar en la presència obligada de la Religió com a matèria confessional en escoles i facultats de les universitats públiques (fins i tot amb la creació de departaments de Teologia), utilitzant mesures coactives per a imposar-ne la “lliure opció” i atorgar rang universitari general als “crèdits” de formació catòlica.
Al començament del curs 2013-14 nombroses organitzacions i col·lectius vinculats amb l’educació vam subscriure la campanya “Per una escola pública i laica: Religió fora de l’escola”.
A exclusió de la reivindicació de la retirada de l’avantprojecte de la LOMQE, que d’ara en avant es converteix en exigència de la derogació, totes les que s’hi arrepleguen mantenen la vigència, ja que constitueixen els elements bàsics del caràcter laic que ha de presidir la institució escolar.
No obstant això, en les noves circumstàncies, cal posar l’èmfasi en les dues que s’enfronten directament a l’actual ofensiva iniciada pel govern:
Per reprendre i desenvolupar aquesta campanya, les organitzacions i col·lectius que la subscriguem a partir d’aquesta nova situació, plantejarem els eixos d’activitat següents: