Paulo Freire: La Pedagogia Crítica

Article de Lluís Montesinos

STEPV | 22 / 03 / 2021

Enguany Celebrem el centenari del naixement de Paulo Freire (Brasil 1921-1997)

Paulo Freire va ser un pedagog i filòsof brasiler conegut com el “Pare de la Pedagogia Crítica”. Autor de centenars de cartes, assajos, llibres i articles on al llarg de la seua vida va anar exposant els seus plantejaments per modificar i qüestionar els corrents pedagògics clàssics que contribuïen a alliberar l’ésser humà d’una dependència de les classes dominants. Va plantejar una educació global, recíproca i autònoma, i canviar l’actitud dels docents a les escoles, creant un model d’ensenyament viu, pròxim a l’alumnat, i fonamentat en l’autonomia i la participació com a força de treball als centres educatius.

Entre la seua extensa obra escrita jo destacaria dos llibres: “L’educació com a pràctica de la llibertat” (1967) i “La pedagogia de l’oprimit” (1970). Vaig descobrir el pensament de Freire enllà per l’any 1971, quan jo era estudiant de l’Escola Normal de Magisteri de València, en uns moments on el franquisme tenia prohibits tots els seus textos pedagògics així com qualsevol corrent que no fos l’oficial. Va ser gràcies als seminaris extraescolars organitzats pel meu mestre Gonzalo Anaya, un gallec partidari del multilingüisme i de la reflexió crítica en equip, quan va arribar a les meues mans una còpia clandestina, fotocopiada en paper groc de “La pedagogia de l’oprimit” de Freire. Llibre que em va suggerir idees ben distintes a les que, aleshores s’impartien als futurs mestres valencians a l’Escola de Magisteri. Les idees de Freire eren políticament incorrectes i inacceptables per a la dictadura franquista.

Recorde que aquella còpia de “La pedagogia de l’oprimit” em va arribar en una carpeta de cartró color crema, dins de la motxilla d’un company, que feia de camell per distribuir-la, i em va costar unes 150 pessetes de l ‘època; tot un capital quan omplir el dipòsit de la moto per tota la setmana costava 50 pessetes, o esmorzar al bar normalment podia costar-te sols un dur (5 pessetes).
Les idees que suggeria Freire les vaig posar en pràctica, a la meua experiència com voluntari d’alfabetització al barri Sant Josep de Quart de Poblet, jo tenia 18 anys, on estava ensenyant a joves que quasi no havien xafat una escola durant la seua infantesa. Freire proposava treballar amb textos reals i relacionats amb la vida laboral i quotidiana de les persones, enlloc de llibres convencionals que els hi quedaven ben lluny de la seua realitat diària. Així utilitzava, com material didàctic, periòdics, pamflets polítics, experiències personals contades per ells, etc. com a força per aprendre a llegir, escriure i interpretar què volien dir els textos. També recorde que els problemes matemàtics estaven relacionats amb els problemes que sorgien en la vida diària de l’alumnat.

A Les Carolines, el pensament de Freire es va aplicar al nostre ideari i als nostres plantejaments didàctics, en pensar que el mestre aprenia també mentre compartia el seu temps junt amb l’alumnat, i donar prioritat a l’autonomia individual per tal d’anar produint un creixement i una experimentació personal compartida; igualment a la utilització d’elements didàctics pròxims a l’alumnat i sobretot què l’educació és un acte d’amor.

Vull concloure amb cinc de les centenars frases que ens va regalar Paulo Freire:

“Ensenyar no és transferir coneixements, sinó crear els possibilitats per a la seua pròpia producció o construcció”.

“Ningú educa ningú. Ningú s’educa a ell mateix. Les persones s’eduquen entre si amb la mediació del món “.

“L’amor és un acte de valor, no de por. L’amor és un compromís amb els altres ... la causa de l’alliberament “.

“Tot acte educatiu és un acte polític”.

“L’educació és un acte d’amor”.

(Lluís Montesinos és mestre Jubilat de Les Carolines)

PD

Gràcies Mestre Gonzalo Anaya per haver-nos ofert a l’alumnat de l’Escola de Magisteri els textos de Freire, Piaget, Freinet, Escola Barbiana, Summerhill (AS Neil), La Institució Lliure d’Ensenyament, Francesc Ferrer i Guàrdia, i tants Altres que, en seminaris extraescolars, sense exàmens i sense notes i sols amb moltes ganes de treballar i investigar de tots els participants, van obrir els ulls al pensament crític de molts corrents pedagògics que al nostre país estaven prohibits.


Llig la versió en castellà



Deixa un comentari





Normes d'us:

Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.

entrades més recents