La LOGSE, llei criticable en molts aspectes, va introduir al seu moment la matèria de Tecnologia a tots els cursos de l’ESO i al Batxillerat (Tecnologia Industrial). Aquesta matèria tenia justament la finalitat d’anar formant l’alumnat en tots els aspectes relacionats amb la tecnologia, impartint una formació bàsica al respecte però també preparant per a l’accés als cicles formatius i a les carreres universitàries de tipus tècnic. Encara que el desenvolupament d’aquesta matèria s’ha vist sotmés a un setge progressiu en les successives modificacions legislatives i també, a casa nostra, per l’actuació de la mateixa administració autonòmica, el qual ha suposat moltíssims problemes per a alumnat i professorat, el cert és que la seua presència ha significat un augment de la qualificació tecnològica general de l’alumnat que les mateixes universitats han reconegut.
La LOMQE, però, el que fa és fer desaparèixer pràcticament aquesta matèria, que només s’impartirà en dos dels cursos de l’ESO (primer i tercer) i fins i tots amb noms distints (Tecnologies a primer, Disseny i Tecnologia a tercer). En quart de l’ESO, en la modalitat d’ensenyaments aplicats, apareix una estranya matèria denominada “Ciències aplicades a l’activitat professional” de la qual es desconeixen quins seran els continguts. En Batxillerat la Tecnologia Industrial és suprimida directament, sense existir ni tan sols l’opció d’impartir-la com matèria optativa en la via denominada paradoxalment de “Ciències i enginyeria”.
L’eliminació de la matèria de Tecnologia indica de manera molt clara el propòsit dels legisladors, als quals no importa en absolut la formació tecnològica de l’alumnat que, majoritàriament, s’haurà de convertir en mà d’obra de baixa qualificació destinada, a més, a passar molt llargues temporades a l’atur. Pel que fa a aquelles i aquells que, després de superar les barreres selectives, arriben al batxillerat, tampoc importa massa formar-los en aquest aspecte, ja que el seu nombre serà reduït i més encara el que entre finalment a les carreres tècniques universitàries. Per a aquest grup minoritari es dissenya una formació “clàssica”, mitjançant les matèries de matemàtiques, física i química i dibuix tècnic, a l’estil de la que ja existia abans de la reforma de la LOGSE. Poc importa el dèficit tecnològic de partida en unes carreres tècniques a les que accedirà poca gent i que, justament per formar part d’una elit, es suposa disposarà dels temps i recursos que calguen per a anar posant remei a les seues mancances al respecte. Queda clar amb això que tota la llei forma un cos ben estructurat i que no es poden entendre les seues parts per separat. La supressió d’una matèria que hauria de ser bàsica com la Tecnologia va de la mà amb el propòsit de generar una massa laboral de baixa qualificació i una universitat elitista.
La llei només fa referència a la tecnologia de manera directa quan al seu apartat tercer de la introducció assenyala que vol “racionalitzar l’oferta educativa, reforçant en totes les etapes l’aprenentatge de matèries instrumentals que contribueixin a l’adquisició de les competències bàsiques, fonamentals de cara al desenvolupament acadèmic dels alumnes i a la seua capacitat de moure’s al món del coneixement i la tecnologia”. Traduint això al llenguatge pla s’entén que per saber, per exemple, de la utilització d’energies, de materials, de processos de fabricació, de tècniques de muntatge, de maquinària, de mecànica, d’electricitat i electrònica aplicades, de robòtica, etc., amb el coneixement de les matèries instrumentals anem ben servits. El despropòsit resulta evident per a qualsevol que es pose a pensar mínimament i sense prejudicis al respecte.
Per altra banda, la LOMQE sí parla explícitament de les tecnologies d’informació i comunicació (TIC), però no per a integrar-les amb una educació tecnològica general sinó per a reduir-les a un ús merament instrumental com eines complementàries de l’aprenentatge, per a reforç i suport en casos de baix rendiment, expansió de coneixements i per a l’aprenentatge de professorat i ciutadania al llarg de tota la seua vida. Traduint novament, les TIC resulten ser un conjunt d’infraestructures informàtiques i de programes destinats, de diverses maneres, a l’aprenentatge. En aquesta deriva “tecnològica” no s’ha de furgar massa per a trobar la clara voluntat d’intentar suplir mitjançant alguns ordinadors i programes la mancança de recursos humans que les brutals retallades al sector d’educació estan produint ja i produiran encara més.
En resum, per a la LOMQE no existeixen ni l’educació tecnològica ni la tecnologia i les TIC són només una eina substitutòria d’altres que, realment, no es poden substituir. Tot en coherència total amb un model educatiu que vol segregar i marginar a una majoria, crear una elit de privilegiats futurs quadres del sistema i fer-ho tot de la manera menys costosa possible.
STEPV
Espai