Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia político-econòmica que propugna la mínima intervenció d’organismes estatals sobre l’economia i la política. Així el paper de l’estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l’establiment dels drets de propietat.
Els principis bàsics, doncs, són:
L’estat no ha d’intervenir en la regulació del comerç exterior ni en els mercats financers. La lliure circulació de capitals garanteix l’assignació més eficient dels recursos a nivell internacional.
Típicament una filosofia comporta una política, una economia i una educació. Per tant caldria un pacte per l’educació pública perquè no passara allò de viure en un estat de provisionalitat permanent en el món educatiu espanyol.
El govern espanyol prepara la setena reforma de l’Educació de la democràcia. No hi ha ministre d’Educació que no haja somiat en la seua “reforma educativa”. ¿Quina reforma educativa pot portar el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert? Com anècdota, sabem que Wert és protaurí, que pensa que el 15M és una mainada d’anarco-comunistes illetrats i que els usuaris de webs de descàrregues són bàrbars. Gràcies al seu compte de twitter, a més, ens assabentem que li interessa el model educatiu proposat per “Amy Chua”, la dona xinesa coneguda com la Mare Tigressa per la seua defensa de l’autoritarisme com a pedagogia fonamental. Ara bé, no és anecdòtic que el màxim responsable d’Educació, en una conferència de 2010, assegurara literalment que “la Comunitat educativa no pot ser una Comunitat democràtica, perquè el procés educatiu no és democràtic”. Tampoc és anecdòtic que aquest tipus ja s’ha fet famós per les retallades i per les estrambótiques justificacions públiques que ha anat oferint d’aquests inqualificables saquejos del sistema educatiu públic. A més a més es partidari de subvencionar els col·legis que segreguen per sexe, té la voluntat de reduir el percentatge del temari escolar que decideixen els governs autonòmics i vol que l’alumnat tinga que decidir molt prompte sobre el seu futur (batxillerat o FP).
No és cert que les revàlides i una segregació primerenca de l’alumnat millore la qualitat. Concebre l’educació com una carrera d’obstacles aconseguirà augmentar el fracàs escolar i l’abandó escolar, augmentarà la segregació classista i reduirà la igualtat d’oportunitats per a l’alumnat d’origen humil, perquè l’única cosa que persegueix és formar mà d’obra barata per a un mercat de treball precari i en rotació. És un desbarat equiparar pobresa amb poca capacitat per a l’estudi en l’alumnat que tinga una situació socioeconòmica desfavorable. Elimina progressivament la comprensivitat i la igualtat d’oportunitats durant l’etapa obligatòria en educació. Segregar des dels 13 i 15 anys, segons els programes, és negar la capacitat de canvi en els jovens.
La ideologia de la reforma Wert es troba batejada pel neoliberalisme. Per tant és una llei que crea suspicàcies, que porta recels i que ens du a un debat dens i incòmode prenyat de desconfiança. És un encrueliment de l’ala dretana i de les multinacionals amb la nostra educació pública.
El mercat no ha de ser el que oriente l’educació. És un error sotmetre els centres educatius a la competitivitat, establint proves externes per a oferir una classificació de col·legis segons els seus resultats, a fi que els “clients” puguen comparar i triar aquells que més avantatges competitius els aporte. En aquest mercat competitiu (neoliberalisme), les escoles es fan més selectives, rebutjant l’alumnat que presente més dificultats i que puga fer descendir els seus resultats i la seua posició en el rànquing. Es facilita la creació de guetos escolars. Eixa concepció comporta gestionar els centres públics segons les receptes de l’empresa privada, l’especialització dels centres per a oferir una oferta competitiva a la clientela, l’elecció a dit dels directors per l’administració, per fer-los especialistes en gestió empresarial i sense criteris pedagògics, la reducció de la participació de la comunitat educativa, eliminant la capacitat de decisió dels consells escolars en qüestions transcendents.
La incidència dels canvis polítics en el nostre món educatiu provocarà la construcció d’una cultura desitjada pel neoliberalisme (apanya’t com pugues i salve’s qui puga).
STEPV
Espai