És una obsessió recurrent de la Conselleria d’Educació, des de l’època de Font de Mora, convertir el juliol en un període lectiu. Després del pla EXIT, una ocurrència de la mateixa fornada que la d’impartir Educació per a la Ciutadania en anglés, ara ens arriba la de traslladar els exàmens del setembre al juliol. No és una bona política governar a força de trencar consensos, com ara el que el mes de juliol siga un temps no lectiu que el professorat dedica a l’avaluació, la programació i formació. A més, denota la ignorància o el menyspreu –no se sap què és pitjor– dels ritmes dels processos educatius. Per no dir el que suposa estar en unes aules no sempre preparades per a l’hivern, però encara menys per a les basques del juliol valencià.
Diu la Conselleria que així serà el professorat que ha fet classe a l’alumnat tot el curs i el coneix bé el qui l’avalue. Si tan important és això, que ho és, ¿per què la refoma Wert es proposa encomanar la tasca de l’avaluació de les revàlides a empreses externes, si no és perquè vol evitar aquest factor de modulació que és el coneixement de la realitat i la trajectòria de l’alumnat?
Si la Conselleria vol combatre de deveres el fracàs escolar, ha de promoure un debat amb la comunitat educativa, en què el professorat, l’alumnat, els pares i mares, i les autoritats universitàries parlen del perquè i com avaluem, si cal fer exàmens i quan, quin és l’objectiu de l’educació i quina funció ha de tindre en aquesta societat. Sotmetre a un estrés continu el sistema educatiu amb regulacions i desregulacions, una setmana sí i l’altra també, confinar l’alumnat en aules molt per damunt de les ràtios recomanables, augmentar la càrrega lectiva del professorat i, en paga d’això, abaixar-li el sou a nivells de fa vint anys, desregular les borses del professorat interí, no sembla expressar una voluntat decidida de millorar l’educació, sinó de fer volar coloms que tapen una política de destrucció de l’escola pública.