Si no fóra per la gravetat de la situació, esta i d’altres que ja s’han produït al llarg del País Valencià, seria per riure.
Estem cansats de demanar a tots els àmbits de l’Administració: meses de negociació, serveis de prevenció, direccions territorial, consells escolars… de manera directa i a través dels sindicats, dels comités de salut i seguretat i de les juntes de personal que es milloren les infraestructures educatives, que es revisen els centres, que es complisca la normativa de riscos laborals; però la resposta en el vent, sempre en el vent… Ni hi ha hagut cap actuació seriosa, ni s’ha reaccionat quan s’ha informat d’escletxes i clevills, de despreniments, de desperfectes, ni s’han dut a terme les construccions previstes en els diferents “plans”, ni res de res. Ara diuen que no tenien cap informe que avisara del que podia passar. Tenen sobre la seua taula, i des de fa temps, diverses denúncies de centres amb desperfectes i no han fet res. Ha d’haver-hi ferits per a què s’actue? Qui portarà endavant aquest pla? Amb quin pressupost compta? Es complirà la llei de prevenció de riscos laborals? Seran dotats amb mitjans material i humans els serveis de prevenció, en la pràctica desmantellats el curs passat? Malauradament coneixem la resposta.
La credibilitat de la Conselleria d’Educació, i del Consell en general, és nul·la. A les ocurrències del guardonat Font de Mora li ha succeït un equip que, d’un temps ençà, es caracteritza per una diarrea normativa i burocràtica que no fa altra cosa que entrebancar la tasca educativa, crispar la comunitat educativa i deixar sense resoldre els problemes reals de l’escola.
No és la primera vegada que denunciem la passivitat i la incapacitat d’esta Conselleria davant els reptes i la problemàtica, sens dubte complexa i extensa, de l’educació al País Valencià; com tampoc ho és que, front als problemes reals d’aquesta, s’ofereix una col·lecció de plans, programes, projectes i altres xorrades sense trellat, que, lluny de contribuir a millorar l’educació i les condicions en què s’ha de desenvolupar, no són altra cosa que fum de canyar per mantenir la crispació i el desànim al si dels centres carregant els equips directius i els equips docents amb una burocràcia tan inútil com tediosa, retallant les condicions laborals dels docents i minvant els drets de pares, mares i alumnes.
Fa temps que un forat s’engolí el poc seny que quedava a la cúp ula de la Conselleria d’Educació, som molt pessimistes sobre que el puguen recuperar.
Publicat al diari Información el 15/1/2013.