La LOMQE planteja dues idees: primera, una FP com a via d’eixida per al fracàs escolar; segona, una FP dual amb la qual una part de la formació passa a dependre i realitzar-se en les empreses.
Com a via d’eixida per al fracàs escolar, la LOMQE suposa una passa enrere per al sistema educatiu i per a l’FP en particular en plantejar dues vies: l’acadèmica, per als que han anar a la Universitat, i la d’ensenyaments aplicats per als que “no volen estudiar.” Això suposa tornar a una idea d’FP de segona, com a via per als que fracassen en el sistema acadèmic.
És cert que cal formació bàsica per a tots, i no solament per als que no funcionen en el sistema acadèmic: probablement, una de les raons del fracàs escolar és que no ofereix aprenentatges útils per a la vida, no promouen la creativitat i el desenvolupament dels talents personals i, per tant, aporta poc a la societat.
La reforma parteix del supòsit fals segons el qual hi ha una divisió entre uns ensenyaments acadèmics, més valuosos, i uns altres no acadèmics o aplicats, més devaluats, inspirada en models com ara l’alemany, en el qual hi ha una segregació primerenca en aquests dos itineraris.
Des del Sindicat pensem que cal pensar de forma diferent sobre la capacitat humana i sobre l’educació i superar aquesta vella concepció de l’acadèmic i no acadèmic, especialment quan existeix una manca de cultura empresarial i guvernamental sobre el valor de la formació professional en el nostre país. Hi ha un risc molt important en deixar al criteri de les empreses adherides al sistema de formació dual el procés de selecció de l’alumnat, i subordinar als interessos de l’empresariat la formació de les persones: és fàcil preveure que per a l’empresariat és una oportunitat d’aconseguir ma d’obra barata o gratuïta.
Enfront a aquest disseny d’una FP subordinada a les necessitats de les empreses, sempre peremptòries i abocades al curt termini dels balanços del benefici. Considerem que els jóvens han de poder rebre una formació adequada, tècnica, crítica i polivalent, i que aquesta formació ha d’estar tutelada des dels poders públics.
Els governs han de de vetlar perquè les persones reben la formació que necessitaran per a adaptar-se a les modificacions laborals que puguen produir-se al llarg de la seva vida. Hem de tindre en compte que, segons l’OCDE, la meitat dels oficis i ocupacions que tindran una elevada demanda de personal en els propers anys encara no existeixen. En conseqüència, aquesta el sistema educatiu ha de contemplar una dimensió educadora en coneixements i en valors que permeta estar preparats per a un canvi d’activitat i per poder exercir els seus drets com a treballadors i treballadores.
La proposta d’augmentar les pràctiques en l’empresa podria, de fet, significar que la formació que reba eixe jovent siga mássa específica i no generalitzable, la qual cosa perjudica la seua capacitat d’adaptació als canvis.
S’hauria de dignificar la FP, dotar els centres de més personal i mitjants per a treballar en condicions i tindre en compte que fan falta més titulats mitjans ben formats, bons professionals que de manera permanent estiguen reciclant-se i actualitzant coneixements.
STEPV
Espai