Acabar amb tot vestigi de participació democràtica

Sota l’eufemisme de l’augment de l’autonomia dels centres, el que veritablement proposa la LOMQE és l’eliminació de tot vestigi de participació i gestió democràtica dels centres educatius.
En primer lloc, la LOMQE és una norma antidemocràtica pel seu procediment de redacció i tramitació. El ministeri no ha debatut amb cap instància social implicada en el procés, que s’ha fet d’esquena a la comunitat educativa: no han sigut consultades les autoritats pedagògiques universitàries, les assossiacions de pares i mares, els sindicats del professorat, els partits polítics ni les assossiacions d’estudiants. S’intenta imposar a la societat un model educatiu inspirat en un ideari neoliberal. que apareix enunciat en informes d’empreses d’assessorament empresarial, com ara l’informe McKinsey (2007).
Elimina tot vestigi de funcionament democràtic i participatiu en els centres i planteja un model d’autonomia basat en la competència entre els centres que s’allunya, encara més, de la cultura de participació i cooperació.
Així, buida de contingut tota atribució decisòria als Conselles escolars i els relega a una funció merament consultiva. Tot el poder decisòri sobre projectes, normes de funcionament, admissió de l’alumnat, la gestió de recursos complementaris provinents de patrocinis o de relació amb les administracions passa a la direcció.
D’altra banda, les direccions passen a ser nomenades directament per l’administració i adquireixen un caràcter gestor i no didàctic. Aquesta direcció “professionalitzada”, que passa a ser una funció unipersonal i no col·legiada, tindrà poder per a seleccionar el professorat de la plantilla del centre i podrà conformar el Claustre al seu gust: pot rebutjar el professorat interí que treballe en el seu centre en funció del seu perfil, obviant tots els criteris d’antiguitat i altres mèrits, com fins ara.
El professorat definitiu també es veu afectat per la mateixa mesura, ja que la direcció pot configurar el seu claustre amb el professorat que millor s’adapte al projecte específic de centre. Com que participarà també en l’avaluació del professorat, s’obre la porta a una avaluació interessada per part de la direcció a aquelles persones que li resulten incòmodes. Al remat, les direccions esdevenen representants d’una administració que controle i fiscalitze a pares, mares, professorat i alumnat, sobre els quals pot exercir una acció cohercitiva i clientelar
El model d’escola d’STEPV es basa en la formació d’una ciutadania lliure, crítica i avesada al funcionament democràtic de la societat. Els hàbits democràtics no es poden ensenyar com a continguts curriculars d’una determinada assignatura, siga Educació per a la Ciutadania o siga Educació cívica i constitucional. Els hàbits democràtics s’adquireixen exercint-los en la nostra vida quotidiana i, en l’escola, s’aprenen exercint la participació democràtica en tots els seus àmbits: la democràcia educativa ha de consistir en què les persones es responsabilitzen i s’apoderen del seu destí en protagonitzar, de manera individual i col·lectiva, el procés educatiu. La democràcia real és aquella en què ningú pren les decisions que afecten a la seua vida pels altres i on el procés decisòri és el del consens de tota la comunitat educativa. Només així, amb l’energia que atorga el convenciment que la comunitat fa per ella mateixa el que ha decidit que és millor per a ella, serà possible un éxit escolar vertader i la formació de persones honestes, compromeses i felices. Com diu Ravitch (2011), quan analitza les claus de l’èxit del model educatiu finés, l’èxit del sistema finés es basa en la confiança: “Pares i mares confien en el professorat. Els i les professores confien els uns en els altres i col·laboren en la solució dels problemes. Les direccions i el professorat es professen una mútua confiança, perquè els i les directores han sigut professors abans i acumulen una profunda experiència.”
La pròpia Comissió Europea, a través del projecte Includ-ed, dins el marc de l’Estratègia Europea 2020 (2011) destaca la importància de la participació de la comunitat en els centres escolars: “La participación de la comunidad en los centros escolares mejora el rendimiento académico del alumnado. Los datos sugieren que el nivel de competencia en lectoescritura de los niños y niñas mejora cuando las familias participan más en los centros escolares. Y al contrario, si las familias no participan de manera activa, se abre una brecha en la competencia en lec- toescritura entre el alumnado, dependiendo del nivel educativo de sus padres.” Així mateix constata que “la participación democrática de las familias y de la comunidad en los procesos de toma de decisiones ayuda a promover la aceptación cultural y a mejorar el rendimiento educativo de los niños y niñas pertenecientes a minorías culturales.”  Distingeix fins a cinc models de participació escolar i conclou que els més exitosos són aquells que impliquen una “participación decisoria, evaluativa y educativa. En ellos las familias se implican en el centro escolar en mayor me- dida y ejercen más influencia sobre las decisiones que se toman en el mismo.”
La direcció “professional” que impulsa la LOMQE i la competitivitat i especialització dels centres suposa la introducció de conceptes del tot aliens a la cultura escolar i procedents de la cultura empresarial. A la vista del resultat que aquests principis de competitivitat i de sotmetiment del personal a les necessitats perèmptòries de l’empresa han tingut en el món econòmic i empresarial, amb una crisi econòmica que ha provocat la pràctica desaparició del teixit industrial del nostre país, el greu deteriorament de la nostra natura i una borsa milionària d’atur, pobresa i desnonament, no pareix molt intel·ligent voler importar des del món de les empreses i les finances un model de gestió que ofereix uns resultats comptables molt pitjors dels que ofereix el sistema educatiu en PISA. Per cada Inditex d’aquest món, hi ha centenars de milers d’empreses que no sobreviuen a un mercat que prima el benefici i l’eficiència sobre qualsevol altra raó. Més aviat, és el món de l’empresa i les finances qui podria aprendre del funcionament d’alguns centres escolars.