2013/14: Altre curs difícil

El curs 2013/14 serà un altre curs difícil, dificilíssim. El panorama de l’educació al País Valencià no ha deixat d’encaixar una novetat roïna rere l’altra des de fa ja massa temps. A les retallades, la reforma educativa i la privatització, caldrà sumar un projecte d’estatut de la tasca docent del qual no es coneixen els detalls encara, però que el govern espanyol pot anunciar quan comence el curs.

STEPV | 30 / 08 / 2013 inici de curs 2013-14 2013-14
De primer, ens trobem amb una reforma educativa que ha generat el rebuig màxim en tota la comunitat educativa, tal com es va fer palés en el carrer al maig amb una vaga estatal i unes manifestacions multitudinàries. La seua tramitació en el Congrés dels Diputats, ja ha donat una foto de tota l’oposició parlamentaria, que s’ha compromès a revocar la Lomqe en el moment que el PP isca de la Moncloa. Aquest compromís polític ha sigut possible gràcies a la mobilització social de rebuig que la llei ha suscitat des del primer moment. La implicació de l’afiliació d’STEPV i del professorat valencià ha sigut decisiva: STEPV ha realitzat més d'un centenar d'actes d’explicació de la reforma, en molts casos de manera conjunta amb altres sindicats i amb formacions polítiques en el marc de plataformes comarcals o locals. La nostra acció ha possibilitat la formació d’una autèntica xarxa social de rebuig a la reforma. Encara queda un trimestre de tràmit parlamentari en què el govern i el ministeri han de sentir en el carrer la dissensió social que el projecte de retallades, desregulació i privatització provoca.

STEPV té el compromís de continuar fent cara a la campanya de desmantellament dels serveis públics i de degradació de les condicions de les persones que hi treballen

L’anunci d’un estut docent és també preocupant, no perquè no n’entenem la necessitat: més bé perquè ens esperem alguna nova malifeta del ministeri autor de la LOMCE.
El decret Vela, que retallava les nostres condicions laborals, caduca al final d’any. L’empitjorament de la conjuntura econòmica, amb l’augment de l’atur, fruit en gran manera d’una reforma laboral que ha devaluat la força del treball, i l’absència d’indicadors positius en la reactivació econòmica, que ens fan témer algun tipus de renovació, o pitjor encara, de consolidació de les retallades que va imposar aquell decret. Serà un altre dels fronts a què caldrà dirigir le nostres energies individuals.
La reforma de les pensions que s’albira suposarà també un enduriment de les condicions d’accés a la jubilació amb el seu retard, i una rebaixa en les prestacions. Tot això, en un context de degradació de la situació política amb el seguit d’escàndols de corrupció que assetgen alguns partits polítics, especialment el que ocupa els governs espanyol i valencià, i sense que es veja enlloc cap voluntat de regeneració democràtica ni de depuració de responsabilitats polítiques ni penals.
En aquest procés, és fàcil que no puguem tindre el suport dels nostres aliats tradicionals, uns sindicats que es troben desorientats i que no s’acaben de desfer dels hàbits adquirits en el context d’una situació política i econòmica que ja no existeix i que és probable que no torne mai més. La temptació d’unes cúpules sindicals de perpetuar-se a costa de fer cas omís del que les bases n’esperen, pot portar-les a buscar el pacte amb la patronal tot i que això implique la traïció a la classe treballadora, tal com hem vist aquest curs respecte al conflicte del professorat interí.
Davant tot això, STEPV té el compromís de continuar fent cara a la campanya de desmantellament dels serveis públics i de degradació de les condicions de les persones que hi treballen. La capacitat d’acció del sindicat ha patit també un atac que ha reduït els alliberaments (tres
vegades en tres cursos successius), destinat, sense aconseguir-ho, a afeblir la capacitat de resposta dels treballadors i treballadores que depositen en el sindicat la confiança i que lidere aquesta resposta a les agressions que pateix l’escola, el personal i la llengua. En algunes comarques i àmbits, això s’ha pogut compensar amb una implicació militant d’una part de l’afiliació. Però necessitem anar més lluny i aconseguir la mobilització de totes i tots els afilitats a STEPV per a revitalitzar les xarxes solidàries dels treballadors i treballadores que puguen aturar i capgirar el procés negatiu que ara vivim. L’autoorganització del personal en cada centre de treball és la que ens ha de permetre recuperar l’apoderament de les persones enfront de l’agressió del poder.
STEPV va sorgir d’aquesta autoorganització del professorat al voltant de l’assemblea dels iguals i manté aquesta estructura de presa de decisió horitzontal i democràtica. El sindicat ha de ser el contenidor d’una mobilització que tracte d’invertir aquesta dinàmica destructiva actual i en genere una de creativa i de regeneració democràtica i sindical.
Ho vam fer abans i tornarem a fer-ho ara. Poguérem i podem.



Deixa un comentari





Normes d'us:

Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.

entrades més recents