Per la regulació de la jornada continuada

La jornada continuada és una aspiració legítima d'una gran part del professorat d'Ensenyament Primari que ha xocat tradicionalment amb el mur de les autoritats administratives i amb l'oposició de les associacions de mares i pares, de manera que ha estat impossible realitzar una anàlisi assossegada de la qüestió. Aquests obstacles han provocat que el debat sobre la jornada anara ajornant-se de manera indefinida.

06 / 11 / 2012 | STEPV jornada continuada
Plantejament

Certament no es tracta només d’una qüestió de drets laborals, perquè l’educació és un servei públic en el qual s’han de considerar diferents aspectes. En primer lloc cal atendre l’interés educatiu, sense oblidar les necessitats socials i les polítiques de despesa pública de les diferents administracions. És potser aquesta complexitat la principal responsable d’un immobilisme que ha impedit iniciar el debat.
Per al Sindicat ha arribat l’hora d’abordar el debat sobre la jornada escolar, perquè existeixen experiències en la major part dels territoris de l’estat que demostren que és possible i realista conjugar tots els interessos i que la solució no pot ser la uniformitat, sinó la capacitat de decisió de cada comunitat escolar, de cada centre, en l’exercici de la seua autonomia de decisió.

La jornada actual


La jornada encara en vigor és hereva, amb petits matisos, de l’època franquista. Encara que les jornades laborals i l’organització del treball han canviat radicalment en els últims quaranta anys, la jornada escolar ha sobreviscut.
La població ha experimentat un imparable procés d’urbanització, les dones han accedit massivament al mercat laboral, les activitats esportives, formatives i educatives extraescolares han augmentat exponencialment…, però la jornada escolar roman immutable.
Una jornada dividida en dos blocs (de 9 a12 o12,30 h. i de15 o15,30 a17,00 h.) pot ser adequada per a una població que viu en una ciutat menuda, on el centre educatiu i la vivenda estan pròxims, i per tant els xics i xiques poden regressar a casa al migdia. La jornada dividida pot ser útil quan la majoria de les mares -i una generació de iaies que tampoc treballen fora de casa- no realitzen activitats laborals fora dels seus domicilis i reben els seus fills al migdia i a la vesprada. En aquests entorns pot aplicar-se el mateix al professorat, que es trasllada amb facilitat a sa casa al final de la jornada del matí i a la vesprada quan acaben les classes.
Però amb els canvis socials aquesta realitat ja no és la més comuna, i està sent substituïda per una altra de molt diferent. La majoria de les mares, i cada dia més àvies, també treballen fora de casa, de manera que quan les seues filles i els seus fills regressen no estan en el seu domicili i han de cercar una solució. Per a moltes la solució és deixar-los en el menjador escolar, un fet que provoca que la jornada escolar passe a ser de vuit hores (de 9.00 a 17.00 h). Amb freqüència, el col·legi està lluny de casa -pel creixement urbà i la ubicació en la perifèria dels terrenys municipals- com a resultat d’una planificació sotmesa als interessos especulatius, encara que aquesta és una altra història. Bona part del professorat no viu en la localitat on treballa, de manera que la seua jornada diària s’allarga per sobre de les deu hores.
La jornada laboral de les mares i els pares s’allunya cada dia més de la jornada escolar. La flexibilització dels horaris comercials i industrials suposa que a les cinc de la vesprada moltes famílies hagen de cercar altres eixides per als seus fills, com dur-los a gimnasos, escoles esportives o classes complementàries. D’aquesta manera, bona part dels nostres escolars suporta una jornada d’activitat escolar de deu o més hores.
En resum, la jornada escolar actual és extemporània; no obeeix als interessos educatius dels escolars; no permet compatibilitzar l’horari laboral de les famílies amb el de l’alumnat i perjudica les condicions laborals dels docents. Les administracions educatives obvien el debat i evadeixen la seua responsabilitat de finançar activitats i serveis educatius complementaris. Existeixen, doncs, motius suficients per a afrontar una reivindicació que arriba massa retard i amb massa prejudicis.

Una decisió de la comunitat

La jornada continuada és una legítima reivindicació laboral del professorat però la seua aplicació, per les implicacions que suposa, ha d’estar avalada pels diferents sectors de la comunitat escolar. L’establiment de la jornada continuada no pot obeir a una decisió unilateral del professorat però tampoc no pot ser impedida per una voluntat exterior que contradiga la decisió que adopte una determinada comunitat educativa. No es reivindica per tant l’establiment generalitzat de la jornada continuada en tots els centres de totes les comarques del País Valencià. El Sindicat aposta més aviat per subratllar la capacitat de cada centre per a obrir aquest debat i construir un projecte que incorpore la jornada continuada com un element vertebrador.

Experiències provades

Des de la implantació de la jornada continuada en àmbits tan diferents com les Illes Canàries, Galícia, Andalusia o Castella-la Manxa, molt pocs centres han fet marxa arrere en la seua decisió inicial d’incorporar la jornada continuada i en canvi han estat molts més els que han anat incorporant-s’hi. Les estadístiques confirmen que hi ha milers de centres en aquestes comunitats autònomes on no s’ha empitjorat el rendiment acadèmic i tampoc ha hagut fallida social ni abandó escolar per part dels joves. Més aviat està ocorrent el contrari.

Experiències comunes

Existeixen projectes diferents per a realitats diferents, però hi ha alguns elements comuns. La jornada continuada, que suposa ampliar l’horari dels centres, permet incrementar els serveis educatius complementaris, com ara el menjador i el transport. A més, la jornada continuada és una reivindicació laboral justa que sense perjudicar el servei educatiu naix justament amb vocació d’estendre’l.
Els programes electorals d’alguns partits polítics han recollit algunes vegades “la necessitat d’obrir els centres durant més temps cada dia i durant més mesos a l’any”. Efectivament, que els col·legis i els instituts estiguen tancats fora de l’horari lectiu és un luxe i un balafiament per la infrautilització de les instal·lacions esportives (pistes i gimnasos), els serveis tecnològics (aules d’informàtica) o les instal·lacions culturals (biblioteca), per exemple. Aquestes infraestructures podrien ser utilitzades per moltes més persones durant més temps si existira la voluntat de col·laboració entre les diferents administracions. Això permetria dotar-les de personal complementari per al seu manteniment. Entés així, cada centre escolar hauria de convertir-se en un centre cultural de referència en la seua comunitat. En aquest context l’alumnat podria rebre una àmplia oferta de serveis allí mateix: menjador, jocs, activitats complementàries, classes de repàs… Només es requeriria augmentar lleugerament la inversió educativa -que no el “gasto”-, i sobretot racionalitzar l’esforç de les famílies i les diferents administracions per a arribar a una adequada coordinació.
Potser en aquest context és més senzill entendre la reivindicació de la jornada continuada, amb tres objectius nítids: a) Racionalitzar la jornada global dels escolars; b) Adequar el servei educatiu global a les necessitats socials; i c) Harmonitzar la despesa pública en un objectiu comú. Per descomptat, l’última decisió dependrà sempre de cada comunitat educativa.
Tampoc hi sobraria que les autoritats laborals s’esforçaren i adeqüaren l’horari laboral de les treballadores i els treballadors a les necessitats afectives i educatives dels seus fills i filles, i que assumiren que la professionalitat del professorat, per molt extens que siga l’horari escolar, no podrà substituir mai la funció educadora i protectora que ofereixen les mares, els pares i les persones tutores. Tal vegada per ací també podrien començar-se a abordar determinats problemes, com el fracàs o la violència escolar, que sorgeixen sovint per falta d’una adequada acció preventiva que siga assumida per tots.