Vejam, teníem un concordat de 1953, durant el franquisme, que es renova en l’any 1979, durant la Transició, i que s’amplia en 2007, amb un govern socialista. A què s’ha compromés l’estat amb l’Església catòlica?
Efectivament, en el 79 es renova el concordat, que passen a dir-se Acords amb la Santa Seu, que inclou, principalment, l’exempció de pagament d’impostos, i també la continuïtat de la religió en l’escola a pesar de la secularització social; per bé que en aquell acord es va establir el compromís que en tres anys l’Església s’hauria d’autofinançar: però l’Església no ha complit mai el compromís de l’autofinançament. Anys més tard, en 2007, amb el govern de Zapatero, l’Església va aconseguir alliberar-se del compromís d’autofinançar-se i, fins i tot, encara va millorar la situació financera a costa dels diners públics. I bé, no cal dir que la responsabilitat històrica del PSOE en aquesta qüestió és indubtable, fins al punt que dins les seues files hi ha militants que s’hi van oposar, com recorda Juan González Bedoya, ex senador socialista, que arriba a dir que Zapatero va millorar més la situació de l’Església que en època de Franco.
I per què això? Es pot dir que és una claudicació?
Sí; sí que ho és, perquè sí estàvem avançant en drets civils, en drets humans, com ara amb la llei dels matrimonis homosexuals o la llei de l’avortament. Llavors com pot ser que l’Església millorara els seus privilegis? Doncs qui sap si no va respondre a una necessitat de fer callar l’Església i que no qüestionarà aquests drets civils reconeguts.
Doncs pareix que la reacció de l’Església va ser encara més bel·ligerant…
És que ells encara volen més privilegis; com que la societat és cada volta més laica és lògic i normal que tinga lloc un distanciament més gran amb la moral d’aquesta institució. Sobretot quan la gent veu com es comporta l’Església, que demana més privilegis econòmics, i difondre i establir la seua ideologia; de fet, ara estem assistint a la campanya en contra de la llei de l’avortament: no s’hi oposen per qüestions biològiques o juridiques, sinó per pura ideologia; no volen que puguem decidir sobre la nostra maternitat, que siguem els amos del nostre destí en la nostra vida. L’Església mai no en tindrà prou, és insaciable.
Hi ha una demanda social de laïcitat?
Sí, sí. Hi ha dades empíriques que ho fan palés: el 50% dels infants que naixen ja no són batejats; les unions de parelles ja són civils en vora un 50%; cada vegada hi ha més comiats civils. De fet una de les reivindicacions d’Europa Laica és que es creen llocs en què puguem donar la benvinguda civil i donar comiat civil als éssers estimats, perquè la gent al remat el que vol és tindre un lloc on trobar-se per celebrar aquests actes. Ben sovint acabem anant a l’església perquè no tenen un altre lloc, una alternativa laica.
Un símptoma és la campanya que està fent l’Església de promoció de la creueta en la declaració, que els està costat una quantitat ingent de diners, perquè cada vegada hi ha menys gent que posa la creueta en la casella per a l’Església catòlica.
Estem demanant a la gent que no pose la creueta en la casella de l’Església ni en la d’Altres fins, perquè moltes de les organitzacions que reben diners públics estan relacionades amb l’Església catòlica. Recomanem que no s’hi marque cap de les dues caselles; és a dir, sense assignació: “No carregues amb cap creu” seria un bon eslògan.
Hi ha un cert tabú en la societat sobre el paper que representa l’Església, pareix que se li tinga una certa por; un poc allò que Cervantes deia “Con la Iglesia hemos topado”…
Doncs sí, persisteix el temor a l’Església, perquè la gent no sap que és el laïcisme. Nosaltres distingim entre el pensament íntim i privat referent a unes determinades creences religioses i la interferència en la moral social. Una persona és lliure de creure en el que vulga i practicar la religió que li plaga. La gent, en canvi, com que no sap ben bé què és el laïcisme, pot témer que promovem un atac frontal a la religiositat individual, i això no és així. Nosaltres el que volem és la separació Església-Estat; defenem la llibertat de pensament i el que volem és que hi haja una llei en la nostra Constitució que garantisca aquesta llibertat de pensament.
I ja en l’àmbit educatiu, la LOMQE consolida aquests privilegis de l’Església catòlica.
Nosaltres criticàvem la LOE perquè mantenia la religió en l’escola, i ara és pitjor encara: amb la LOMQE, els concerts continuen i l’adoctrinament és major. L’assignatura dels valors socials, en primària, i de valors ètics, en secundària, queden com a optatives; i això vol dir que consideren que la societat no necessita conéixer els drets cívics i tot el que comporten. Com que la matèria de Religió serà avaluable, comptarà per a rebre beques, expedient, etc. es reforça amb aquesta llei. Després hi ha altres aspectes amb què no estem d’acord, com ara els itineraris que són segregadors; legitima la segregació per sexes en l’escola… Nosaltres proposem la retirada de la llei. Formem part de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, a què hem aportat la qüestió laïcista. I això apareix en els papers però en la pràctica s’ha deixat com a element decoratiu.
L’esquerra té assumit plenament el component laïcista?
Doncs la veritat és que si ens atenim als fets, nosaltres que com a racionalistes anem a l’evidència de les coses, el PSOE, ja hem vist que ha fet amb l’Església, que l’ha afavorida i, sorprenentment, no hem avançat gens en matèria laïcista. Després hi ha una altra esquerra que és més congruent i està demanant l’anul·lació del concordat o dels acords. Només Esquerra Republicana Y Esquerra Unida han presentat propostes en aquesta direcció en el parlament a què el PSOE no ha donat suport. Per més que ara sí que pareix que està parlant més del concordat, però amb actitud xantatgista d’amenaça: “Si no retireu la LOMQE, jo parlaré del concordat.” Per això existeix Europa Laica, per a recordar a tots que el laïcisme és una senya d’identitat, però ha de ser-ho en la realitat, no sols en l’àmbit intel·lectual i teòric.
Al remat, l’escola ha d’instruir o ha d’educar? Hi ha conflicte entre la llibertat de càtedra i el caràcter laic de l’escola?
L’escola entenem que ha d’educar en racionalisme, en ciència, etc. en totes les disciplines on l’ésser humà es desenvolupe; i nosaltres veiem que retrocedim en aquests aspectes amb la LOMQE. Nosaltres pensem que la llibertat de càtedra és bona i no col·lideix amb el laïcisme. Una cosa és la ideologia de cadascú i una altra de ben diferent és el partidisme, que no s’ha de practicar en una institució pública com l’escola.
Quina opinió et mereix la campanya que ha promogut Nuevas Generacions de Castelló contra aquells professors que, suposadament, adoctrinen a les aules?
Doncs haurien de començar pels catequistes, que són els que més adoctrinen a les aules; és a dir, haurien d’eliminar la religió com una matèria estructural del sistema educatiu que és altament adoctrinadora. Em pareix molt bé que denuncien els casos en què s’estiga incomplint la missió transmissora de la llibertat de pensament… però, en fi, ja tenen faena, perquè ausades…
STEPV
Espai