La vida en l’escola, la vida de la mestra

Unir-me a les celebracions mundials del centenari de naixement de Paulo Freire, un pedagog a qui admire., per a mi és un gran goig.

Compartisc algunes de les meues experiències i reflexions, on la influència de Paulo Freire ha permés que mestra i alumne aprenguem junts. La seua pedagogia, transformadora cap a una educació crítica i inclusiva és, en el passat, en el present i en un futur, generadora de molta vida en les comunitats educatives.

Queda molt de diàleg per davant, fer-nos preguntes, sempre desconeixem alguna cosa i la curiositat ens fa que aprenguem.
Les escoles s’han de transformar i per aconseguir-ho cal acceptar les innovacions i el procés de canvi, per llaurar un futur millor.

Experiència personal

Un objectiu de la meua vida ha estat ser mestra, he anat aprenent molt, sobretot amb les relacions amb els infants, companys/es i famílies.

L’experiència, al llarg de la meua vida docent, m’ha fet comprendre com de lluny estava l’escola de magisteri de la realitat dels infants, ple de paraules estereotipades, continguts mecànics, etc.; això sí, amb la finalitat d’una titulació acadèmica que obria portes al treball que m’apassionava.

Afortunadament, l’amor, la passió i les ganes de trobar satisfacció i plaer d’aprendre junt al meu alumnat, companys/es i famílies, va fer que, dia a dia, em plantejara i replantejara actuacions, vivències, etc., amb reflexions continues. Aleshores vaig anar creant situacions, esdeveniments i creacions que, amb més o menys encerts, consolidaren aprenentatges significatius i em feren veure que la meua professió és un procés creador on les inquietuds, les reivindicacions, eren i són una constant.
Fer i desfer, segons el món que m’envolta, comprendre en cada moment a cada xiquet i xiqueta, el món de cada escola, cada entorn natural i social…, la diversitat és tan gran que per a mi ha estat una dinàmica constant de retroalimentació, alliberant- me dels corsés dels quals vaig partir, intentant proporcionar felicitat i satisfacció en la tasca diària i sobretot el treball de compartir reflexions, descobrir i comprendre cada moment diferent de la meua vida docent.

Cal afegir eixa gana d’innovació educativa a partir de l’impuls que ens han donat molts pedagogs, psicòlegs, pensadors, altres mestres, etc., entre ells Paulo freire, que m’ha fet abandonar l’escola tradicional de continguts tancats i m’ha donat una vida docent apassionant, la meua vida.

Experiències educatives docents

Sempre m’he sentit molt ben acompanyada per la meua família docent,, he gaudit d’unes companyes i companys… mestres fantàstics. Compartir, dialogar, sempre en procés de creació, amb amor i passió m’ha proporcionat una satisfacció insaciable.

Compartir formació, lectures, diàlegs i debats…, m’ha fet créixer com a mestra, però per a mi el que més ha significat un aprenentatge continu ha estat compartir aula amb altre mestre/-a. Ja sé que sempre no és fàcil…, però és molt profitós per a mestres i alumnes, sobretot per l’ànim de crear convivència, sí! aprendre a saber conviure, respectar els altres…, junt amb la passió docent, sempre en transformació, per tal de formar personetes íntegrament humanes, capaços de conviure en una societat plural i diversa.

També cal mencionar els seminaris mensuals, són fantàstics, sentir el suport i sentir- me reforçada de com canviar l’escola i poder analitzar i valorar resultats entre un grup de mestres amb compromís és extraordinari.

Fins ací la part positiva… El més costós és canviar situacions i conductes estereotipades dins de l’escola, amb una conducta cognitiva rutinària i homogènia per a tothom. No podem obrir el cap per poder intercanviar idees, les/els mestres han de tindre predisposició de canvi continu i, si no hi ha… és mot difícil. Però, des de la meua experiència, pose en valor la capacitat de compartir amb la passió i satisfacció amb la mestra o mestre que tenim al costat i que s’adonen que canviar, transformar, innovar…, ens dona tanta alegria i il·lusió que contagiem als infants i a les famílies.

Compartir experiències ens mou a reflexionar i amb un poc de paciència, se sentiran segurs i segures en fer actuacions diferents.
Una companya sempre em deia que no se sentia capaç de treballar d’una altra forma, sentia inseguretats…jo li deia que en el nostre treball la seguretat és essencial i per això calia proporcionar-se un temps amable per a conéixer i amb bona predisposició anar introduint activitats i valorant resultats, sols així adquiriria seguretat. Treballar, analitzar i avaluar és l’única forma de guanyar seguretat en tu mateix. Si ho intenten la seua vida docent s’enriqueix, ho valoren i se senten satisfets.

Ja sabem que altres són paràsits, amb una postura còmoda, treballar homogèniament i no escolten ni dialoguen, són individualistes. En aquest cas la pilota està en el terrat de les administracions de valorar quines persones són òptimes per a ser mestres i educadores.

Tinc molt clar que qualsevol professió ha d’agradar, però en aquesta, a més, és imprescindible molt d’amor i molta passió.

Experiència: Compartim experiències

És l’hora de connectar amb una perspectiva constructiva amb pedagogs, psicòlegs, educadors, etc… que ens poden oferir propostes atractives, que provoquen la reflexió per transformar i adaptar les actuacions a la realitat que vivim.

Pel que fa a la necessitat de formació contínua, sobretot per compartir formació per crear un projecte comú, al meu centre sorgiren diverses problemàtiques en formacions voluntàries fora de l’horari lectiu ja que a cadascú ens apassionaven temes diferents. Buscant una solució, se’ns va ocórrer crear un temps i un espai mensual per tal de COMPARTIR EXPERIÈNCIES. I així vam consolidar una formació contínua on les reflexions i el diàleg ajudaren a créixer com a grup d’aprenentatge.

Amb aquesta sessió el que pretenem és contribuir a la difusió i comprensió entre els/les mestres d’aquelles experiències que per a cadascú són un bon recurs educatiu en la nostra tasca docent i que tenim la necessitat de compartir amb els nostres companys i companyes per tal de contribuir a la difusió i comprensió d’experiències com a un recurs educatiu vàlid, en un espai d’intercanvi i de treball col·laboratiu des de l’escola, donant valor al potencial educatiu per al nostre centre i per conéixer experiències d’altres centres educatius, de cursos, tallers, seminaris o grups de treball realitzats, la seua dimensió i potencialitat educativa dels quals pense que és important.

Tot açò per anar assolint bones pràctiques educatives.

“Cooperar per aprendre, aprendre a cooperar”

L’experiència va ser tan positiva, tan positiva…, un nou repte que impulsa una reflexió crítica compartida i dialogada ens enriqueix a totes i tots.

Cadascú contava amb passió creadora l’activitat satisfactòria que havia realitzat a classe, o contava la xerrada tan fantàstica a la qual havia acudit o com era una activitat d’un curs de formació o com d’apassionant era la lectura d’un llibre o d’un article…fantàstic!! el percentatge de gent anava perdent la por d’eixir del seu espai de confort, a poc a poc… però mira ja era un pas.

El més meravellós són les ganes de provar a l’aula el que ens contàvem.

Cal dir que aquesta experiència anava acompanyada d’una picadeta que reforçava la relació social.
Per contrapartida no acudia el 100% del claustre però, amb paciència, segur aniran contagiant-se de la meravella d’aquesta professió..., i la persona que no comparteix, que no dialoga, que no conviu en la vida escolar…, sincerament hauria de fer-se un plantejament seriós de la seua vida professional.

Experiències educatives amb alumnes

Sempre he dit que sóc una mestra de trepitjar aula, he intentat ser la mestra de conviure amb infants, la mestra de potenciar amistat en un acte d’amor, la mestra que canvia la mirada segons la cara que té al davant, la mestra que sempre està ahí..., sí, dins i fora de l’aula, almenys ho he intentat.

Partint de la seua curiositat que els fa experimentar constantment, els he proporcionat les eines necessàries per a facilitar els seus aprenentatges, per a descobrir la realitat i aconseguir éssers pensants i crítics, que reflexionen i transformen el món, cap a una societat on les relacions humanes siguen la base de la vida, és a dir, la convivència.

Una altra cosa important és intentar ser i pensar com els infants, posar-nos en el seu cap, en el seu pensament, en els seus sentiments per tal de comprendre millor les seues necessitats i interessos.

La nostra actuació ha de ser un acte d’amor.

Quan te n’adones que la teua empremta queda registrada, almenys en alguns alumnes?

Quan deixen l’escola i et busquen, quan necessiten la teua ajuda o recorden converses que hem tingut, quan van a l’institut… Però quan et trobes amb un alumne, com m’ha passat darrerament, que tenia a infantil fa 30 anys, un curs a quasi 200 km de distància i per casualitat el trobes i et recorda amb satisfacció, la feina innovadora, les teues paraules, etc…t’adones que el treball docent fet deixa una xicoteta empremta i t’alegres i penses… “mare meua, en aquell temps em quedava tant per aprendre…”Però tenia moltíssima il·lusió, una relació fantàstica amb els companys/es, com també molt d’amor i passió docent.
És així com es transmeten els sentiments!! A que sí!!

Experiència: La lectura de les transmissions orals

El curs en el qual em vaig plantejar que això de treballar sons de lletres, grafies, etc, no donava satisfacció personal a ningú, només a les mares i pocs pares que volien veure que els seus fills i filles llegien la “m” en la “a” “ma”, a més d’afegir la competitivitat de qui llegia més prompte. Aleshores la meua companya Tonyi i jo mamprenguérem a pensar que llegir és comunicar-se i, per comprendre les lectures, aquestes han de ser properes. La lectura de la paraula ha de procedir de la lectura del món i la lectura del món precedeix a la lectura de la paraula, tal com diu Paulo Freire en el seu programa d’alfabetització.

Nosaltres havíem de centrar-nos en E. Infantil…Tenint en compte que la transmissió oral proporciona augment de vocabulari i a més potencia l’expressió oral, només calia buscar quines històries, relats, poemes o cançons utilitzen les famílies segons la tradició oral més propera i, a partir d’ahí, vam fer un projecte d’aprendre a llegir amb contes, poemes i cançons. Després de contar, recitar o cantar treballaven textos escrits amb suport visual, que amb la saviesa infantil reconeixien ràpidament.

Però em quedava alguna cosa que no em convencia i era que, en l’acte de llegir, no era creador, era un acte d’adquirir coneixement i vaig trobar una altra companya que, en aquesta ocasió, em va transmetre tanta seguretat com passió, i em va traure de l’embolic.

L’acte d’escriure és el creador de la comunicació, per tant els infants que saben escriure també saben llegir. Escriure és comunicar i compartir tot el que ens passa, tot el que tenim al voltant. Els infants que escriuen, tenen la necessitat de compartir els seus pensaments, plens de somnis, històries, desitjos, etc. Sense cap dubte, els petits escriptors són uns grans lectors i els grans lectors són grans aprenents.

A més els infants d’Educació Infantil han de ser lliures per a interpretar el seu món cada dia (observant, experimentant, estudiant, tenint curiositat, tenint conflictes, etc.), con ja sabem que els agrada imitar el món del adults, hem de deixar que desenvolupen la seua creació com vulguen i aquests aprenentatges sempre són precedents constructius per poder comunicar-se per mig de l’escriptura i alimentar-se amb la lectura. Sempre dic que un infant que escriu (encara que siga amb gargots, pseudolletres…) es comunica i sap interpretar el seu voltant.

En l’etapa d’Educació Infantil és imprescindible conéixer, observar el món que ens envolta i, per tant, cal dialogar, conversar, contar històries… parlar molt sempre amb un espai, un temps i un ambient adequat, així oferim eines per aprenentatges significatius.

Experències educatives amb les famílies

L’adaptació als canvis en l’escola ens porta a involucrar a les famílies compartint i dialogant, creure en la capacitat dels altres, per tal de donar a conéixer els processos d’aprenentatges i enriquir-los. Tindre accés a aquesta valuosa informació ens duu a reflexionar sobre les nostres vivències i els aprenentatges, compartir i dialogar amb estima ens fa créixer com a humans. En definitiva cal involucrar les famílies en l’escola.

Família i escola tenim el deure d’acompanyar els nostres infants en la gestió del seu temps perquè puga gaudir de tot allò que té al seu abast i poder ser crítics, constructius i transformadors, per tal de millorar la vida i les relacions socials.
És important que l’entorn físic, natural i social, família, escola, poble…convivim i actuem conjuntament, per una societat justa i conscients de les situacions reals.

Des del moment que portem un fill o filla al món ens sorgeixen un munt de preguntes…, que no s’acaben mai. Com els fills i filles no venen amb manual d’instruccions i ningú naix ensenyat i, menys per a ser pares i mares, una tasca gens fàcil, aprenem a mesura que intercanviem experiències amb altres pares i mares, familiars o amics i amigues.

Experiència: “Tertúlies pedagògiques”

A partir de la lectura d’articles per a les famílies, vam començar a utilitzar aquest recurs, fent arribar a les famílies els textos. Però, hem anat desenvolupant l’activitat fins a realitzar unes tertúlies pedagògiques que començàrem a finals del curs 2014/15 en fase d’experimentació en Educació Infantil i que hui en dia engloba tota l’escola.

L’experiència ha estat molt enriquidora i, a poc a poc, hem passat d’aportar els/les mestres articles a treballar sobre temes d’interés, a proposta dels pares i mares. La participació de les diferents famílies ha fomentat l’intercanvi d’experiències, on hem tret conclusions positives que ens han ajudat en la nostra tasca de compartir educació tant per a pares i mares, com per a mestres. La nostra intenció és poder compartir amb els pares i les mares alguns article d’interés per tots i totes.

Les tertúlies pedagògiques volen ser un espai de trobada entre famílies per parlar de manera informal de temes relacionats amb els fills i filles, dialogar i reflexionar per millorar l’educació. També ens ajuden a conéixer-nos una mica millor
Les famílies que, de forma incondicional, han participat i col·laborat en la realització de les tertúlies pedagògiques, aportant idees, manifestant inquietuds i compartint amb altres l’experiència de ser mare i pare, afavoreixen l’enriquiment i aprofitament de la vida en les relacions personals i socials.

Reflexions pedagògiques

Viure és viure en societat i conviure, per tant donar-nos oportunitats, respecte mutu…, tindre un espai on dialogar i reflexionar, pensar, raonar, debatre, consensuar, gestionar conflictes, escoltar, donar-nos l’oportunitat de respectar-nos és la base dels aprenentatges comuns que són l’essència de la vida.

Cal educar amb i per la societat, som éssers socials per naturalesa i, per tant, la convivència és la base de les relacions socials i els seus valors.

A nivell personal, el meu treball, sempre en transformació (com la societat), ha estat un gaudi de compartir amb els altres, mestres i famílies amb cordialitat, amabilitat i els infants de manera més destacable que amb la seua naturalitat, tan oberts…totes i tots m’ha retornat sempre tanta estima, que la felicitat ha estat part del dia a dia.

Per tant aprendre a pensar i pensar per aprendre.

Com deia Pilar Sánchez Alcaide, una mestra d’Educació Infantil que pensava, dialogava i conversava molt:

“Sols l’escola que vivim, aquella en la que participem i ens sentim humans… Pot donar fruits de pau”

(Obdulia Capellino Miguel és mestra d’Educació Infantil )

Llig l’article en castellà