Invitació a Paulo Freire en tres moments

Article de José Beltrán, Francesc J. Hernàndez, Rosa Isusi

19 / 07 / 2021 | STEPV

Primer moment
En 2018 es ferem ressò del 50 aniversari de la publicació de Pedagogia de l´oprimit, amb un article publicat en el Levante:
Ara fa cinquanta anys es va publicar una de les obres més importants sobre l’educació contemporània: Pedagogia de l’oprimit, del brasiler Paulo Freire (1921-1997). El llibre és una síntesi de l’experiència de l’autor en la formació contínua i un potent al·legat teòric sobre el paper «alliberador» de l’educació. Freire es dedicà a l’alfabetització de persones adultes en les comunitats summament empobrides del nord-est brasiler. Va ser el primer director del Servei d’Extensió Cultural de la Universitat de Recife, en l’Estat de Pernambuco, i posteriorment president de la Comissió Nacional de Cultura Popular i coordinador del Pla Nacional d’Alfabetització, abans que les dictadures militars el condemnaren a l’exili. A Recife estant, va coincidir amb el bisbe Hélder Câmara, del qual es recorda una frase emblemàtica: «Quan done menjar als pobres, em diuen sant; quan pregunte per què són pobres, em diuen comunista». Aquesta síntesi de cristianisme i socialisme va fructificar no només en la Teologia de l’Alliberament o moviments socials d’educació de base o de cultura popular, sinó també en un ventall ampli de moviments socials que l’obra de Freire va expressar i fonamentar.

Pedagogia de l’oprimit és una proposta de pràctica pedagògica que s’enfronta de manera vehement a la concepció de l’educació com una palanca per al desenvolupament econòmic; és a dir, el llibre representa una crítica a la teoria de la modernització i, en particular, a la teoria neoliberal del capital humà. Segons el autor, l’estil instructiu més habitual és allò que anomena l’educació «bancària»: l’estudiant assistix al centre educatiu com qui va a un banc a retirar uns diners que hi estan dipositats i que uns empleats, en aquest cas els docents, han de donar-li en petites quantitats. Freire advertix que aquesta representació afavorix la reproducció de les desigualtats. A partir de les seues experiències alfabetitzadores, proposà un estil contrari, que, en síntesi, es formula així: «Ningú educa ningú, ningú s’educa a si mateix, les persones s’eduquen unes amb les altres, mediatitzades pel món». Coincidint amb el constructivisme psicològic, la formació és un procés col·lectiu, es tracta, doncs, de constituir «cercles càlids», que diria Bauman, on les persones experimenten reconeixement (en el sentit de Honneth), descobrixen la cultura (no com una cosa aliena, sinó com un saber propi) i així diguen la «paraula seua», entren en diàleg (una dialogicitat que també apareix en altres teories contemporànies, com ara la de Habermas); d’aquesta manera prenen una consciència que es projecta immediatament sobre les seues condicions de vida i l’exigència de transformar-les. És per això que l’educació esdevé alliberadora.

L’impacte de l’obra de Freire fou i és molt intens a Llatinoamèrica i Àfrica, i és un referent de la pedagogia innovadora arreu del món. Tota una xarxa d’Instituts Paulo Freire (en tenim un a Xàtiva) manté el seu llegat. Precisament estem a punt de celebrar els 25 anys de la visita que Freire realitzà a terres valencianes, gràcies a una iniciativa de la Conselleria d’Educació del govern socialista i la Taula d’Agents Socials per a la Formació de Persones Adultes. Encara que hi ha molt a fer en el camp de la formació de persones adultes, la Unió Europea ja establix objectius sobre formació permanent i el dret a la educació inclou, preceptivament des del 2007, la referència a la formació professional i contínua. Tanmateix, hi ha un llarg camí encara perquè l’educació bancària siga substituïda per una educació plenament alliberadora. Pedagogia de l’oprimit n’és una referència indefugible. (https://www.levante-emv.com/opinion/2018/11/14/educacio-alliberadora-13885596.html)

Segon moment

Dos anys després, a finals de 2020, tinguerem ocasió de coordinar, junt amb Rosa Isusi, el n. 4 de la revista Creativity and Educational Innovation Review, un monogràfic dedicat a la commemoració del 25 aniversari de la conferència que Paulo Freire va pronunciar en València, i al centenari del seu naixement.

A continuació seleccionem uns fragments de la presentación:

Fa vint-i-cinc anys, en 1995, Paulo Freire va impartir una Conferència en la seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de la ciutat de València. Va ser convidat per la Conselleria d’Educació i per la Mesa dels Agents Socials per a la Formació Permanent d’Adults a impartir la conferència inaugural en unes jornades denominades ‘La importància estratègica de la Formació de les Persones Adultes’. Aquestes jornades es van impartir consecutivament a les ciutats de València, Castelló i Alacant amb motiu de l’aprovació de la Llei Valenciana de Formació de Persones Adultes. La presència de Paulo Freire a València va constituir un esdeveniment històric que mereix ser recordat i compartit per la nostra comunitat educativa i també internacionalment. D’altra banda, en 2021 es compleix el centenari del naixement de Paulo Freire (1921-1997).

La revista Creativity and Educational Innovation Review (CEIR) ha volgut commemorar amb un número monogràfic la figura d’aquest pensador i educador universal que va ser Paulo Freire a partir de les dues efemèrides esmentades. Aquest quart número de la revista es pot qualificar d’extraordinari per diferents motius. Aquest monogràfic conté textos que constitueixen un exercici de memòria històrica recent i suposen autèntiques peces de vida, a base de reflexions, testimonis, imatges i documents. A més, aquest exemplar conté una sèrie d’aportacions especials en forma de salutacions per a l’ocasió que se sumen a l’homenatge a Paulo Freire. Tots els textos i aportacions estan centrades en una obra i filosofia pedagògica que continua vigent perquè continua inspirant a investigadors i pedagogs i contribueixen a la reinvenció del seu pensament, com demanava el mateix Paulo Freire en els últims anys de la seua vida.

El títol d’aquesta presentació expressa la intenció d’aquest número monogràfic: deixar constància, a través d’un conjunt de peces de vida, de la presència de Paulo Freire, de la vigència i actualitat del seu pensament, i del seu valuós llegat per a les generacions esdevenidores. Aquestes pàgines ens obrin pas a alguns carrers de la Història per les quals passejar com a lectors i ciutadans, en aquest cas, amb el privilegi de tindre com a company de viatge a Paulo Freire. Aquestes pàgines no sols poden servir per a reconéixer la saviesa de Paulo Freire, sinó que poden inspirar-nos per a reinventar la seua obra, i que aquesta continue guiant-nos en la cerca incessant de l’inèdit viable: una utopia realitzable per a reescriure i millorar la societat, aprenent a pronunciar el món i comprometent-nos amb la seua sort i renovació. (https://ojs.uv.es/index.php/creativity)

Tercer moment

En 2021 s´ha editat el contingut de la conferència esmentada que Paulo Freire va pronunciar en la UIMP, en 1995, amb el títol La naturalesa Política de la Formació de Persones Adultes. Es tracta d´una publicació digital de l´Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives (IUCIE) de la Universitat de València (https://www.uv.es/uvweb/instituto-creatividad-innovaciones-educativas/es/instituto-universitario-creatividad-innovaciones-educativas-iucie-1285894011319.html). Aquest exemplar és el n. 29 de la col.lecció Monografies & Aproximacions (https://roderic.uv.es/handle/10550/79624) i presenta la transcripció inèdita fins ara, en portugués i espayol, de la conferència, amb una galeria de fotografíes originals i tambè inèdites fina ara de Carmen Montañana. En aquest llibre, com en el n. 4 de la revista CEIR, s´inclou l´enllaç a la gravació audiovisual de la conferència de Paulo Freire: (https://youtu.be/unjZ3lzpLVs), un document molt valuós que s´ha pogut recuperar gràcies a la seua custodia i decisió de fer-lo públic del director del seminari internacional, José A. Veiga Gómez, en aquell moment assessor per l´educació de persones adultes del Conseller d´Educació, Joan Romero. Aquest monografia està precedida per la publicació en el n. 28 de la mateixa col.lecció del dossier complet, editat per José A Veiga, amb les aportacions dels diferents ponents –locals i internacionals– que participaren en les jornades La importancia estratégica de la formació de persones adultes en la Comunitat Valenciana. (https://roderic.uv.es/handle/10550/79625).

Son tres moments, amb lectures i materials plurals, que inviten a rellegir l´obra de Paulo Freire. Una obra vigent i molt actual, que continua sent una font d´inspiració per a les educadores i educadors de tot el món, i que mostren, d´una manera molt clara, que alguns inèdits són viables, i que algunes utopies són raonables i realitzables. Tan sols tenim que posar-nos en marxa per fer-les possibles. 

[José Beltrán, Francesc J. Hernàndez i Rosa Isusi pertanyen a la Universitat de València]

Llig l’article en castellà