Quan les amigues i amics de Paulo Freire (Jesús Gómez “Pato”, Lídia Puigvert, Marta Soler) li vàrem proposar venir a València, la conversa va girar sobre l’orientació del viatge i el seu impacte posterior en la transformació de centres educatius valencians per tal de superar les desigualtats dels sectors més oprimits en comptes de la seva reproducció. L’article científic “Impacto del viaje de Freire a Valencia” (https://hipatiapress.com/) ha analitzat amb rigorositat les transformacions que es van generant cada vegada amb més amplitud i profunditat per un nombre creixent d’escoles valencianes, familiars, alumnat i ciutadania. Nita Freire va incloure en un llibre paraules rellevants sobre la il·lusió amb la que en aquell viatge van viure la nostra amistat i les transformacions que generava la teoria dialògica de Freire.
A finals dels anys seixanta vam descobrir la proposta revolucionària de Freire i moltes persones molt diverses que lluitàvem en la clandestinitat per la democràcia la portàvem als barris i pobles més oprimits. Avui també hi ha professionals, famílies i alumnat que estan fent aquestes transformacions dialògiques en mols barris i pobles valencians i ho fan millor del que nosaltres ho fèiem fa dècades, amb molt més coneixement del que aconseguíem tenir sota la dictadura franquista. Hi ha molts i moltes que han volgut i volen arraconar a Freire com ideòleg sense proposta científica de millora educativa o com autor del passat, però ni ho han aconseguit i no ho aconseguiran.
Paulo és sens dubte el principal pedagog que ha existit en la història. Hi ha autors i autores que apareixen i desapareixen segons les modes de cada moment. Hi ha d’altres que fan propostes que milloren tant l’educació que és impossible relegar per moltes ofensives que es facin en contra seva. Freire primer va demostrar que la seva proposta dialògica millorava els resultats educatius alfabetitzant 300 persones en 3 mesos. Després, va teoritzar aquesta proposta transformadora i la va oferir al món. Ja va publicar a l’any 1968 la seva teoria dialògica, tretze anys abans que Habermas la seva teoria de l’acció comunicativa.
Avui, a València, un número creixent d’escoles s’estan transformant gràcies a professorat que fa el que va fer Freire a Recife: portar la proposta dialògica als barris i pobles més oprimits. Així estan aconseguint que les noies i nois tinguin en l’educació una sortida de les desigualtats que pateixen i una porta per col·laborar activament en la transformació del sistema que condemna al fracàs des de el seu naixement a qui neix en un entorn de nivell socioeconòmic baix.
(Ramon Flecha és catedràtic de Sociologia i Doctor Honoris Causa per la Universitat West Timisoara. Les seves aportacions han contribuït a diferents àmbits de la sociologia, dedicant-se a concretar teories i pràctiques que superen les desigualtats socials. Ha sigut expert en la Comissió de l’Àrea de Ciències Socials i Humanitats del 7è Programa Marc d’investigació de la Unió Europea, nomenat pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya; i és membre del Comitè Editorial de la REIS (Revista Española de Investigaciones Sociológicas)
Llig l’article en castellà
STEPV
Espai