Solament
hem deixat de signar set acords, dels quals quatre: l'acord d'augment d'alliberacions sindicals (desembre 2012); l'acord de professorat interí (abril 2013); la pròrroga del decret Vela o Acord de retallades (octubre de 2013); i l'acord dels 44 dies de la paga extra (juny 2014), perquè es produïren en el període de retallades més dur i perquè suposaven legitimar el govern que les aplicava.
Votàrem i votarem
Convoquem el professorat a mobilitzar-se en la jornada electoral i a no deixar passar l’ocasió d’expressar amb el vot la disconformitat amb les retallades, la LOMQE i una deriva cap a la precarietat de l’escola pública i de les persones que hi treballen
Ara fa quatre anys, l’Administració i tots els sindicats de l’ensenyament, per iniciativa de STEPV, van acordar que hi hauria una mesa electoral en cada centre de treball. Era una mesura barata de fomentar la participació. I una forma d’apoderar els i les representants dels treballadors i treballadores, perquè una alta participació els atorga una legitimitat extra. Un suport contundent del professorat a la seua representació sindical intimida més en una negociació que un suport menor. Enguany només STEPV i ANPE han estat d’acord a repetir l’experiència de 2010 en les properes eleccions del 4 de desembre: una mesa per centre que evite haver-se de desplaçar, a vegades a una altra localitat, a exercir el dret de vot.
El projecte de decret d’especialitats
L'aprovació del projecte de decret sobre especialitats que ha presentat el Ministeri d'Educació suposaria una forta reducció de les plantilles, l'acomiadament de professorat i una minva de la qualitat de l’educació.
5 d’octubre: unim-nos per una educació de qualitat
STEPV participa activament en la campanya impulsada per la Internacional de l’Educació.
La campanya "Unim-nos" té un doble objectiu: unir forces entre la comunitat educativa internacional i les organitzacions i institucions educatives internacionals (UNESCO, GEFI -Global Education First Initiative de les Nacions Unides, OIT, Action Aid, ONU, OCDE, UNICEF, EPT, etc) al voltant d'una visió compartida sobre la necessitat de tenir sistemes educatius de qualitat i en equitat; i, d'altra banda, fer una crida als governs i poders públics amb l'objectiu de situar l'educació com una prioritat en l'agenda política internacional. Així, es podrà influir en les administracions en l'elaboració de polítiques educatives que es basen en la igualtat i en l'equitat.
Perú: educación que supere el capitalismo cognitivo y colonial
Sigfredo Chiroque Chunga, Presidente del Instituto de Pedagogía Popular del Perú, presenta el Seminario Internacional Tendencias teóricas y metodológicas de la educación en época de globalización, que se celebrarà a Lima els 8 i 9 d'agost, i en el qual participa STEPV.
595 treballadores de la llar gregues: 11 mesos de lluita aferrissada contra el govern i la troica
El simbolisme de la lluita de 595 treballadores de la llar gregues. Un article de la periodista grega Sonia Mitralias.
Després d’11 mesos d’una lluita llarga i amarga, despatxades al setembre, 595 dones de la neteja de la funció pública van esdevindre l’encarnació, el símbol, l’ànima, la vida mateixa de la més ferotge resistència contra l’austeritat a Grècia! Aquestes dones s’han convertit, alhora, en una qüestió política i en líders de tota la resistència actual en contra de la política de la troica, ja que s’han atrevit a enfrontar-se amb un enemic tan poderós com el govern grec, el Banc Central Europeu, la Comissió i el FMI...
Acampada per l’escola pública
Els dies 16, 17 i 18 de juliol es realitzarà l'Acampada per l'Escola Pública als jardins de la Conselleria d'Educació de València. Cada jornada començarà a les 11:00h del matí. Serà un espai de trobada de tots i totes les persones que defensem l'ensenyament públic, laic, de qualitat i en valència, i tindrà un tarannà pacífic, reivindicatiu i lúdic.
Pels matins i durant les primeres hores de la vesprada hi haurà tallers i actuacions per als xiquets i xiquetes, així com xerrades-debat per als adults. També es convidaran a altres col·lectius en lluita que defensen el dret a l'habitatge, la sanitat, etc. De vesprada-nit, si ens fan fora de Conselleria es traslladarem als Serveis Territorials d'Educació (PROP) al Carrer Gregorio Gea, on ens acompanyaran les actuacions d'artistes valencians i on podrem sopar tots junts a la llum de la lluna de València. Tan prompte tinguem l'horari definitiu dels actes el farem arribar a tothom.
Escola Sindical de la Tardor, un pas endavant!
Els propers dies 26 i 27 de setembre tindrà lloc l'Escola Sindical de la Tardor (EST) de l'STEPV. Enguany, l'Escola Sindical constarà de dos espais: un de dedicat a la preparació de les eleccions sindicals i un altre per a homentjar les persones afiliades que s'han jubilat.
Les eleccions sindicals en l'ensenyament s'inicien a partir de l'1 de setembre. En l'ensenyament públic seran el 4 de desembre i en l'ensenyament privat es faran de forma gradual durant el curs escolar. Per aixó, com cada període electoral, fem una escola sindical per preparar-les entre totes les persones afiliades i simpatitzants del sindicat.
Per una escola pública i laica: la religió fora de l’escola
STEs-Intersindical dóna suport al manifest que alerta sobre les efectes nocius de la reforma educativa i l'ofensiva ideològica per a imposar en el terreny educatiu els valors i continguts de caràcter neoliberal en la versió més reaccionària.
El Ministeri torna a carregar contra el sistema educatiu arran de PISA
El nou informe PISA, sobre la resolució de problemes quotidians, situa l'alumnat espanyol a poc menys del 5% de la mitjana de l'OCDE.
Aquesta xifra està servint novament perquè els mitjans de comunicació tornen a criticar el sistema educatiu en el seu conjunt, sense tenir en compte l'escàs percentatge d'allunyament de la mitjana i la situació a la que l'administració educativa està portant a l'educació per fer pagar una crisi que no ha provocat. Recordem que ni en els moments de bonança econòmica es va assolir la mitjana d'inversió en educació de l'OCDE. Tampoc es té en compte la trajectòria històrica de manca d'inversió en educació i com influeix això en el conjunt de la societat i, particularment, en l'alumnat actual.
La Generalitat cedeix sòl públic a la privada, mentre massacra la pública amb l’arranjament
El DOCV d'avui publica la cessió de sòl públic per a la construcció de dos centres privats a Elx i Calp.
Costumbre, olvido y esperanza
Recordaba estos días una viñeta dibujada por el gran Perich a finales de los años setenta, era la época de la subida imparable de los precios de la energía como consecuencia de la crisis del 73. En dicha viñeta alguien preguntaba: «¿Hasta cuanto subirá la gasolina?», su interlocutor le contestaba: «a millón el litro, pero no se preocupe, al principio la gente se queja, pero luego se acostumbra».
PISA, fracàs, reformes
Quan llegiu aquest article estaran per publicar-se els resultats de l’Informe pisa, anunciats per a primers del desembre. És dels resultats d’aquest informe i de les seues imitadores, les avaluacions diagnòstiques censals, d’on els nostres actuals governants del Partit Popular diuen que extrauen les principals conclusions per a retallar i reformar l’educació en el nostre país. Per Mª Ángeles Llorente Cortés, de la Federació d’MRPs i STEPV-Iv.
Així, en els seus mitjans de comunicació afins, es fan declaracions tan néfastes, com ara que més professorat i més inversions no garanteixen millor educació, o que l’educació pública és de mala qualitat, o que cal supeditar l’educació a les exigències dels mercats. Davant el devessall de titulars que ens espera fruit, en la majoria dels casos, d’anàlisis superficials, quan no esbiaixades o malintencionades, tant de l’informe PISA com d’una realitat en què aquest no entra, convé deixar clares unes quantes coses.
24-O Vaga en l’ensenyament
LOMQE, retallades, rebaremació
Tipus d’empresa i FP dual
Hi ha especialitats que encaixen millor amb l'estructura de les grans empreses, mentre que les dificultats augmenten per a encaixar en les pimes.
La gestació del decret
El Consell Valencià de la Formació Professional (CVFP) ha estat reunint-se durant els mesos de març i abril per debatre el model d’FP dual que la Conselleria vol implantar en el sistema educatiu valencià.
Anàlisi crítica de la LOMQE
Estem davant de la nova versió de l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa que el ministre Wert ha manat redactar als seus assessors, perquè quede palés que ell també vol fer la seua aportació a la dinàmica de mentides i fal·làcies que últimament es difonen pertot arreu. Ma. Ángeles Llorente ens una anàlisi en profunditat.
Propostes de STEPV
L'actual FP és millorable, però per al Sindicat suposa una bona base a partir de la qual construir una formació professional adaptada a l'economia i amb un sentit formatiu.
Raons en contra
STEPV troba moltes objeccions a la manera com la Conselleria planteja la reforma de l'FP i les conseqüències que pot tindre en les condicions del professorat dels cicles formatius.
14 / 09 / 2013
| STEPV
La privatització de l’FP
Una reforma hauria d’anar dirigida a dotar d’habilitats i de competències flexibles i globals que no s’orienten cap a l’especialització en el desenvolupament d’una tasca concreta.
Què és l’FP dual?
És un model de formació que combina la formació en el centre educatiu amb la formació en el centre de treball. Inspirat en el model alemany de formació mixta en les empreses i els centres educatius, és un dels punts estel·lars de la reforma educativa del ministre Wert. La Conselleria d’Educació s’avança, com en altres aspectes de l’organització del sistema educatiu, a l’aprovació de la LOMQE i ha redactat un projecte d’FP dual per al País Valencià, negociat en el Consell Valencià de la Formació Professional.
La reforma educativa global
El Global Education Reform Movement (GERM) és un germen contagiós que emmalalteix els sistemes educatius i les persones que hi treballen, amb una simptomatologia típica de privatització, desregulació i retallades.
La veu del teu poble
Article de Diego Gómez amb motiu de les Trobades d'Escoles en Valencià 2013.
Fa ja 28 anys que Escola Valenciana va començar a caminar amb pas ferm per tot el País Valencià, defensant la il·lusió col·lectiva del poble valencià, de ser poble i assumir la veu del poble. De ser un poble unit, alegre i combatiu. De ser un poble que s’identifica cada primavera a les Trobades.
“L’Església mai no en tindrà prou, és insaciable”
Raquel Ortiz, valenciana nascuda a Albacete, va arribar a València amb deu anys, després de viure en Avilés (Astúries) durant nou. Acaba de jubilar-se després de trenta-cinc anys de serveis en l’escola pública com a professora de francés i anglés. Ara és la coordinadora de València Laica, constituïda en 2012, com a organització territorial d’Europa Laica.
Allioli la va entrevistar per al seu
Què és Europa Laica?
Europa Laica és una associació que persegueix la creació d’un estat laic, que és el que garanteix la llibertat de consciència de totes les persones i els instruments que en facen possible una igualtat jurídica. L’objectiu seria la separació real entre Església i Estat, perquè, encara que la Constitució parla d’estat aconfessional, veiem que en la pràctica això no es dóna.
I per què no es dóna aquesta laïcitat de l’estat?
Doncs perquè mentre que la Constitució té uns quants articles en què es parla d’aquesta llibertat de pensament i de consciència, en la pràctica una institució privada, com ho és l’Església catòlica, obté de l’Estat tota una sèrie de beneficis econòmics, a més de privilegis sobre la consciència a través de l’escola, un gran baluard ideològic; és a dir, consciència i qüestió econòmica, aquests són els dos punts.
2013/14: Altre curs difícil
El curs 2013/14 serà un altre curs difícil, dificilíssim. El panorama de l’educació al País Valencià no ha deixat d’encaixar una novetat roïna rere l’altra des de fa ja massa temps. A les retallades, la reforma educativa i la privatització, caldrà sumar un projecte d’estatut de la tasca docent del qual no es coneixen els detalls encara, però que el govern espanyol pot anunciar quan comence el curs.
De primer, ens trobem amb una reforma educativa que ha generat el rebuig màxim en tota la comunitat educativa, tal com es va fer palés en el carrer al maig amb una vaga estatal i unes manifestacions multitudinàries. La seua tramitació en el Congrés dels Diputats, ja ha donat una foto de tota l’oposició parlamentaria, que s’ha compromès a revocar la Lomqe en el moment que el PP isca de la Moncloa. Aquest compromís polític ha sigut possible gràcies a la mobilització social de rebuig que la llei ha suscitat des del primer moment. La implicació de l’afiliació d’STEPV i del professorat valencià ha sigut decisiva: STEPV ha realitzat més d'un centenar d'actes d’explicació de la reforma, en molts casos de manera conjunta amb altres sindicats i amb formacions polítiques en el marc de plataformes comarcals o locals. La nostra acció ha possibilitat la formació d’una autèntica xarxa social de rebuig a la reforma. Encara queda un trimestre de tràmit parlamentari en què el govern i el ministeri han de sentir en el carrer la dissensió social que el projecte de retallades, desregulació i privatització provoca.
Fer volar coloms
La Conselleria ha donat a conéixer una nova ocurrència, la de traslladar els exàmens de setembre al juliol. En el debat obert al voltant d'aquesta proposta, el diari El Mundo va publicar el 16 de juny aquest article d'opinió d'Amadeu Sanz, membre del secretariat nacional d'STEPV.
Per un moviment antifeixista europeu. abans que siga massa tard…
L’aprofundiment i la generalització de la crisi en quasi tota la Unió Europea haurien de fer possible comprendre no només la dinàmica i les característiques d’aquesta crisi, sinó també les mesures que hauria d’assumir prioritàriament l’esquerra, que no es rendeix i persisteix a resistir.
Intersindical Valenciana ha estat present en l'Alter Summit d'Atenes en la reunió dels grups i personalitats europees que han promogut aquest Manifest.
El forat
Si no fóra per la gravetat de la situació, esta i d'altres que ja s'han produït al llarg del País Valencià, seria per riure.
16 / 01 / 2013
| Juan Salvador Vidal Agullo
Divendres passat l'ensurt assaltava l'ànim dels alumnes i la mestra d'una escola de Santa Pola i s'escampava per la resta de la comunitat, de les comunitats educatives del país i de la ciutadania en general. Només la confirmació que no hi havia gravetat en les ferides físiques ens tranquil·litzà un poc. A les poques hores s'anunciava un "pla de revisió dels col·legis".
Y el suelo se abrió
El desplome no se ha producido a causa de una catástrofe sobrevenida, sino por años de desgaste y falta de vigilancia, cuando no de abandono.
16 / 01 / 2013
| Antonio ñacle Garcia
Fue el pasado viernes en el CEIP Hispanidad en Santa Pola, el alumnado acababa de entrar a clase, la maestra se disponía a iniciar la clase, de pronto un polvillo se filtra, nada se sabe de su origen, segundos más tarde, el estruendo es terrible, una intensa nube de polvo cubre el espacio en su totalidad, el suelo se abre, niñas, niños y la maestra (una decena en total) se precipitan hasta no se sabe dónde.
Accident per negligència
Article d'opinió de Vicent Mauri, membre del secretariat nacional d'STEPV, publicat a El País el 12/1/13.
Superar desconfiances
Alguns dels arguments utilitzats per oposar-se a la regulació de la jornada han perdut vigència.
La jornada en les distintes autonomies
La situació de les comunitats autònomes que, com el País Valencià, no disposen d’una regulació que permeta a les comunitats educatives acollir-se a les distintes possibilitats de jornada, les obliga a recórrer a estructures organitzatives rígides i uniformitzadores més pròpies del passat.
Amb la LOE sí que és possible
La Llei Orgànica d’Educació (LOE), actualment en procés de desenvolupament per les comunitats autònomes, ofereix un marc legislatiu suficient per a plantejar la regulació de la jornada contínua, atés que aborda l'autonomia organitzativa dels centres i aporta indicacions per al consens i la participació.
Els horaris escolars a Europa
Si fem un repàs al conjunt dels horaris escolars vigents a Europa, la primera qüestió que cal considerar és que l’Estat espanyol se situa dins la mitjana d’hores lectives anuals, la qual cosa evidencia que en comparació d’altres països del nostre entorn existeix bastant uniformitat pel que fa a aquest aspecte. Tanmateix, la manera d’organitzar els temps escolars varia significativament segons els països. Hi ha tres o quatre fórmules:
Conciliació i jornada escolar
La jornada de treball ha sofrit al llarg del temps una gran transformació. Dels ritmes i l’organització del temps marcats pels treballs agrícoles ha passat a tindre una gran diversitat. És l’hora de plantejar-se que als nous temps corresponen altres maneres d’organitzar la jornada escolar, per donar respostes a les noves situacions. Una variable que intervé en la determinació dels temps és la derivada de la conciliació, la cura i l’educació dels membres d’una família. La conciliació dels horaris escolars, laborals i familiars sobrepassa les competències de l’escola i, per tant, afecta les administracions, les famílies i la comunitat educativa, a més dels àmbits laborals.
Preguntes amb resposta
Preguntes freqüents sobre la regulació de la Jornada continuada.
Cap a un nou model organitzatiu dels centres educatius
Si en 1992, en el marc del V Congrés, STEPV ja defensava una jornada continuada, inserida dins d’un model nou d’organització escolar, el X Congrés (Castelló, 2007) va manifestar que la generalització de propostes sobre jornada i calendari escolar corrien el risc de simplificar-se, i per tant no podien quedar-se al marge d’un debat previ i necessari sobre el temps i l’organització escolar.
Per la regulació de la jornada continuada
La jornada continuada és una aspiració legítima d'una gran part del professorat d'Ensenyament Primari que ha xocat tradicionalment amb el mur de les autoritats administratives i amb l'oposició de les associacions de mares i pares, de manera que ha estat impossible realitzar una anàlisi assossegada de la qüestió. Aquests obstacles han provocat que el debat sobre la jornada anara ajornant-se de manera indefinida.
Valors. Element de constrast amb la LOMCE
Cultura de la participació i la LOMCE
Política educativa de la LOMCE. ¿Qué ens pot llevar?
La LOMCE ix de l’explosió del neoliberalisme al segle XXI
Plurilingüisme per a trobar feina (o com marginar les llengües pròpies)
Suport al plurilingüisme
Les TIC com a eina substitutòria de recursos
Educació tecnològica i TIC
Divisió entre ensenyaments acadèmics i aplicats
Adaptació de l’FP a les necessitats dels sectors productius
Facilitar la creació d’un mercat formatiu
La racionalització de l’oferta educativa i el discurs de les competències
Acabar amb tot vestigi de participació democràtica
Autonomia dels centres educatius
Avaluar per a segregar
Proves d’avaluació estatals
Aprofundir les diferències de classe
Flexibilització de trajectòries i segregació primerenca
Análisis sobre la ley Wert
Anàlisi de la llei realitzada per l'STEPV de la Vega Baja.
-
09 / 02 / 2021
-
25 / 10 / 2021
-
14 / 09 / 2021
-
19 / 07 / 2021
-
12 / 07 / 2021
-
09 / 02 / 2021
-
25 / 10 / 2021
-
14 / 09 / 2021
-
19 / 07 / 2021
-
12 / 07 / 2021
No hi ha notícies relacionades.
Troba'ns al Facebook
STEPV
Espai