Diguem no

A vegades, en la vida cal saber dir que no.

23 / 11 / 2014 | STEPV pensades eleccions sindicals diguem no acords
Dir que no a pactar amb un govern que retalla, sense miraments, en sous i condicions laborals, però també en els estàndars bàsics que ha de reunir una escola pública digna: beques de menjadors i llibres, transport escolar, ràtio d’alumnes per aula. Que tanca línies que certifiquen la mort d’escoles i línies en valencià. Que, mentrestant, compromet sòl i diners públics amb empreses privades, sovint en els mateixos llocs on tanca unitats públiques. Que autoritza nous concerts educatius sense pausa mentre precaritza les condicions laborals dels treballadors i treballladores. Que subvenciona els bancs i que desnona les escoles.

I cal dir no també a un tipus de sindicalisme que fa del possibilisme, del pacte a qualsevol preu, la seua raó de ser, mentre fa més fondo el solc del descrèdit social del sindicalisme. A canvi de què? Negociar és cedir per guanyar alguna cosa. Alguns pactes són, hui en dia, la redacció dels termes de la retirada.

Cal dir que no volem aquesta política educativa, i que no la volem encara que només ens retallen un poquet menys. Que han de canviar el full de ruta i que mentre no ho facen, ens tindran sempre enfront recordant-los que és possible una altra manera de fer les coses, que és possible la solidaritat enfront de la depredació social i la misèria sindical.

Per això, diguem no, per dignitat.

Troba'ns al Facebook