Davant una situació que va esdevenint extraordinària, trobe que els docents tenim l’oportunitat, l’obligació (i el privilegi!) de fer pedagogia, també amb el coronavirus. Perquè aquesta és (hauria de ser!) la funció de l’escola: oferir al nostre alumnat instruments per analitzar i interpretar el món.
Només quatre ratlles per apuntar diverses oportunitats que el tema em suggereix.
Sovint parlem de la necessitat que els nostre alumnat siga crític amb la informació. Aquesta em sembla una bona oportunitat per analitzar les fonts informatives i per reflexionar sobre els canals (de vegades interessats, d’altres mesquins) que tenim a l’abast. És el moment d’explicar què són i com funcionen els rumors, les notícies interessades, les fake news.
També podem examinar com les reaccions gregàries i poc reflexives es contagien i ens aboquen a comportaments prejudiciosos, insolidaris, fins i tot agressius. És el moment d’explicar conductes socials irreflexives que perjudiquen el bé comú. És el moment d’exemplificar com la histèria i el pànic són conductes inapropiades i ineficaces.
També és bon moment per mostrar-los que ens hem de preocupar dels més vulnerables, de les poblacions de risc, del personal sanitari, de les persones majors. Perquè ensenyar-los això és mostrar-los que l’ésser humà necessita reconèixer la seua dimensió social per a ser i sentir-se digne. Tenim ocasió d’acreditar com és d’important tenir bons sistemes públics de protecció, com de fonamental la tasca dels servidors públics (com ara, els sanitaris).
I és el moment d’ensenyar-los que la responsabilitat ens obliga a renunciar a interessos individuals per assolir el bé comú, l’interès general. Que no val la iniciativa personal del “salve’s qui puga” perquè, a més de ser insolidària i mesquina, és ineficaç. Que cal seguir els criteris professionals i mèdics perquè solament les solucions col·lectives permeten afrontar problemàtiques col·lectives. Ja ho va dir el clàssic: “Allò que és bo per l’eixam, també ho és per l’abella” (M. Aureli).
I després d’explicar tot açò... tant de bo que ho puguem mostrar (al nostre alumnat, als nostres fills i filles) amb el nostre exemple de persones crítiques, reflexives, solidàries, responsables.
Som ser socials. I aquests dies estem davant l’espill de les misèries i les virtuts de la condició humana. Confie en que la pedagogia ens ho puga mostrar amb claredat aprofitant l’explicació del coronavirus. Si més no, aquest seria un bon servei que podríem fer els i les mestres.
STEPV
Espai