STEPV rebutja la certificació de títols de Valencià per part dels centres educatius

STEPV sempre s’ha oposat a aquesta mesura perquè converteix els centres educatius i, especialment, el professorat de Valencià en expedidors de certificats, una funció que no correspon al sistema educatiu.

STEPV prepararà noves accions de rebuig a la mesura i per continuar mobilitzant el professorat contra la mal anomenada llei de “llibertat educativa”

El Sindicat ja va iniciar una recollida que signatures, juntament amb Escola Valenciana i l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, quan el govern del Botànic va llançar aquesta mateixa proposta. En aquell moment (maig de 2023) es van presentar 2000 signatures en contra d’aquesta mesura i un 60% dels departaments de Valencià dels centres educatius s’hi van sumar a la protesta.

Ara s’ha materialitzat aquesta proposta gràcies a la mal anomenada llei de “llibertat educativa”. En el moment de recollir les signatures les tres entitats manifestàvem el nostre rebuig per, entre d’altres, aquests motius, que es mantenen vigents actualment:

1. No es tenen en compte criteris educatius, pedagògics, lingüístics o sociolingüístics.

2. No hi ha una avaluació de l’aplicació del model plurilingüe que avale aquesta proposta.

3. El currículum de valencià és molt més extens que les competències en comprensió i expressió oral i escrita i la mediació (MECR), i no està pensat per atendre les exigències del MECR. El professorat de valencià hauria de prescindir de la majoria de currículum per a garantir que el seu alumnat obté els nivells recomanats en el decret, fet que seria il·legal.

4. Això trasllada al professorat de valencià una responsabilitat que no li correspon i una pressió terrible davant famílies i alumnat. Per posar un exemple: un alumne que es mereix un 7 o més en batxillerat per l’avaluació de totes les competències pròpies del curs, però que no arriba a aquesta nota en les competències establertes pel MECR (per exemple, l’expressió oral o l’expressió escrita), quina nota li haurà de posar el docent, conscient que obtindrà un C1 si li posa un 7 quan realment no compleix els requisits del MECR?

5. L’aplicació de la mesura serà molt diferent segons la comarca i la titularitat del centre. Això comportarà greuges comparatius i pràctiques discriminatòries entre centres de tota mena.

6.  No és responsabilitat de secundària i batxillerat “homologar” o “acreditar” competències lingüístiques, per a això hi ha altres organismes que ho fan: EOI, JQCV i CIEACOVA. L’opció viable perquè l’alumnat puga aconseguir acreditar el nivell C1 de valencià és presentar-se a una prova específica davant els organismes competents.

7. El batxillerat està orientat a l’accés a la universitat. Les proves de les EBAU són escrites, per la qual cosa la competència oral que exigeix nivells com el C1 de Valencià no està garantida ni es demana, i menys amb unes ràtios d’alumnes com les que tenim actualment als instituts. A més, tampoc en l’EBAU es demana una competència escrita equivalent a la del C1. Tot són contradiccions.

8. En definitiva, aquesta mesura repercuteix negativament en el prestigi social del valencià, i no contribuirà al seu ús social, aspecte sobre el qual cal una intervenció real i urgent per a evitar el greu retrocés social del valencià. De fet, només cal veure què ha passat en altres territoris del nostre domini lingüístic on s’han aprovat mesures semblants i els resultats han estat ben negatius per a la llengua.

STEPV prepararà noves accions de rebuig a la mesura i per continuar mobilitzant el professorat contra la mal anomenada llei de “llibertat educativa”.

---