STEPV presenta l’informe del resultat de la consulta sobre la llengua base

L’informe, que enllacem al final, s’ha elaborat a partir de les dades facilitades per la Conselleria d’Educació, comparats amb els informes sobre la situació de l’ensenyament en valencià, elaborats pel sindicat, especialment els de 2011 i 2016, que trobareu enllaçats en l’informe.

En els annexos de l’informe hi ha gràfiques del global dels resultats al País Valencià, per cada intercomarcal, comarques, capitals de comarca, etapes educatives, pública i concertada i predomini lingüístic. També hem afegit quadres respecte als resultats de les ciutats de més de 35.000 habitants i altres dades que hem considerat interessants.
La diferència respecte als informes anteriors, que es referien al sistema de línies (valencià/castellà, és que treballàvem sobre l’oferta d’unitats en valencià, però després de la consulta treballem sobre la demanda real de les famílies.

Aquest informe s’ha de completar quan es configuren les unitats en cada centre educatiu d’acord amb el resultat de la consulta en cada nivell del centre.

Una de les primeres conclusions observables és que es manté la triple fragmentació en el sistema educatiu respecte a l’ús vehicular de les llengües: territorial, per etapes i per xarxa pública concertada.

Tanmateix, la gran novetat és que, respecte a l’oferta d’ensenyament en valencià en el sistema de línies, la demanda s’ha incrementat en tots els àmbits i ha arribat a ser majoritària en tot el sistema educatiu: 50,53% en valencià i 49,47% en castellà.

Per xarxes, la pública ha optat més encara pel valencià (60%) mentre que en la concertada la demanda de valencià és del 30,12%. I aquesta és una novetat molt destacable respecte a les línies. En concertada només s’oferia un 7% d’ensenyament en valencià i ara la demanda és del 30%, un creixement espectacular.

Per territoris, la fragmentació és doble: com més al nord més valencià: Castelló (70,50%), València (57,84%) i Alacant (34,11%). La segona fragmentació territorial es produeix entre comarques de predomini lingüístic valencià (60,63%) i castellà (14,54%). També en la majoria de les comarques castellanoparlants la demanda d’ensenyament en valencià és notable (en moltes s’arriba al 30%) i s’ha capgirat la política de la Conselleria de “prohibir” el valencià com a llengua vehicular en aquestes comarques.

La darrera fragmentació és per etapes: el valencià també es majoritari en infantil (53,81%) i primària (50,68%), tot i que en Secundària baixa al 47%.

Per tant, les conclusions a les quals ha arribat el Sindicat són les següents:

1.- Les famílies “imposen” el valencià a l’ensenyament, especialment en l’ensenyament públic on és majoritari.
2.- La mobilització social pel valencià capgira els intents del govern d’arraconament de la nostra llengua en el sistema educatiu.
3.- La consulta posa de relleu que la demanda d’ensenyament en valencià és molt més alta que l’oferta del sistema de línies, també en la concertada i en les comarques castellanoparlants.
4.- El valencià està viu en l’ensenyament concertat i en la majoria de les comarques de predomini lingüístic castellà.
5.- Continua la fragmentació lingüística entre territoris, xarxes educatives i nivells educatius.

Finalment, el Sindicat ha informat als mitjans que el TSJ ha admès a tràmit el recurs contenciós que ha presentat contra l’ordre per la qual es regula la consulta.

Descarrega’t ací l’informe